dimarts, 14 de novembre del 2023

Una Espanya exòtica on han de redactar una llei pensant en les trampes que faran els jutges

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Llegint la llei d'amnistia tens la sensació que el legislador es posa la bena abans de la ferida. És escrita pensant de quina manera el poder judicial no la rebentarà

 

 

Conferència de premsa de Félix Bolaños (PSOE) després de presentar la llei a registre (fotografia: Fernando Villar).

 

 

 

 

Vicent Partal

13.11.2023 - 21:40

13.11.2023 - 21:48

 

 

Finalment s’ha presentat la llei d’amnistia i finalment l’ha presentada el PSOE i prou. Tot sol. Després de molts dies d’especulacions, per tant, ja en sabem el contingut i en podem parlar amb propietat. Josep Casulleras, en aquest article, en fa una anàlisi aprofundida, per a entendre què hi ha i què significa.

La meua opinió, una volta llegida, és que és una llei certament molt treballada, això no es pot negar, que té quatre defectes preocupants, però que sobretot posa en relleu l’excentricitat d’aquesta Espanya democràticament anormal, on els legisladors han d’escriure un text legal pensant ja d’entrada que els jutges faran totes les trampes possibles per a rebentar-lo.

Sobre els defectes, primer, deixant de banda el debat polític sobre la llei, crec que és un gran error no incloure-hi clarament la lawfare. Expliquen, diuen,

que hi ha la possibilitat que quan les comissions del parlament espanyol en facen evident l’existència i siga assumida per totes les forces polítiques –ara tan sols hi insisteix Junts –, aleshores la llei d’amnistia presentada ahir serà modificada per incloure-hi la lawfare sense suscitar polèmica. A mi em sembla que és refiar-se massa.

El segon aspecte preocupant és el tractament de l’anomenat terrorisme. Crec que queda més ben lligat amb la decisió que els casos que no tinguen sentència ferma entraran de segur dins l’amnistia, però potser s’han hagut de fer massa equilibris i el text se’n ressent. Especialment quan es marquen un seguit d’excepcions, algunes de les quals són massa interpretables.

El tercer aspecte preocupant és que no es tornen els imports de les multes i embargaments que ja s’han fet. Són milions d’euros que molta gent s’ha esforçat molt a recaptar i que han estat, són i seran importants per a la vida de molta gent. Però no ho dic tan sols pels diners. La presentació d’aquesta llei és d’alguna manera un reconeixement que l’estat espanyol no es va comportar com era raonable i democràtic el 2017. I no sembla sensat que no haja de retornar els diners pagats i s’enriquesca.

I el quart punt és que s’equiparen les víctimes i els botxins i que s’amnistien els policies espanyols enviats a reprimir el Primer d’Octubre. Ací és on es pot veure amb més claredat aquesta escriptura a l’inrevés, perquè es fan definicions tan i tan concretes i tan a mida, que reconeixes que això és escrit, per exemple, per no deixar desemparat Roger Español.

I aquest és el problema principal de la llei d’amnistia. Llegint-la no et pots llevar del cap la sensació que el legislador es posa la bena abans de la ferida. Que han escrit la llei al revés de com l’haurien de fer. No pas pensant què vol el poder legislatiu sinó pensant de quina manera evitar que el poder judicial faça miques la feina més endavant.

El debat sobre la separació de poders i els equilibris entre els uns i els altres és central en les democràcies. I molt complicat de resoldre. Perquè al capdavall es basa en un intangible: la lleialtat mútua. Una lleialtat que en el cas del poder judicial implica no tenir una agenda política pròpia ni perseguir objectius polítics amb els actes judicials. Els jutges apliquen la llei que fa el legislatiu. No s’haurien de dedicar a combatre’l, fins i tot abans que aquest presente el text. Però tots sabem que gran part de la crisi institucional espanyola deriva d’això. I per això aquesta llei d’amnistia és com és. I per això la desconfiança és justificada.

 

PS1. Com ha passat algunes altres vegades, aquests dies hi ha subscriptors que escriuen uns comentaris inhabituals a VilaWeb. Comentaris que no són opinions ni anàlisis, sinó insults, mostres de menyspreu i agressions, a vegades a uns altres subscriptors, a vegades a qui signa els articles o als qui hi són esmentats.

VilaWeb pensa que un diari és una comunitat de persones, i creu en la llibertat d’expressió i en el debat obert i intens sobre qualsevol tema. I sempre hem dit que volem crear una atmosfera responsable que faça possible que aquest debat siga lliure i de qualitat.

Crec sincerament que ho anem aconseguint, en general. El fet, per exemple, que tothom haja de signar amb el nom real hi ajuda molt, perquè l’anonimat és una font de violència i fomenta la irresponsabilitat. Però això lamente haver de recordar avui que el respecte i l’elegància són imprescindibles per a un debat d’altura com el que volem. I que l’atac personal no tan sols no té cabuda en aquests debats sinó que els anul·la. Inste la comunitat dels subscriptors a reflexionar-hi i demane als comentaristes que entenguen que cada vegada que no respecten l’altre ens fan mal a tots.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.vilaweb.cat/noticies/una-espanya-exotica-on-han-de-fer-una-llei-pensant-en-les-trampes-que-faran-els-jutges/