El Govern aprovarà el 21 de juliol les modificacions del pressupost per respondre a la pandèmia
Barcelona
La intervenció del president, Quim Torra, al ple sobre la crisi del coronavirus s'ha convertit en una crítica aferrissada a la gestió que ha fet el govern espanyol de la pandèmia i a la distribució dels recursos. Per al cap de l'executiu, la Generalitat es troba ara mateix en una situació de tresoreria "delicadíssima" per culpa de la Moncloa, ja que l'ha acusat de transferir una quantitat de recursos insuficient per fer front a la despesa de la crisi del covid-19 i les seves conseqüències. Torra s'ha referit als 5.000 milions de despesa sanitària i als diners que faltaran per reactivar l'economia: "La darrera estimació del Govern és que necessitem 30.000 milions d'euros per afrontar la reactivació del país i no acceptarem menys del que ens proposen".
En aquest sentit, ha anunciat que aquesta
setmana enviarà una carta a Pedro Sánchez perquè sol·liciti un préstec
en nom de Catalunya al mecanisme d'estabilitat pressupostària europeu
(MEDE). Vol demanar 5.000 milions d'euros, que equival al 2% del PIB
català, per poder utilitzar ja aquests recursos. "No podem esperar a
rebre els ajuts europeus l'any vinent. Necessitem els recursos ja", ha
asseverat.
Torra xifra en 30.000 milions la recuperació econòmica
Per fer-ho, el president ha demanat a tots els grups parlamentaris que
"apretin" perquè el govern espanyol transfereixi els recursos necessaris
a Catalunya. En especial s'ha referit al PSC i als comuns, que formen
part de l'executiu espanyol, del qui ha assegurat que "depèn" que la
Generalitat tingui els diners que requereix: "No fallin als catalans,
ara ho necessitem mes que mai".
També ha sol·licitat
el suport a tota la cambra en dues mesures concretes per reclamar a la
Moncloa: que s'elevi el sostre de dèficit a l'1%, ja que ara continua al
0%, i que els ajuntaments puguin utilitzar els seus romanents i
superàvits. "És incomprensible que aquestes alçades això encara no
s'hagi fet", s'ha reafirmat Quim Torra.
Canvis al pressupost
El Govern
tenia previst presentar el seu pla per la reconstrucció econòmica i
social de Catalunya aquest mes de juliol, però encara no n'havia
especificat la data exacte. Torra ha anunciat que l'executiu presentarà
una primera proposta entre els dies 16 i 17 de juliol i l'aprovarà en el
si del consell executiu el 21 de juliol. A partir d'aquest pla, el
Govern reprioritzarà els pressupostos a través de modificacions internes
que no necessitaran el vist-i-plau del Parlament. Els comptes són els
primers aprovats pel Govern des del 2017, però ja van néixer caducats
per la crisi sanitària.
"El 21 de juliol tindrem uns pressupostos prioritzats
[...] per encarar l'etapa de la represa", ha explicat Torra. En aquest
sentit, el president de la Generalitat ha detallat que el pla en el qual
treballa el Govern està dividit en quatre eixos: economia per la vida,
digitalització, transició ecològica i societat del coneixement. Torra ha
reiterat, però, que malgrat aquesta repriorització de partides
pressupostàries, la Generalitat no compta amb tots els recursos que pot
generar la societat catalana (denunciant així el dèficit fiscal) i ha
insistit que "qualsevol pressupost" que dissenyi la Generalitat "serà
insuficient".
De cara a la recuperació postcovid-19,
Torra ha citat dos àmbits d'actuació clau: la comissió econòmica de
reactivacio del Govern (CORECO) formada per diversos consellers i
secretaris generals i també el grup de treball Catalunya 2022
per fixar les apostes estratègiques de país per a la propera
legislatura. Aquest darrer comitè està pilotat per la doctora en
ciències polítiques Victòria Alsina i l'especialista en transformació
digital Genís Roca. El seu pla és identificar ara la situació catalana
en relació al context global i presentar el setembre les primeres
apostes estratègiques.
Crítica a la centralització
Però Torra no només ha responsabilitzat l'Estat de la manca de recursos
de la Generalitat, sinó que també ha criticat la centralització de
competències i les decisions que ha pres durant la pandèmia. El
president ha lamentat que la Moncloa decidís "sense previ avís" retirar
les facultats a les autonomies per gestionar la pandèmia i que, a més,
prengués les decisions, a parer seu, "tard". "Tan costava despenjar el
telèfon i dialogar?", s'ha preguntat el president de la Generalitat, que
ha considerat que el PSOE només utilitza el diàleg en els discursos
públics "en funció de les tàctiques del moment".
Per
al president, les conferències de presidents autonòmics que s'han fet
cada setmana no representen cap diàleg sinó "monòlegs" del president
espanyol.
Ara bé, malgrat aquesta recentralització,
Torra ha lloat les decisions de la Generalitat, asseverant que s'ha
avançat en allò que podia i que, en tot cas, ho ha reclamat a qui
n'ostentava la competència. El president s'ha referit al confinament
total, a l'ús obligatori de mascaretes o la vinculació dels ERTOs a
l'evolució de la situació sanitària. "Quan més difícil estava tot,
Catalunya va aportar mes del 80% del material necessari, quan havia
d'haver-se proveït pel govern espanyol", ha dit, asseverant que les
comunitats han hagut d'anar a comprar material sanitari als mercats
internacionals malgrat tot. "Tot i tenir les mans lligades a l'esquena,
no ens hem aturat ni un moment", ha sentenciat.
En
aquest punt, el president ha aprofitat la situació per reclamar la
independència de Catalunya, asseverant que haguéssin pres decisions
abans i el Govern tindria més recursos. "Si haguéssim tingut
competències, haguéssim allargat abans els ERTOS, aprovat la renda
mínima vital i un subsidi de conciliació familiar", ha assegurat el
president, afegint que "de cap manera" hi haguessin hagut militars a les
rodes de premsa ni s'hagués gastat un sol euro en defensa o la Casa
Reial. Per al president, el dèficit fiscal és una "asfíxia" pels
ciutadans de Catalunya "votin el que votin".
Autocrítica i plans de contingència
Després de la crítica oberta al govern espanyol, el president ha fet
certa autocrítica. "Segur que hem comès errors", ha afirmat, assegurant
que el Govern està diposat a "revisar cada pas" per no tornar a fer el
mateix. Una de les qüestions que ha lamentat, de fet, és la manca
d'acompanyament de les persones que s'han mort, ja que moltes d'elles ho
van fer soles sense els seus familiars. "Hem de fer una reflexió com a
país", ha dit, fixant el 9 de juliol com el dia per homenatjar les
víctimes del covid-19, que a tot l'Estat arriben gairebé a 30.000 de
compatibilitzades.
De cara a futurs rebrots, Torra
també ha anunciat que ha encarregat a tots els departaments que elaborin
plans de contingència per estar "preparats". Totes les conselleries ho
han de tenir enllestit el 31 de juliol. "Seria una temeritat no
prepararse-se, no podem fallar", ha acabat.
"Les pandèmies han vingut per quedar-se"
Miquel Buch i Alba Vergés, consellers protagonistes durant la crisi,
també han sortit al faristol del Parlament, aquesta vegada més per fer
una defensa de com s'ha fet la gestió i llençar algun missatge de
tranquilitat, que no pas per fer grans anuncis. La consellera de Salut
ha avisat que "les pandèmies han vingut per quedar-se" i la seva
previsió és que res serà com abans. Per Buch, l'emergència és "històrica
i global", però ha garantit que el Govern està preparat per nous
rebrots: "No fallarem".
Si el virus -aquest o un altre- ha de tornar amb força,
Vergés ha advertit a l'Estat que el "comandament únic mai és la solució"
i ha reclamat que no torni a quedar-se amb competències de la
Generalitat. També ha promès major previsió per part del Govern i ha
garantit que ara disposa de material sanitari per com a mínim "quatre
mesos" si hi ha una segona onada de covid-19. Quina és la principal
preocupació de Salut ara mateix? Doncs que aquesta segona onada
coincideixi a la campanya de la grip. Per afrontar-ho, Salut vol avançar
la campanya de vacunació i disposarà de 230.000 dosis.
JxCat i ERC: mateix diagnòstic i cap autocrítica
Després d'alguns plens complicats i dividits, JxCat i ERC aquest
dimecres s'han donat una treva. Avui han coincidit en defensar la gestió
que ha fet el Govern del coronavirus i en carregar contra l'Estat. Pel
líder de JxCat a la cambra, Albert Batet, la Generalitat ha actuat amb
"celeritat i diligència" i el govern espanyol "tard i malament". No hi
ha hagut autocrítica. Tampoc n'ha fet la secretària general adjunta
d'ERC, Marta Vilalta, que ha demanat aprofitar la reconstrucció per
posar "els fonaments de la república catalana". Els dos partits en
aquesta qüestió tenen el mateix pla: gestionar la crisi demostrant que
Catalunya, sense ser un Estat, difícilment se'n podrà sortir amb
plenitud.
L'única nota dissonant ha sigut la posició
que han mostrat respecte a com cal afrontar el diàleg amb l'Estat. Per
Vilalta, és "imprescindible" tornar a reunir la taula de diàleg per
"forçar" el govern espanyol "a moure's". Batet ha sigut menys optismista
i ha considerat que l'Estat és "inactiu en el diàleg i actiu en
migrar-nos com a nació".
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada