La notícia ha passat sense pena ni glòria amb aquests mitjans de comunicació distrets en altres coses. A Alacant, una de les zones més erosionades i difícils on encara es parla català, V🤢x ha ensenyat el pla final que tenen dissenyat contra la nostra llengua i contra la nostra cultura, la solució final. La formació d’extrema dreta comparteix, amb PP i Ciutadans, aquesta obsessió per exterminar-nos com a cultura o per obligar els catalanoparlants a marxar de casa nostra. Volen esborrar-nos del territori on vivim ininterrompudament des de l’Edat Mitjana. Així V🤢x, amb el suport del PP i l’abstenció de Ciutadans, un cop constatat que la ciutat d’Alacant ja està sòlidament castellanitzada, han demanat a l’Ajuntament que s’autoexclogui del territori català, dels Països Catalans-Valencians, i que a tots els efectes legals sigui considerada una zona castellanoparlant. Com Oriola, el Racó d’Ademús o Requena. Que la capital d’una de les tres províncies valencianes passi a considerar el valencià-català com a llengua estrangera.

 

La proposta no ha prosperat però és la tercera vegada que ho intenten. N’hi haurà una quarta, no en tinguin cap dubte que hi tornaran. V🤢x i PP —que acabaran convencent o devorant Ciutadans, que s’ha abstingut de moment— exigeixen que,

a partir d’ara, els alumnes no estiguin “sotmesos” a l’obligació d’aprendre valencià, perquè saben que l’inexistent dret a la ignorància dels castellanoparlants els convertirà a tots en colonitzadors tan simpàtics com efectius. Només cal veure com es comporta el personal al País Valencià o a la Catalunya Vella, quan en un grup de catalanoparlants apareix una nova persona castellanoparlant, sempre, sempre, tothom canvia de llengua perquè aquesta persona entengui tot el que s’hi diu. Quan aquesta persona apareix s’ha acabat viure en català. Perquè diuen que aprendre valencià-català és “sectari” i “totalitari” i, en canvi, parlar espanyol és el millor que et pot passar a la vida. La proposta té l’adhesió entusiasta de l’alcalde del PP, Luis Barcala i del perillosíssim president de la Diputació d’Alacant, Carlos Manzón, el nou home fort del PP valencià. L’home que vol ser president de la Generalitat Valenciana i que, des de fa pocs dies, compta amb el català Daniel Sirera, com a assessor principal i cap de gabinet.

 

Sí que és cert que a Alacant el català-valencià està sota mínims i que la castellanització pot semblar definitiva per als que no en tenen ni idea de sociolingüística i es freguen les mans. Però el mateix podem dir del meu poble, Gavà, on sentir català és pintoresc i exòtic, o Santa Coloma de Gramenet o Cornellà o Ciutat de Mallorca o, si ens hi posem, Barcelona mateix, el gran monstre. Diuen els lingüistes que en determinats territoris la desaparició de catalanoparlants és tan alarmant i tan dura, i només des de fa escassament deu o vint anys, que la recuperació del català pot esdevenir o molt difícil o directament impossible. Per aquest camí que planteja V🤢x d’Alacant, l’espanyolisme pot perseguir la llengua i la cultura catalanes simplement perquè estem passant un mal moment. I poden reclamar que Barcelona i la seva àrea d’influència, València i Palma siguin considerades territoris externs a la cultura catalana, com ho és ara la Vall d’Aran.

 

Per descomptat que aquesta iniciativa no és pas una elucubració d’uns senyors  estranys d’Alacant. V🤢x i PP estan duent a terme, minuciosament, el pla dissenyat per Francisco Caja, de Convivencia Cívica, i que va trametre, fa anys, a Albert Rivera, privadament, perquè es tranquil·litzés, perquè es veu que l’aleshores líder de Ciutadans no podia dormir per la inesperada potència de l’independentisme català i per la recuperació de la llengua i cultura catalanes que exigeix l’independentisme. Concretament la carta és del 29 de maig del 2011, molt abans del Primer d’Octubre i que dissenya un pla que volen aplicar a Alacant perquè consideren que és un territori més vulnerable, però que aviat podrem veure a Catalunya. Precisament per això el PSC, amb José Montilla i Salvador Illa-Isla diuen constantment que l’independentisme és el responsable de la reculada del català. Perquè el retrocés del català, no cal ser molt llest per veure-ho, és cosa seva, dels espanyolistes.

 

La carta és llarga i la poden consultar aquí si volen però la copio al final també. El que és sorprenent és el dibuix, perfectament dissenyat, del que ha anat passant des del 2011 fins avui i la situació galdosa que ens espera. La política per destruir la immersió lingüística la trobem perfectament prevista. Aquesta carta és la carta del genocidi cultural de Catalunya i proposo que sigui enviada a tots els centres d’ensenyament públic i privat i a tots els polítics, autonòmics i locals de les terres catalanes. Perquè continuar muts és ser còmplices del nostre extermini, del nostre genocidi. Vegeu la carta:

 

“Albert,

 

Como veo que tienes el mv desconectado, te quiero enviar esta reflexión para que estés más tranquilo. Claro que depende de nuestra capacidad de convencer a más padres. Hacemos lo que podemos, Albert. Cuesta mucho que los padres se muevan. Tantos años de inmersión han creado una inercia y los padres ven muy violento “marcar” a sus hijos así. Para el año 2013-2014 creo que podemos contar con varios miles de padres en esto. La FAES y DENAES nos han prometido ayuda. Ya te cuento. Por cierto, ya sé que no estás de acuerdo, porqué tu no buscas más amplios acuerdos con Alicia [Sánchez Camacho]. Pero creo que, estratégicamente, el momento de noquear al catalán y devolverlo a las masías vendrá con la evolución del momento político. Porque estos van en serio.  — Es evidente que Mas y ERC van a llegar a un acuerdo para su aventura secesionista—.  Y creo que el momento llegará inmediatamente después de la suspensión de la autonomía. O  sea que tampoco tendremos que esperar tanto.  Creo que  una  deriva independentista se podrá descarrilar fácilmente desde el Estado, con o sin intervención militar. No nos van a dejar tirados a los defensores de España. Entre todos, devolveremos al catalán a su situación anterior a 1978. Es decir, matarlo de hambre y despojarlo del “prestigio” que ha obtenido a costa del castellano. Incluso si la secesión fuera adelante, pienso que el tema de la lengua sería una herramienta formidable para  fulminar el nuevo “estado” resultante.

 

Tendríamos un campo abonado para la revuelta en cuanto los separatistas movieran ficha para imponer su idioma. Incluso algunos dirigentes catalanistas que se fijan en el idioma que hablan los jóvenes (incluso habiendo pasado por su escuela) te confiesan que sin Estado propio, le queda poco tiempo al catalán). Y  ese paso lo darán por mucho que hoy los de Esquerra parezcan pasar hoy del tema. Pura estrategia. Entonces será un arma considerable para desestabilizar el nuevo estadillo catalán de cartón piedra. Se les irá la mano al querer corregir la debilidad de su idioma por la falta de natalidad que tienen. La mujer catalana, tan sensual ella, pero que tan estrecha les ha salido a la hora de parir….  Será entonces que se lo haremos pagar y se cumplirá la profecía de Don Leopoldo [Calvo-Sotelo] sobre la aportación de la inmigración. Entonces la población mayoritariamente castellanoparlante, estallará. Y si no, al tiempo. Esto no será como Estonia y Lituania, donde a los rusos se les paró los pies. Y no será así porqué la comodidad que tiene la población con nuestro idioma, y su incomodidad con el catalán, hará que la gente se rebele... Más tarde o más temprano, el castellano volverá a señorear en Cataluña. Y no sólo en los tribunales y en la economía.  Y no tengo duda de que tu papel en tan noble encomienda será decisivo. Tienes a la gente de CCC contigo.  A su vez, es evidente que C’s debe ser el máximo beneficiario de la guerra de la lengua. Una guerra que ganaremos contra los que nos quieren imponer un idioma del pasado que por desgrac1a Franco no acabó de poner en su sitio.

 

 

Te envío estas reflexiones sólo para que estés más tranquilo. Y nos veremos el viernes ¿no?

 

 

Abrazo, Paco

 

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-galves-pla-destruir-catalunya_705735_102.html