El PSC amplia la distància amb Junts i Aliança Catalana es dispara, segons el CEO

 

 

La formació de Sílvia Orriols podria triplicar els dos escons que té en aquesta legislatura i podria superar la CUP

 

 

El president de la Generalitat, Salvador Illa, amb el president de Junts al Parlament, Albert Batet, al debat de política general / ACN

 

Josep Maria Botanch

 
27/11/2024 12:09 

 

 

 

El PSC guanyaria a les eleccions al Parlament amb entre 39 i 42 escons, igualant els 42 que va obtenir en els comicis del passat 12 de maig, i, a més aconseguiria ampliar la distància amb Junts, que seguiria sent la segona opció més votada, que perd vots i representació en benefici d’Aliança Catalana. Així es desprèn de la tercera onada del Baròmetre d’Opinió Pública del 2024, realitzada amb una mostra de 2.000 persones més grans de 18 anys, feta entre l’11 d’octubre i el 14 de novembre.

En efecte, el PSC es mantindria i Junts per Catalunya cauria respecte als últims comicis, però es mantindria com a segona força, amb 30-32, amb molt de marge respecte d’Esquerra Republicana, que repetiria en el tercer lloc sense canviar i amb una forquilla d’entre 20-21. El PP es mantindria com a quarta força amb 15-16, Vox se situaria cinquena, amb entre 10 i 11 escons, i els comuns, sisens (6-7), en un empat en escons, que superaria la CUP (5-6). 

Un tripartit encapçalat pels socialistes, amb ERC i Comuns, podria obtenir la majoria absoluta (65-70), tal com van aconseguir per la mínima en les darreres eleccions a la cambra catalana. Però, per contra, l’independentisme no assoliria la majoria que va perdre en els anteriors comicis, ni amb els escons de la formació de Sílvia Orriols (61-66).

Estimació d'escons i percentatge de vot dels partits al Parlament, segons el CEO

El Parlament bloqueja l’auditoria dels comptes de la Copa Amèrica

 

Els vots en contra del PSC, Junts i el PP eviten que prosperi la proposta que demanava investigar els números de l'empresa organitzadora de la discutida cita esportiva

 

 

Village de la Copa Amèrica al Moll de la Fusta. L'equip italià Luna Rosa es classifica per a semifinals. 19.09.2024, Barcelona foto: Jordi Play

 

Anton Rosa / Alberto Prieto

 
21/11/2024 14:05 

 

 

La Sindicatura de Comptes no investigarà els números de la Copa Amèrica de Vela. El Parlament ha desestimat la proposta presentada aquest matí a la Comissió de la Sindicatura de Comptes, que demanava que aquest organisme de control realitzés un informe i audités els comptes de la Fundació Barcelona Capital Nàutica, entitat gestora dels fons públics vinculats a l’organització d’aquest esdeveniment esportiu. La proposta no ha prosperat a causa dels vots en contra del PSC, Junts i del PP, així com per l’abstenció de Vox.

Les primeres reaccions no s’han fet esperar. La Plataforma No a la Copa Amèrica ha denunciat en un contundent comunicat que aquest bloqueig a l’auditoria dels comptes i finançament de la cita esportiva no fa res més que reforçar els arguments que apunten que hi ha “coses a amagar” respecte a l’apartat econòmic d’aquest discutit esdeveniment, que va ocupar el front marítim de la capital catalana des de l’agost fins a mitjans del passat mes d’octubre. Cal recordar que l’entitat havia dut a terme en les darreres setmanes una sèrie de reunions amb els partits que formen part de l’hemicicle -excloent-hi Vox i Aliança Catalana- on havien constatat “un consens favorable a la transparència en la gestió dels fons públics”, unes sensacions positives de cara a la fiscalització de la prova nàutica que finalment no s’han acabat traduint sobre el paper.

 

“Qualifiquem de molt greu que aquests partits intentin obstaculitzar la transparència, la fiscalització i el control de les enormes inversions públiques fetes en aquest esdeveniment. Avui el missatge que s’envia a la ciutadania és que els partits volen girar full ràpidament, tancar el debat públic sobre un esdeveniment nefast en molts sentits i que no volen que s’analitzin els comptes de la Copa Amèrica. Però la sensació que ens queda va molt més enllà: hi ha coses a amagar, hi ha coses que millor que no surtin a la llum, hi ha coses que més val que ningú descobreixi”, assenyalen en la nota.

Les irregularitats en mans d’Antifrau

Llums d’escena per Ramón Cotarelo

 

 

OPINIÓ

 

 

"Hi ha la impressió que, probablement per la seva naturalesa sibarítica, les vacances han soscavat la moral de la parròquia i la seva fe a les bondats de l'independentisme "pragmàtic""

 

 

 

 

 

Ramón Cotarelo 31/08/2021 8:15 pm  

 

 

La rentrée s’ha fet aquest any en clau de renovació de l’espectacle. Les figures que controlen els grans programes dels mitjans de comunicació públics han presentat llurs alineacions a les tertúlies, debats, entrevistes i altres troneres del combat ideològic. S’observa una voluntat d’enfortir el discurs biennal dels republicans i els seus companys del boirós món del sobiranisme, amb l’afegit del quadriennal de la CUP. Hi ha un acord unànime en endarrerir una estona la independència entre dos anys i escaig (el temps de preparar l’ens de raó que es diu “embat democràtic”) i l’eternitat amb mirada llarga i mà estesa fins a la vall de Josepet.

 

Hi ha la impressió que, probablement per la seva naturalesa sibarítica, les vacances han soscavat la moral de la parròquia i la seva fe a les bondats de l’independentisme “pragmàtic”. Després d’un primer moment de perplexitat i decepció, com a resultat del

Editorial Vicent Partal : Junts, amb els vots al sarró, renuncia al Primer d’Octubre i a la unilateralitat

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Si el Primer d'Octubre ja no és el punt d'arrencada de res, el president del Primer d'Octubre simplement passa a ser un president més  

 

Per: Vicent Partal

19.05.2021  21:50

 

 

El 28 d’octubre de 2017, l’endemà de la proclamació de la independència, el president Puigdemont va fer un discurs a la seu de la Generalitat a Girona. A Barcelona, al Palau de la Generalitat, el qui havia de retransmetre el discurs va activar els mecanismes rutinaris perquè arribàs, per les xarxes socials, al màxim de ciutadans possibles. Però, de sobte, va sentir els crits del seu superior immediat que li demanava d’aturar l’emissió per no tenir problemes amb els nous amos de la Generalitat, els del 155.

 

Tots dos eren i són independentistes, actius a les xarxes socials, i membres de Junts, ara, i de Convergència abans. Tots dos han continuat treballant aquests tres anys a la Generalitat, tot i que amb dificultats personals i persecucions. I tots dos, el qui aquell dia volia anar encara més lluny i el qui al minut u ja es feia enrere, van piular que havien votat a favor del pacte de govern entre ERC i Junts, en la consulta interna organitzada pel seu partit. El resultat ja el sabeu. Han guanyat.

 

I aquesta és la victòria, gairebé quatre anys després, dels crits a Palau contra la retransmissió del discurs de Puigdemont. Sorprenentment, amb la col·laboració del president mateix. Ell, i Laura Borràs, es van presentar a les eleccions prometent coses com ara que si se superava