Ha arribat Espanya Via Ramon Cotarelo

 

 

OPINIÓ

 

Ramon Cotarelo

 

 

 

Ramon Cotarelo 

12/09/2024

En el seu discurs al Comitè Federal del PSOE de dissabte passat el president Sánchez, va exposar els dos fonaments del que anomena “la nova etapa de l’Espanya federal o autonòmica”. El primer és sòlidament material; diners comptants i sonants per a tots. El “finançament singular” de Catalunya, el “concert català”, els grans trofeus del pacte, es redueixen a un nou cafè per a tothom, però amb més cafè. Això permet que cada territori tingui el mateix finançament igualment singular.

L’altre fonament és més eteri, més sentimental: gràcies a la política d’acostament, diàleg i pactes del PSOE, la situació a Catalunya ha canviat radicalment. Ja no es parla de ruptura o de trencament social; ja no hi ha famílies afrontades per aquesta obsessió. Ara hi ha entesa i convivència. S’obre una nova etapa d’Espanya autonòmica, solidària i alhora respectuosa amb les peculiaritats vernacles.

Un to amistós, conciliador, suau, però contundent. És molt d’agrair que en els discursos triomfals espanyols hagi desaparegut el terme

Aquí acaba el Procés-1, amb un empat

 

"Passarem unes quantes setmanes fent càbales sobre possibles governs, però no oblidem que el govern català governa poc i que la política d'un país ocupat i dominat és més que un govern regional"

 

 

 

 

Joan Rovira 12/05/2024 23:36

 

 

El 12 de maig ens hem quedat, més o menys, com estàvem, encara que la foto del Parlament sigui força diferent. No han estat les tristíssimes eleccions del 2021, enmig de la pandèmia, però tampoc no eren gaire estimulants ni gens èpiques. Hi havia en joc, sobretot, reequilibris de la balança, petits o moderats moviments que poden donar joc en el futur. O acabar en bloqueig, que és el pitjor que pot passar.

Aquí acaba oficialment el Procés-1. Puigdemont podrà tornar a la Catalunya Sud d’aquí a unes setmanes, si jutges i policies espanyols no munten una nova inquisició de venjança i humiliació. Potser tindrà oportunitats per reunir el catalanisme i l’independentisme, que ves a saber si uns i altres sabran aprofitar: han estat fins ara tan sectaris, tan poc assenyats… Però, tot i haver aconseguit un resultat excel·lent, no té prou força per jugar una segona partida per la independència, el Procés-2, que tard o d’hora arribarà. Ell, que la va poder fer, ja no la farà. Podrà esgarrapar petites o grans concessions a Madrid, això sí. I podrà tancar amb tota dignitat una etapa, cosa que és una victòria més que interessant, però no total.

Pedro Sánchez no és el gran guanyador.

La cerimònia de la confusió s’instal·la en l’independentisme

 OPINIÓ - MAIL OBERT

Els partits fan mans i mànigues per a institucionalitzar l’independentisme sense independència. Els d’esquerra, en particular, confien en la ideologia per fer oblidar la revolució 

 

 

 

Joan Ramón Resina

31.07.2022 - 21:40

Actualització: 31.07.2022 - 21:55

 

Acabo de llegir, entre displicent i divertit, que l’ANC ja prepara la manifestació de l’Onze de Setembre, festa cíclica com les de la Mercè i refrescant com la pluja que solia marcar la fi de l’estiu passant per aigua les darreres festes majors. I així com l’asfalt lluent per la pluja, a parer de Xènius, induïa en l’estiuejant que acabava de tornar a ciutat una certa febreta, la Diada pessigolleja el nervi polític després de la migdiada estiuenca. Al setembre tot serà deixondir-se, dur l’ofrena als caiguts per la pàtria, tornar a clamar per la independència a un cel net de núvols i sord com una tàpia i girar full al calendari polític havent empès un any més.

Declarar-se independentista ja s’assembla a definir-se d’esquerra. Encara en queden, d’aquests, a la CUP sobretot i algun entre els comuns, que es declaren marxistes, leninistes i tot o àdhuc trotskistes els més romàntics. Aquests són els qui esperen la revolució mundial de la mateixa manera que els primers cristians esperaven la parusia i es trobaren amb

El parlament demana a la Generalitat que es retiri com a acusació de les causes per manifestacions

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

La junta de portaveus ha aprovat una declaració de suport a Marcel Vivet, el jove badaloní condemnat ahir a cinc anys de presó

 

 

 

Per: Redacció

17.06.2021  09:33

 

 

La junta de portaveus del Parlament de Catalunya ha aprovat una declaració institucional de suport a Marcel Vivet, l’activista badaloní que ahir va ser condemnat a cinc anys de presó per la seva participació en la manifestació holi contra Jusapol de 2018. A més de manifestar la solidaritat amb Vivet, la família i amics davant la condemna “absolutament desproporcionada” i “a les més de 3.000 persones represaliades per motius polítics”, la declaració emplaça al govern de la Generalitat que “es retiri com a acusació particular de totes les causes obertes per l’exercici del dret a la lliure manifestació”.

 

Quan els Mossos denuncien: com arriba la Generalitat a acusar independentistes?

 

La declaració s’ha aprovat amb el vot favorable d’ERC i Junts –que governen la Generalitat–, CUP i En Comú Podem. Al judici de Vivet, la Generalitat demanava una condemna de quatre anys i nou mesos de presó, mentre la fiscalia