Ni content ni desanimat

 

 

OPINIÓ

 

 

Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 15 de juliol de 2022. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts  

 

 

 

 

 

No hi ha cap dubte que les conclusions de l'advocat general no m'han agradat, no només perquè no ens dona la raó, sinó, sobretot, perquè són inesperades pel fet que s'aparten del que és la jurisprudència més recent del mateix Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i, a més, plantegen una visió dels drets fonamentals que és tremendament perillosa.

 

Com dic, no les esperava així, però són amb les que haurem de conviure en espera de conèixer el pronunciament del TJUE, que no necessàriament ha de coincidir amb aquestes conclusions, encara que moltes vegades sí que passa.

 

Bàsicament, l'advocat general estableix que si es pretén denegar una ordre europea de detenció i lliurament (OEDE) sobre la base d'un risc de vulneració de drets fonamentals, aquest risc ha de ser com a conseqüència d'una

fallada generalitzada o sistèmica en l'estat reclamant.

 

Aquest plantejament està superat per part de la jurisprudència més recent del mateix TJUE, que en la sentència del 22 de febrer passat estableix uns criteris diametralment oposats als de l'advocat general i que són, justament, els que nosaltres hem defensat, perquè, entre altres coses, representen la correcta evolució que ha anat gestant el TJUE en la jurisprudència més recent.

 

En l'esmentada sentència, número C-562/21, el TJUE raona que és possible denegar un lliurament si s'entén que existeix un risc real de vulneració de drets fonamentals i ho fa afirmant que, en principi, és necessària una anàlisi en dues fases, com proposa l'advocat general, però que això és "sense perjudici de la possibilitat que aquesta persona esgrimeixi qualsevol altra dada puntual i relativa a la causa en qüestió que demostri que el procediment per al qual l'autoritat judicial emissora ha sol·licitat el seu lliurament vulnera concretament el seu dret fonamental a un procés equitatiu".

 

La radicalitat del plantejament de l'advocat general en les conclusions que vam conèixer ahir implicaria la revocació del criteri jurisprudencial ja assentat i l'establiment d'un marc de cooperació jurídica internacional que, en contra del que ha dit moltes vegades el mateix TJUE, la confiança mútua passaria a ser una confiança cega, que és una cosa que ja des d'antic descarta el TJUE.

 

En qualsevol cas, i per a això tenim les sentències, ja arribarà el moment de conèixer quina és la posició final del TJUE en aquest cas, però hem de tenir present dues coses: 1) les seves sentències no són mai de la radicalitat expressada en les conclusions de l'advocat general i, 2) una sentència que no satisfaci les nostres expectatives no comportarà un lliurament automàtic dels exiliats, sinó, simplement, ens tornaria a l'escenari en el qual estàvem plantejant la defensa dels exiliats ja el novembre del 2017.

 

Les conclusions de l'advocat general, des d'una perspectiva dels drets fonamentals, fan aigües per totes bandes i, en especial, perquè pretén que es condicioni el risc de vulneració de drets fonamentals a l'existència d'una fallada sistèmica o generalitzada en l'estat reclamant, que implica una sobrecàrrega per al reclamat que no només hauria de provar el risc concret a què es veu sotmès, sinó la relació entre aquesta situació personal i una de generalitzada per part de l'estat que el reclama.

 

" L'exposició pública, ordenada, sistemàtica i detallada de totes les misèries sistèmiques, sens dubte, resultarà menys afavoridora que el simple fet d'haver perdut una OEDE, que és el que no s'ha volgut assumir fins ara

 

Els drets fonamentals, els drets humans, són individuals i el seu respecte i exigència de protecció no poden ni han d'estar condicionats a la situació general d'un país, perquè això representa una desproporció no desitjada pel legislador de la Unió.

 

Les contradictòries conclusions de l'advocat general el porten a sostenir que, entre altres, el dret a un jutge predeterminat per llei "constitueix la pedra angular del dret a un procés equitatiu", però que, tot i que és així, no és una cosa que pugui avaluar l'òrgan d'execució, en aquest cas Bèlgica, sinó que correspon al mateix jutge reclamant —Llarena— i, tot això, basat en el principi no ja de confiança mútua, sinó en un de nou, el de "confiança cega", que és el que es desprèn d'aquestes qüestionables conclusions.

 

Bàsicament, l'advocat general, seguint el criteri del jutge Llarena, confon una suposada qüestió de competència amb el dret a un jutge predeterminat per llei, que, com el mateix Suprem ha reconegut, no ho és en el cas dels exiliats. N'hi ha prou amb remetre'ns a la seva interlocutòria de 23 d'octubre de 2020, on així ho reconeixen.

 

Com dic, no són unes conclusions que ens agradin, no són unes conclusions positives ni són el reflex del que és la jurisprudència del TJUE, però són les conclusions amb les quals haurem de conviure, sempre en espera de la sentència, i, a partir d'allà, continuar lluitant com ho hem fet en aquests cinc anys.

 

No crèiem, ni creiem, que fos necessari fer una anàlisi de les fallades sistèmiques o generalitzades per defensar la impossibilitat que els exiliats tinguin un judici just, però si així ens ho demanen, ho farem, de raons no ens en falten.

 

En qualsevol cas, si al final es confirma que hem d'acreditar una fallada sistèmica o generalitzada —als efectes de demostrar el risc que corren els exiliats—, no ens quedarà més remei que fer-ho i exposar, davant de la justícia belga i europea, tot el que coneixem dins l'estat espanyol. Haurem de parlar de les clavegueres, dels Villarejo, de les bastides jurídiques creades per reprimir els opositors, de la sistemàtica construcció de relats, dels espionatges a polítics i advocats, de les privacions indegudes d'escons a diferents diputats i de tantes i tantes coses que estan perfectament acreditades.

 

Un esforç d'aquestes característiques, si cal, es farà. La major part de la tasca consistirà no a recopilar dades, sinó a traduir-les, però l'exposició pública, ordenada, sistemàtica i detallada de totes aquestes misèries sistèmiques, sens dubte, resultarà menys afavoridora que el simple fet d'haver perdut una OEDE, que és el que no s'ha volgut assumir fins ara.

 

A nosaltres treballar no ens espanta, els desafiaments tampoc i, si així s'esdevé, que no hi hagi dubte que sabrem fer el que hem de fer per complir unes exigències que, alhora, representen la negació mateixa del caràcter individual dels drets humans.

 

No estic content, no puc estar-ho, però, sobretot, no estic desanimat, sinó, simplement, sorprès per unes conclusions que de tan radicals no eren esperades. Ningú no va dir que seria fàcil, però sí que diem que estem preparats per al que vingui, perquè rendir-se és un verb que ni coneixem ni conjugarem.

 

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.elnacional.cat/ca/opinio/content-desanimat-gonzalo-boye_787647_102.html