OPINIÓ
David González
Barcelona. Dilluns, 30 de maig de 2022. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts
En el món d’Esquerra Republicana, entre electors o exelectors, però també en gent propera a l’aparell del partit, amb presència a les xarxes socials, comencen a sortir les primeres veus que demanen una “reflexió” al partit de Pere Aragonès i Oriol Junqueras. La relació política amb Pedro Sánchez i el seu govern “progressista”, que en principi no existiria sense el vot dels republicans, s’acosta cada dia amb més nitidesa al dibuix d’una colossal estafa, mentre que, com es diu per aquests verals, la sensació general és que se’ns pixen a sobre i diuen que plou. A la fantasmal taula de diàleg, de la qual mai no s'ha tornat a cantar ni gall ni gallina, s’hi ha sumat la justificació de l’espionatge desbocat amb el programari Pegasus, pocs dies després que el presidente vingués a Barcelona a parlar a cau d’orella uns minutets al president espiat —què deu saber Sánchez d’Aragonès?—; l’eventualitat que els indults dels ex-presos de l’1-O siguin revisats arran d’un canvi sobtat de doctrina del Tribunal Suprem —tot un precedent, si més no, perquè un eventual govern PP-Vox a Madrid els retorni a la presó— i, per acabar-ho d’adobar, el fiasco de la llei de l’audiovisual que, de protegir les llengües cooficials a les grans plataformes tipus Netflix, ha passat a reforçar les subvencions a les productores amb vincles amb les grans companyies televisives —en una evidència més que la política deixa de ser política quan prioritza la defensa d'interessos que no són els del comú dels governats—. No és que Esquerra hagi de reflexionar, que també: és que, després d'aquesta setmana horribilis, el partit d’Aragonès i Junqueras hauria d’haver suspès ipso facto i sine die tota col·laboració amb el govern del PSOE a Madrid, i reduir al mínim imprescindible l’existent entre els governs de Catalunya i Espanya. Els allargs de Sánchez a la reunió que reiteradament li ha demanat Aragonès eleven el menyspreu del cap de l’executiu espanyol als seus socis parlamentaris i a la màxima autoritat catalana i de l’Estat a Catalunya —que això és el president de la Generalitat— a la categoria de vergonya d'Estat.
Esquerra, és obvi, té responsabilitats directes en aquesta situació, però les conseqüències les està rebent tothom i és el
