L'alt tribunal català sosté que el decret de 2024 "no estableix una presència raonable del castellà a l'escola"
Mayte Piulachs
Foto:
Carlos Baglietto
Barcelona. Dimecres, 10 de setembre de 2025. 12:48
Actualitzat: Dimecres, 10 de setembre de 2025. 12:57
Temps de lectura: 4 minuts
El Tribunal Superior de Catalunya (TSJC) ha tornat a desequilibrar la balança contra la llengua catalana a l’escola i ha decretat nuls la majoria d’articles del Decret 91/2024, de règim lingüístic del sistema educatiu no universitari, en vigor el 16 de maig de 2024 i suspès cautelarment per aquest procediment. En la resolució, redactada en castellà i a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, la secció 5a de la sala del contenciós administratiu del TSJC dona parcialment la raó a l’Assemblea per a una Escola Bilingüe (AEB), que la norma “no garanteix la presència adequada del castellà a l'escola pública catalana “. Així, rebutja els arguments del Departament d’Educació, així com d’entitats catalanes personades a la causa: Plataforma per la Llengua, l’ANC, l’associació d’Advocats d’Osona en defensa dels Drets Humans i l’Associació de Juristes per la República. La Fiscalia va donar suport a escapçar el decret d'Educació. Ara es pot presentar recurs de cassació contra la resolució. Les entitats catalanistes ja han reaccionat i han qualificat de "cop d'estat", la resolució del TSJC.
Educació i les entitats catalanes han defensat que l’AEB no està legitimada per participar en aquest plet perquè en la defensa de drets fonamentals han de ser persones físiques, i no jurídiques. El TSJC ho desestima perquè sosté que en el seu objecte està la defensa lingüística. Això no obstant, hi precisa que l’AEB no pot actuar en l’organització del Departament, i per això no anul·la tots els articles del decret. Així en queden salvats el que parla de retolació en català i la immersió lingüística a les escoles.
En el plet, l'advocat de la Generalitat ha defensat que "la llengua castellana està contemplada en el decret del 2024, encara que no faci referència a la llengua castellana com a llengua vehicular" i que "cap dels articles impugnats resulta contrari a la Constitució de conformitat amb la doctrina emanada del Tribunal Constitucional".
