OPINIÓ
"Hi ha la impressió que, probablement per la seva naturalesa sibarítica, les vacances han soscavat la moral de la parròquia i la seva fe a les bondats de l'independentisme "pragmàtic""
La rentrée s’ha fet aquest any en clau de renovació de l’espectacle. Les figures que controlen els grans programes dels mitjans de comunicació públics han presentat llurs alineacions a les tertúlies, debats, entrevistes i altres troneres del combat ideològic. S’observa una voluntat d’enfortir el discurs biennal dels republicans i els seus companys del boirós món del sobiranisme, amb l’afegit del quadriennal de la CUP. Hi ha un acord unànime en endarrerir una estona la independència entre dos anys i escaig (el temps de preparar l’ens de raó que es diu “embat democràtic”) i l’eternitat amb mirada llarga i mà estesa fins a la vall de Josepet.
Hi ha la impressió que, probablement per la seva naturalesa sibarítica, les vacances han soscavat la moral de la parròquia i la seva fe a les bondats de l’independentisme “pragmàtic”. Després d’un primer moment de perplexitat i decepció, com a resultat del
