«Protesta històrica»: els pagesos tallaran totes les fronteres

 

 

La mobilització, que es produirà el 3 de juny, vol fer pressió a les candidatures a les eleccions europees per aconseguir una "major seguretat alimentària" 

 

 

S'acaba l'emergència per sequera... però part de la pagesia continua sense aigua

Sau multiplica per 10 les reserves en només dues setmanes

 

 

 

Tractors a la C-58 en la mobilització històrica de la pagesia | Juanma Peláez

 

 

REDACCIÓ

15 de Maig 2024 actualitzat a les 13:45

 

 

Els pagesos tallaran totes les fronteres entre els estats espanyol i francès el 3 de juny en una protesta "històrica" i "sense precedents". Els talls, que compten amb el suport d'una quinzena d'associacions agràries de tot l'Estat, a més d'agricultors de França, es faran a banda i banda entre els agricultors d'ambdós països en punts com el Pertús, Irun o el coll d'Ares.

El portaveu de Revolta Pagesa, Arnau Rubio, diu que l'objectiu és pressionar de cara a les eleccions europees per aconseguir una "major seguretat alimentària" a través de les anomenades "clàusules mirall" i que s'eliminin els impostos a l'energia que s'apliquen als productors agraris com tenen altres sectors.

Revolta Pagesa ha anunciat aquest dimecres des del Pertús, un dels punts on es tallarà l'AP-7, que el tall es farà el 3 de juny just a les portes de les eleccions europees (9 de juny) i que afectarà "totes les fronteres" entre els dos països. La mesura coincideix amb la cita electoral i no és casual perquè la voluntat del sector és "pressionar" la Unió Europea. A banda d'incidir a nivell europeu, els pagesos també insten als governs espanyol i francès a "iniciar negociacions" per abordar les seves demandes i "trobar solucions satisfactòries".

Les "clàusules mirall"

Noruega: tancament de fronteres i confinament sense cap mort

SANITAT

El 12 de març el govern va decretar altres mesures, com que els sanitaris no poden sortir del país. Els reservistes poden ser cridats a l’exèrcit

Noruega va confinar els ciutadans sense cap mort per coronavirus

 per Gemma Aguilera

Redactora 25 de març de 2020 21:01






L’executiu de l’Estat espanyol insisteix a assegurar que Espanya ha pres les mesures més restrictives contra el coronavirus de tot Europa, que alhora són de les més dures a tot el món, tot i que es nega a confinar grans àrees de contagi com Madrid i Catalunya, on els governs autonòmics han demanat permís per aplicar aquesta mesura seguint el consell d’experts. Sigui com sigui, el govern de Pedro Sánchez va decretar l’estat d’alarma el passat 14 de març, quan la xifra de morts per coronavirus era de 135 persones i es comptaven 5.733 positius.



És Espanya un dels països que més ràpid ha reaccionat i que més mesures ha imposat per frenar el virus? Un repàs ràpid pels països evidencia que ni de bon tros. Un cas que ha explicat el Món és el de Malàisia, que va decretar el confinament total dels seus ciutadans i el teletreball obligat per a tothom qui no presti un servei essencial i ha posat l’exèrcit al carrer per assegurar-se el compliment amb només tres morts i 1.030 infectats en un país de 26 milions de persones.



Ara ens fixem en el cas de Noruega, un país amb 5,4 milions d’habitants. El govern noruec va prendre mesures per contenir l’expansió del virus dos dies abans que Espanya, el 12 de març. Aquell dia

El govern espanyol tanca les fronteres terrestres"massa tard"

El ministre Fernando Grande-Marlaska no descarta prohibir en els pròxims dies l'entrada per via aèria i marítima

per Sara González / Bernat Surroca , 16 de març de 2020 a les 17:05

Fernando Grande-Marlaska, en una imatge d'arxiu | Europa Press

El govern espanyol ha anunciat que recupera el control de les fronteres terrestres espanyoles a partir de mitjanit. Fins que conclogui l'estat d'alarma, només podran entrar ciutadans espanyols, residents, treballadors transfronterers i aquells que documentin una causa major o de necessitat. El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, no ha descartat que en els pròxims dies es pugui també restringir l'entrada per via aèria i marítima. 




El ministre ha puntualitzat que la restricció per via terrestre no s'aplicarà al transport de mercaderies per assegurar "la continuïtat de l'activitat econòmica" i "preservar la cadena d'abastiment" de productes bàsics. La mesura no afecta tampoc al personal estranger membre de missions diplomàtics o consolat, així con d'organismes internacionals si el desplaçament està vinculat a les seves funcions oficials.  



El dirigent ha argumentat que l'espai Schengen permet el tancament "temporal" de les fronteres terrestres en situacions com la de l'estat d'alarma i ha explicat que la mesura s'ha pres en coordinació amb la resta de països europeus, especialment amb França.


Doblegar la corva de contagis

El bloqueig a la frontera de Tsunami s'estén a la premsa internacional

LA SENTÈNCIA






Cèlia Forment i Bori
Foto: Mireia Comas
Barcelona. Dilluns, 11 de novembre de 2019

Una de les intencions de Tsunami Democràtic pel tall de la frontera a la Jonquera era captar l'atenció de la comunitat internacional. Objectiu aconseguit. L'acció "més ambiciosa" de la plataforma que canalitza la resposta ciutadana a la sentència ha omplert en pocs minuts les portades de la premsa internacional.



Els primers a informar sobre el bloqueig fronterer han estat els portals digitals francesos.

L'indépendant

El rebuig a la sentència trenca falses fronteres

PAÍS

L'escandalosa decisió del Tribunal Suprem espanyol ha fet créixer la mobilització en suport dels presos arreu dels Països Catalans 

Per: Pere Martí

23.10.2019  21:50




El divendres 29 al vespre, mentre Barcelona estava col·lapsada per la protesta de centenars de milers de persones contra la sentència del Suprem espanyol, milers de joves assistien a un concert de Zoo a la plaça de Bous de València. La banda de la comarca de la Safor s’acomiadava dels escenaris fins al 2021 amb un directe potent i combatiu propi d’un grup de rap electrònic. En un moment de clímax musical, des de l’escenari el cantant va explicar què havia viscut aquells dies: ‘Ahir vam ser a Madrid, on va haver-hi una concentració en solidaritat amb el poble català. Els nostres amics ens deien que en aquella manifestació hi havia persones amb les nostres dessuadores i samarretes. Això ens omple d’orgull.’ Amb un to clarament emocionat i reivindicatiu, va continuar el relat:



‘Hui, venint cap a València, només pensàvem en la concentració d’aquesta vesprada a la delegació del govern espanyol. Estàvem preocupats per les crides agressives dels intolerants de sempre. A mitja vesprada, però, hem vist la resposta de València. I se’ns han posat els pèls de punta de veure com aquesta ciutat, a banda de ser tolerant i amable, sap estar orgullosa de si mateixa, sap cuidar-se i sap estimar-se.’ La plaça va esclatar amb aplaudiments i crits demanant la llibertat dels presos polítics durant força estona. L’escena es va repetir més tard amb la consigna de ‘Els carrers seran sempre nostres’. La solidaritat s’escampa arreu dels Països Catalans, de Perpinyà a Alacant passant per les Illes.



Només a València ciutat hi ha hagut tres manifestacions en una setmana. La primera, el dilluns que es va fer pública la sentència, en què es va expressar la solidaritat amb els presos i es va denunciar la repressió. Es va fer a la plaça de l’Ajuntament, convocada per Acció Cultural del País Valencià, la Plataforma pel Dret a Decidir, la Intersindical Valenciana i Escola Valenciana. Aquella nit també hi hagué manifestacions i

Milers de persones es manifesten a Barcelona per demanar que s'obrin les fronteres als refugiats

La marxa ha començat a la Plaça Universitat a les 18 hores i acabarà davant l'Oficina d'Estrangeria del passeig de Sant Joan.

La manifestació al carrer Roger de Llúria   |   Salvador Cot

per A.L 19 de Juny 2016 a les 19.42 h  





Aquest diumenge milers de persones s'han manifestat amb el lema "Obriu fronteres, volem acollir". El dia abans de la vigília del Dia Mundial dels Refugiats han denunciat "la irresponsabilitat dels representants polítics hostils a l'acollida de refugiats".



La marxa ha començat a la Plaça Universitat a les 18 hores i acabarà davant l'Oficina d'Estrangeria