Ho han fet amb acarnissament, l’estil que el Suprem va posar en pràctica durant anys contra els dirigents del Primer d’Octubre i que Pedro Sánchez va beneir
Josep Nualart Casulleras
21/11/2025 | Actualització: 21.11.2025 - 07:24
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no ha comparegut per valorar la condemna a dos anys d’inhabilitació del fiscal general de l’estat per part del Tribunal Suprem, ni ha sortit a exigir explícitament que Álvaro García Ortiz hagi de complir íntegrament la sentència; ni ha dit que havia estat “un procés judicial exemplar”; ni ha lloat la tasca independent del Tribunal Suprem per “l’escrupolós respecte de les seves obligacions”, en un exemple “d’autonomia i transparència, de garanties i professionalitat”. No ha dit res d’allò que sí va dir el 14 d’octubre de 2019, quan va aplaudir públicament la sentència contra els dirigents independentistes condemnats a cent anys de presó per sedició i malversació.
I això que, avui que fa mig segle que el dictador Francisco Franco es va morir al llit, la majoria dels jutges que han signat la condemna inèdita contra el fiscal general de l’estat són els mateixos que van dictar sentència contra els responsables del referèndum. Sánchez i el PSOE van encoratjar una repressió contra l’independentisme que es fonamentava en una tergiversació de les normes del dret amb l’objectiu d’abatre l’enemic. I això, ara, se’ls ha girat definitivament en contra.
Perquè el Suprem ha tornat a dictar una sentència política, on no importen les proves que es posen damunt la taula durant el judici, sinó la presumpció de culpabilitat contra l’acusat. El judici contra el fiscal general de l’estat en un cas de revelació de secrets (per l’acusació d’haver filtrat el correu amb què l’advocat de la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso,
proposava un pacte de conformitat per un doble delicte fiscal) ha estat tan grotesc que solament es podia entendre com l’escenificació prèvia necessària per a condemnar-lo.La sala segona del Suprem volia venjança. I ha servit el plat amb rapidesa i de manera humiliant. Dels set magistrats que formaven el tribunal, cinc subscriuen la condemna a dos anys d’inhabilitació, a una multa de 7.200 euros i a una indemnització de deu mil euros a Alberto González Amador, el defraudador fiscal confés que es va embutxacar 350.000 euros d’una compra-venda tèrbola de material sanitari durant la pandèmia. Hi ha dues magistrades afins al PSOE que n’han discrepat: Susana Polo i Ana Ferrer –que, en canvi, no va tenir cap inconvenient a subscriure la sentència per sedició contra els dirigents del procés el 2019. I entre els cinc magistrats de la majoria favorable a la condemna, hi ha Manuel Marchena, que ara ja no presideix la sala segona del Suprem ni ha presidit el tribunal d’aquest judici, però n’ha format part i hi ha deixat empremta.
Si més no, s’endevina el seu estil sibil·lí en la manera com han comunicat la sentència contra Álvaro García Ortiz: just una setmana després d’haver-lo deixat vist per a sentència, amb una rapidesa inusual, s’han afanyat a difondre la decisió sense haver començat a redactar la sentència, cosa gens habitual. Tenien pressa a fer-la pública, i han triat el 20 de novembre, precisament, aniversari de la mort de Franco. I encara recorden, en la nota difosa a la premsa, que “la sentència tindrà efecte a partir de la notificació en forma legal”. Una manera de dir a García Ortiz que té uns quants dies per a decidir si no vol plegar ell, ara que, tot i que encara no tingui efecte legal, tothom sap que ha comès un delicte i que no pot continuar en el càrrec. Les acusacions, la dreta i l’extrema dreta van pressionar-lo perquè dimitís quan van obrir-li judici oral, però, com que no hi estava obligat per l’estatut del ministeri fiscal, no ho va fer. Ara li diuen, abans de tenir redactada la sentència, que ja saben que el condemnaran, i –implícitament– que si té dignitat hauria de plegar immediatament.
L’acarnissament. És l’estil que el Suprem va posar en pràctica durant anys contra els dirigents del Primer d’Octubre empresonats i que Pedro Sánchez va beneir. I ara el president espanyol veu com culmina un procés judicial de càstig i revenja contra el fiscal general de l’estat, però que també és contra ell, que es va començar a coure arran de la concessió forçada dels indults als ex-presoners polítics i que es va activar simultàniament a la fase decisiva de l’aprovació de la llei d’amnistia a les corts espanyoles. La sentència contra Álvaro García Ortiz té l’origen en una voluntat de revenja per la imposició a la fiscalia del Suprem del criteri favorable a amnistiar el president Carles Puigdemont i els altres exiliats i els condemnats per malversació per l’1-O. És una conseqüència d’una guerra interna a la fiscalia que es va desfermar l’any passat a propòsit de la llei d’amnistia i que encara continua.
Manuel Marchena i la resta de membres més conservadors de la sala penal, com el president actual, Andrés Martínez Arrieta, o com la magistrada Carmen Lamela, no perdonen l’amnistia a Sánchez ni a García Ortiz. Després d’haver vist com els quatre fiscals del judici contra el procés havien de plegar perquè no podien ni volien subscriure el criteri del fiscal general de l’estat, Marchena i companyia van acabar tombant el criteri d’Álvaro García Ortiz i van desobeir la llei d’amnistia denegant-la als acusats i perseguits per malversació. I, en un llibre publicat enguany, Marchena es permet el luxe de desautoritzar i criticar el fiscal general, de dir-li que el seu paper en l’amnistia l’hauria de situar “davant del mirall de la seva responsabilitat”; i poc després acaba formant part del tribunal que el condemna.
El procés contra García Ortiz és una altra exhibició de la fractura de l’estat de dret espanyol, amb una ferida oberta que supura. Perquè s’han normalitzat actituds reprovables com la de la fiscalia general de l’estat difonent les estratègies de defensa de persones investigades (per més que tècnicament no es pugui demostrar que és el fiscal general mateix qui va difondre els correus de l’advocat de González Amador); o com les rialles dels fiscals el dia del judici en què un responsable de la Guàrdia Civil va dir que ells no feien investigacions prospectives; o com el president del tribunal considerant “una amenaça” el fet que un periodista que va declarar com a testimoni els digués que sabia qui li havia filtrat la informació confidencial i que aquest no era García Ortiz.
I ara aquest sistema corromput es regira contra Sánchez. Ja ha caigut el fiscal general de l’estat, un fet inèdit en la història política espanyola. Però és tan sols un avís d’allò que pot venir, perquè encara hi ha unes quantes causes judicials obertes que acorralen l’entorn polític i personal del president espanyol. El monstre que van alimentar ara ja els comença a devorar.
ENLLAÇ ARTICLE D'OPINIÓ :
https://www.vilaweb.cat/noticies/garcia-ortiz-fiscal-general-condemna-monstre-devorat/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada