OPINIÓ
OPINIÓ
És l’encertadíssima doctrina de Ferdinand Lassalle, jove i brillant advocat romàntic alemany del segle XIX. La majoria dels països civilitzats tenen dues constitucions, una de formal i una altra de material. La formal és el text legal amb les normes racionalment organitzades d’abast constitucional, que afecten la totalitat. La material és el mode real en què aquesta totalitat està organitzada i funciona. La formal és el que hauria de ser; la material, el que és. La formal és la força de la llei; la material, la llei de la força.
L’ideal, al qual Lassalle havia dedicat la seva vida, fins a morir en un duel per una dama, és que hi hagi una plena coincidència entre les dues constitucions, però, com que és un ideal, no s’assoleix mai. Les relacions entre les dues constitucions oscil·len
EXILI
Marta Lasalas
Barcelona. Dimecres, 9 de Juny 2021. 12:58
Actualitzat: Dimecres, 9 de Juny 2021. 13:02
Temps de lectura: 2 minuts
La iniciativa de l'ANC i el Consell per la República per aplicar a l'Estat espanyol el mecanisme previst a l'article 7 del Tractat de Lisboa per sancionar els estats que vulnerin valors essencials de la UE ha rebut un nou revés. Aquest cop ha estat el Tribunal General de la UE qui ha rebutjat el recurs presentat per aquestes entitats i ha ratificat la negativa de la Comissió Europea de tramitar la proposta amb l'argument que aquesta petició queda fora del seu l'àmbit competencial.
La petició va ser plantejada davant de la Comissió Europea a través d'una iniciativa ciutadana que impulsen l’Assemblea Nacional Catalana i el Consell per la República sobre "dret de la UE, drets de les minories i democratització de les institucions espanyoles". L’objectiu era demanar a la Comissió Europea que investigui si "les vulneracions de drets humans de les autoritats espanyoles contra el poble català suposen una amenaça sistèmica contra l’Estat de dret".
OPINIÓ - EDITORIAL
Per: Vicent Partal
08.06.2021 21:50
L’escena passa el 1993 en una mansió noruega impressionant, Borregaard Manor, situada prop de Sarpsborg, una ciutat de la riba oriental del fiord d’Oslo. Una casa imponent però alhora discreta i apartada de la vista de tothom. Durant vuit mesos, s’hi van fer catorze reunions entre l’Organització d’Alliberament de Palestina i l’estat d’Israel, unes reunions que formalment no van existir mai.
Ens situem en un dels moments més difícils d’aquella llarga negociació. Al voltant de la taula hi ha Hassan Asfour, conegut per Abu Alà, Maher al-Kurd, Uri Savir i Joel Singer. Ningú no sap que hi són i ells no hi són en nom de ningú. Però tots tenen càrrecs importants de segona fila i tots parlen amb el coneixement dels seus màxims dirigents, a Tunis i a Tel-Aviv. Hi ha recomptes oficials, llibres, documentaris, fins i tot films que han descrit minuciosament com va esclatar finalment la tensió soterrada:
Aquest podria haver estat l’Últim Diumenge Autonòmic si no fos perquè la ONG belga que suposadament ens ha de portar a la independència, anomenada Consell per la República, està més preocupats de comandar massivament els seus mariatxis perquè denunciïn els meus vídeos que de fer la independència.
ENLLAÇ VÍDEO :