OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL
Lars Bay Larsen, vice-president del tribunal, ja té a punt la sentència que marcarà el futur dels exiliats i de la repressió espanyola
Josep Casulleras Nualart
29.01.2023 - 21:40
Actualització: 29.01.2023 - 23:27
Ja era gairebé l’hora luxemburguesa de dinar d’aquell 5 d’abril tan intens al Tribunal de Justícia de la UE. El magistrat Lars Bay Larsen, vice-president del tribunal, es feia creus de la intervenció que havia fet l’advocada de l’estat belga sobre el cas de les euroordres de Pablo Llarena contra els exiliats catalans. No entenia res, perquè l’advocada belga es negava a fer una defensa explícita de la decisió de la justícia del seu país de denegar l’extradició de Lluís Puig a l’estat espanyol per risc de vulneració de drets fonamentals. Era un tomb sorprenent –possiblement per pressions espanyoles de darrera hora–, perquè en la trentena de pàgines de les al·legacions escrites que havia presentat uns mesos abans Bèlgica al tribunal, hi havia una defensa a ultrança de la decisió de denegar l’euroordre de Llarena. Per això, el jutge danès estava perplex, i interrogava l’advocada belga sobre aquell canvi de posició. Aquell fou segurament el moment més important de la vista oral, perquè Lars Bay Larsen és el ponent de la sentència, que ja és escrita i que es farà pública demà.
Els tres punts de Larsen
La perplexitat de Bay Larsen venia també del fet que ell, com a ponent, havia dit a les parts en litigi que a l’hora de preparar aquella vista oral es fixessin en tres punts molt concrets de les al·legacions escrites de Bèlgica. En dos d’aquests punts, els advocats belgues recordaven al tribunal que Llarena
