Dur recurs de les defenses en què demanen unificar dos sumaris
 |
| Pla general de l'entrada de la seu del Tribunal de Comptes al carrer Torrelaguna de Madrid on estan citats els 40 excàrrecs del Govern per les despeses d'acció exterior, el 29 de juny de 2021/ACN |
Barcelona Quico Sallés
Embolic judicial arran de l’ús de la fiscalia dels informes del Tribunal de Comptes. El procés confiscatori del Tribunal de Comptes a la gestió d’Exteriors comença a complicar la vida als dos sumaris oberts en dos jutjats diferents -el jutjat 13 i el 18 de Barcelona- que investiguen penalment els mateixos fets. Fins i tot, una defensa ha plantejat davant les jutgesses instructores que la fiscalia ha actuat “emparada en un evident frau de llei” per encausar doblement els seus clients amb el mateix informe del Tribunal de Comptes. Tot un entramat processal que els advocats volen desllorigar i denunciar.
Tot arrenca de l’etern sumari obert en el Jutjat 13, on molts dels encartats pel Tribunal de Comptes, tenen ja una acusació i una instrucció feta pels mateixos fets i pel mateix període. Serien el cas d’Aleix Villatoro, exsecretari general d’Exteriors, o bé d’Albert Royo, expresident del Diplocat. El 9 de setembre de 2020, la jutgessa instructora va cloure el sumari i va negar a la fiscalia la seva petició d’ampliar el termini d’instrucció. Fins i tot, la
instructora va renyar al ministeri públic que vulgués allargar la instrucció sense concretar quines diligències volia practicar.
Aquesta decisió va ser recorreguda davant l’Audiència. El 19 d’abril d’enguany, la secció 21 de la magistratura barcelonina va estimar les peticions de les acusacions públiques i va ordenar al jutjat 13 continuar la instrucció, però només per enllestir unes indagatòries i prendre declaració a 20 processats que havien de tenir oportunitat de declarar sobre fets incorporats en prosperar els recursos d’apel·lació després del seu processament.
Paral·lelament, i preveient que el jutjat 13 no li donaria més marge, la Fiscalia anava preparant un altre front judicial. El ministeri públic i el Cos Nacional de Policia interrogaven i analitzaven l’informe del Tribunal de Comptes que fiscalitzava l’acció Exterior. Un informe que ja va ser incorporat a la causa del 13 el juny de 2019 i que va causar l’ampliació de les acusacions contra alguns processats i afegir-ne algun de nou com Manuel Manunelles, delegat de la Generalitat a Suïssa. Lluny de demanar més responsabilitats en aquesta causa, la fiscalia va esperar i va presentar la denúncia penal sobre el mateix informe el passat mes de febrer. Una querella que ha generat una altra investigació penal al Jutjat d’Instrucció número 18 de Barcelona, amb pràcticament els mateixos encausats que al jutjat 13. El mateix informe del Tribunal de Comptes en dues causes judicials amb acusacions per a les mateixes persones.
D’aquí que les defenses dels principals investigats presentessin a l’Audiència un recurs per aclarir quin jutjat havia d’investigar la gestió d’Exteriors, o bé el 13 o bé el 18. La secció segona de l’Audiència va resoldre el 8 de juny i a l’interlocutòria a la que ha tingut lloc aquest diari, recomana als lletrats demanar als jutjats que s’aclareixin entre ells, i bé s’interessi que s’acumulin les causes en un o l’altre s’inhibeixi. De moment, el Jutjat 18 encara no ha contestat, però el 13, va dictaminar el passat 18 de juny que no podia decidir perquè el seu marge d’instrucció no li permetia atès que l’Audiència només li deixava instruir unes diligències.
Aquesta decisió ja ha estat recorreguda, perquè les defenses entenen que encara que només li quedin unes proves per practicar, una magistrada instructora ha d’instruir. “No pot ser instructora per hores”, al·leguen les defenses. A més, el fet que permeti recórrer la seva decisió, vol dir que té l’autoritat per decidir si reclama la causa del 18 o s’inhibeix. De moment, no s’ha aclarit quin jutjat es queda la causa o si bé continua oberta en dos jutjats.
Però, aquest embolic entre dos jutjats arran del mateix informe del Tribunal de Comptes no és ingenu, ni causal. Almenys així ho veuen les defenses i ho escriuen en els seus recursos. “La fiscalia va investigar paral·lelament i pel seu compte els fets que hauria hagut d’introduir en el sumari del 13 en cas de considerar-los penalment rellevants i, un cop la present instrucció va finalitzar, va presentar una denuncia per activar una altra causa independent en la que poder seguir sotmetent a una permanent investigació penal a diversos processats”, expliquen els lletrats.
En aquest sentit emfatitzen que els fets investigats al jutjat 18 “haurien hagut de ser posats de manifest en el 13t ja que es troben en estreta connexitat amb el que s’ha estat investigant durant els darrers 5 anys”. “En d’altres termes, el que ara es pretén que investigui el Jutjat d’Instrucció 18 forma part de l’objecte d’investigació del sumari del 13 (i des de fa molt de temps)”. En aquest marc, els lletrats posen la lupa en “la forma com s’han gestionat els temps per part de l’acusació pública, i com aquest procedir evidencia una clara voluntat de mantenir en tot moment activa alguna causa contra determinades persones vinculades al denominat “procés””. El que qualifiquen d’una “actitud processal que va més enllà dels criteris d’estricta legalitat i persecució de fets presumptament delictius als que hauria de vincular-se l’actuació del Ministeri Fiscal”.
És més, els lletrats remarquen que la premeditació estratègica de la fiscalia frega la il·legalitat en la persecució dels investigats i deixar-los en indefensió. “Una indefensió que neix del fet de veure’s sotmès a un procediment judicial rere un altre, per única voluntat de la Fiscalia que, aplicant una sort de principi d’oportunitat i emparada en un evident frau de llei, és qui acaba provocant que fets que haurien de ser instruïts conjuntament en una única causa en realitat s’acabin investigant en procediments separats i de forma seqüencial en el temps“, conclouen. És a dir, indiquen “que en el moment en què una instrucció sembla acabar se’n inicia una altra”, una circumstància que genera una “persecució judicial que no acaba mai i s’eternitzi en el temps”. Una situació que viuen els encausats “sense que a més existeixi cap justificació legal que ho empari”.
Ara la voluntat de les defenses és que la causa s’incorpori tot al jutjat 13 o fins i tot, que el jutjat 18 arxivi perquè la fiscalia no estaria habilitada per instar un procediment que ja hauria pogut iniciar al sumari del 13. “El contrari suposaria habilitar una pràctica del Ministeri Fiscal realitzada en un evident frau de llei i, que únicament respon a criteris d’oportunitat i a una voluntat de mantenir en tot moment oberta una instrucció penal on poder anar investigant persones presumptament vinculades amb el moviment independentista català”, assegura el recurs interposat per reclamar unificar en un sol sumari les instruccions derivades de l’informe del Tribunal de Cuentas.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada