El Singular publica extractes del monogràfic de 'Divèrsia' sobre la sistuació de la llengua als Països Catalans.
Bernat Vilaró
 |
| L'Alguer |
Esteve Campus, llicenciat en Ciències Polítiques a la Universitat dels Estudis de Sàsser, i Carla Valentino, experta en l'estudi del català i de la variant algueresa -i ambdos socis d'Òmnium-, expliquen en aquest assaig, publicat al monogràfic de la revista Divèrsia, quina és la situació de la llengua catalana a L'Alguer. L'estudi trenca el tòpic que l'alguerès, dins de l'Estat d'Itàlia, està gairebé mort i no gaudeix de bona salut. És una realitat força desconeguda, i menys pessimista del que a vegades s'afirma des de Catalunya.
A finals del segle XIX i a principis del XX la ciutat no arribava als 10.000 habitants, dels quals gairebé la totalitat parlen alguerès, la variant dialèctica catalana a la ciutat. La majoria són analfabets, i L'Alguer té una estructura socioeconòmica dèbil, lligada a les activitats tradicionals, com ara la pesca. Tancada dins les seves muralles, la ciutat té poc contacte amb la realitat catalana.
Després de la Segona Guerra Mundial, i sobretot cap a finals dels anys 60, L'Alguer conserva el català com a llengua de comunicació a la llar i en el món de l'oci. "El problema per mantenir i salvar el català és sobretot polític", afirmen Campus i Valentino, que afegeixen que el català a L'Alguer és vist en segons quins àmbits com una llengua folklòrica.
Als anys setanta el moviment algueresista evoluciona de ser cultural a ser també polític. Hi ha tot un canvi generacional. Aquí la realitat sarda i catalana és ja un punt de referència en les reivindicacions del territori. El català a L'Alguer passa de ser d'una comunitat tancada en si mateixa a formar part d'una societat que s'encamina cap a l'homologació amb altres realitats lingüístiques d'Itàlia.
 |
| L'Alguer |
El Projecte Joan Palomba dins el món escolar de L'Alguer ha permès fomentar l'ús del català alguerès, i ha facilitat que les diferents generacions s'interessin per la llengua a la llar. Fins i tot, tal i com apunten Campus i Valentino, han descobert que es parla alguerès fora de la ciutat de L'Alguer, i que el català és ben bé una llengua viva en aquest territori, i no tan sols "un idioma de vells".
L'alguerès, a diferència del sard, té a favor que forma part de la comunitat catalanoparlant, amb més d'11 milions de ciutadans que el parlen. Dins el món educatiu, cultural, musical i esportiu, això es nota, i el català a L'Alguer està més viu del que es creu. A més, cada vegada hi ha un increment més gran de turistes que venen de Catalunya i que ajuden d'alguna manera a mantenir l'idioma.
Gràcies a la sensibilitat social, fomentada per l'estima al sard, l'alguerès té tutela i promoció a la ciutat. No n'hi ha prou per garantir-ne la supervivència i el futur, però és un bon punt de partida.
El Singular publica durant el mes d'agost extractes de l'estudi sobre la salut del català a Andorra, la Catalunya Nord, al Principat, Eivissa i Formentera, L'Alguer, La Franja, Mallorca, Menorca i al País Valencià.
Enllaç noticia :
http://www.elsingular.cat/cat/notices/2015/07/diversia_alguer_111245.php
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada