OPINIÓ
Agustí Colomines
Barcelona. Dijous, 23 de juny de 2022. 05:30
Temps de lectura: 5 minuts
Hauria de ser un escàndol majúscul i no ho és. L’exlíder del PP a Catalunya i actual senadora, Alicia Sánchez-Camacho, el 2012 va facilitar al comissari José Manuel Villarejo una llista de persones a qui s’havia d’investigar en el marc de l’anomenada Operació Catalunya dedicada a combatre l’incipient moviment sobiranista. Segons Sánchez-Camacho, calia investigar “sobretot” l’aleshores director de la Fundació la Caixa i ara conseller d’Economia, Jaume Giró, l’empresari Carles Sumarroca, el “doble espia” Enrique Lacalle, l’editor d’aquest diari, si bé llavors era director de La Vanguardia, José Antich, Oriol Pujol, Josep Antoni Duran i Lleida i Artur Mas, de qui va arribar a donar el telèfon. Alguns dels noms que va indicar Sánchez-Camacho sorprenen perquè no tan sols no són sobiranistes, i encara menys independentistes, sinó que finalment s’hi han manifestat contraris. Deixant de banda l’extravagància de considerar el dirigent del PP Enrique Lacalle un “doble agent”, Duran i Lleida és l’exemple més clar de l’absurditat de tot plegat.
Els àudios de la conversa entre Camacho i Villarejo que va fer públics Quico Sallés a El Món demostren fins a quin punt defensar determinades idees polítiques pot abocar el deliri. Les males ideologies creen monstres. El juliol del 2010, Sánchez-Camacho ja va ser protagonista d’un altre cas d’espionatge, el de La Camarga, al costat de José Zaragoza, el diputat socialista i més coses (que es va dir que tenia una relació íntima amb la
