dimecres, 1 de juliol del 2020

EN DIRECTE | Torra carrega contra l'Estat per la manca de recursos i anuncia que demanarà 5.000 milions a Europa




El Govern aprovarà el 21 de juliol les modificacions del pressupost per respondre a la pandèmia







Barcelona














La intervenció del president, Quim Torra, al ple sobre la crisi del coronavirus s'ha convertit en una crítica aferrissada a la gestió que ha fet el govern espanyol de la pandèmia i a la distribució dels recursos. Per al cap de l'executiu, la Generalitat es troba ara mateix en una situació de tresoreria "delicadíssima" per culpa de la Moncloa, ja que l'ha acusat de transferir una quantitat de recursos insuficient per fer front a la despesa de la crisi del covid-19 i les seves conseqüències. Torra s'ha referit als 5.000 milions de despesa sanitària i als diners que faltaran per reactivar l'economia: "La darrera estimació del Govern és que necessitem 30.000 milions d'euros per afrontar la reactivació del país i no acceptarem menys del que ens proposen".



En aquest sentit, ha anunciat que aquesta setmana enviarà una carta a Pedro Sánchez perquè sol·liciti un préstec en nom de Catalunya al mecanisme d'estabilitat pressupostària europeu (MEDE). Vol demanar 5.000 milions d'euros, que equival al 2% del PIB català, per poder utilitzar ja aquests recursos. "No podem esperar a rebre els ajuts europeus l'any vinent. Necessitem els recursos ja", ha asseverat.



Torra xifra en 30.000 milions la recuperació econòmica

Per fer-ho, el president ha demanat a tots els grups parlamentaris que "apretin" perquè el govern espanyol transfereixi els recursos necessaris a Catalunya. En especial s'ha referit al PSC i als comuns, que formen part de l'executiu espanyol, del qui ha assegurat que "depèn" que la Generalitat tingui els diners que requereix: "No fallin als catalans, ara ho necessitem mes que mai". 



També ha sol·licitat el suport a tota la cambra en dues mesures concretes per reclamar a la Moncloa: que s'elevi el sostre de dèficit a l'1%, ja que ara continua al 0%, i que els ajuntaments puguin utilitzar els seus romanents i superàvits. "És incomprensible que aquestes alçades això encara no s'hagi fet", s'ha reafirmat Quim Torra.




Canvis al pressupost

 

El Govern tenia previst presentar el seu pla per la reconstrucció econòmica i social de Catalunya aquest mes de juliol, però encara no n'havia especificat la data exacte. Torra ha anunciat que l'executiu presentarà una primera proposta entre els dies 16 i 17 de juliol i l'aprovarà en el si del consell executiu el 21 de juliol. A partir d'aquest pla, el Govern reprioritzarà els pressupostos a través de modificacions internes que no necessitaran el vist-i-plau del Parlament. Els comptes són els primers aprovats pel Govern des del 2017, però ja van néixer caducats per la crisi sanitària.






"El 21 de juliol tindrem uns pressupostos prioritzats [...] per encarar l'etapa de la represa", ha explicat Torra. En aquest sentit, el president de la Generalitat ha detallat que el pla en el qual treballa el Govern està dividit en quatre eixos: economia per la vida, digitalització, transició ecològica i societat del coneixement. Torra ha reiterat, però, que malgrat aquesta repriorització de partides pressupostàries, la Generalitat no compta amb tots els recursos que pot generar la societat catalana (denunciant així el dèficit fiscal) i ha insistit que "qualsevol pressupost" que dissenyi la Generalitat "serà insuficient". 



De cara a la recuperació postcovid-19, Torra ha citat dos àmbits d'actuació clau: la comissió econòmica de reactivacio del Govern (CORECO) formada per diversos consellers i secretaris generals i també el grup de treball Catalunya 2022 per fixar les apostes estratègiques de país per a la propera legislatura. Aquest darrer comitè està pilotat per la doctora en ciències polítiques Victòria Alsina i l'especialista en transformació digital Genís Roca. El seu pla és identificar ara la situació catalana en relació al context global i presentar el setembre les primeres apostes estratègiques. 






Crítica a la centralització 

 

Però Torra no només ha responsabilitzat l'Estat de la manca de recursos de la Generalitat, sinó que també ha criticat la centralització de competències i les decisions que ha pres durant la pandèmia. El president ha lamentat que la Moncloa decidís "sense previ avís" retirar les facultats a les autonomies per gestionar la pandèmia i que, a més, prengués les decisions, a parer seu, "tard". "Tan costava despenjar el telèfon i dialogar?", s'ha preguntat el president de la Generalitat, que ha considerat que el PSOE només utilitza el diàleg en els discursos públics "en funció de les tàctiques del moment". 



Per al president, les conferències de presidents autonòmics que s'han fet cada setmana no representen cap diàleg sinó "monòlegs" del president espanyol. 



Ara bé, malgrat aquesta recentralització, Torra ha lloat les decisions de la Generalitat, asseverant que s'ha avançat en allò que podia i que, en tot cas, ho ha reclamat a qui n'ostentava la competència. El president s'ha referit al confinament total, a l'ús obligatori de mascaretes o la vinculació dels ERTOs a l'evolució de la situació sanitària. "Quan més difícil estava tot, Catalunya va aportar mes del 80% del material necessari, quan havia d'haver-se proveït pel govern espanyol", ha dit, asseverant que les comunitats han hagut d'anar a comprar material sanitari als mercats internacionals malgrat tot. "Tot i tenir les mans lligades a l'esquena, no ens hem aturat ni un moment", ha sentenciat.



En aquest punt, el president ha aprofitat la situació per reclamar la independència de Catalunya, asseverant que haguéssin pres decisions abans i el Govern tindria més recursos. "Si haguéssim tingut competències, haguéssim allargat abans els ERTOS, aprovat la renda mínima vital i un subsidi de conciliació familiar", ha assegurat el president, afegint que "de cap manera" hi haguessin hagut militars a les rodes de premsa ni s'hagués gastat un sol euro en defensa o la Casa Reial. Per al president, el dèficit fiscal és una "asfíxia" pels ciutadans de Catalunya "votin el que votin". 



Autocrítica i plans de contingència

 

Després de la crítica oberta al govern espanyol, el president ha fet certa autocrítica. "Segur que hem comès errors", ha afirmat, assegurant que el Govern està diposat a "revisar cada pas" per no tornar a fer el mateix. Una de les qüestions que ha lamentat, de fet, és la manca d'acompanyament de les persones que s'han mort, ja que moltes d'elles ho van fer soles sense els seus familiars. "Hem de fer una reflexió com a país", ha dit, fixant el 9 de juliol com el dia per homenatjar les víctimes del covid-19, que a tot l'Estat arriben gairebé a 30.000 de compatibilitzades. 



De cara a futurs rebrots, Torra també ha anunciat que ha encarregat a tots els departaments que elaborin plans de contingència per estar "preparats". Totes les conselleries ho han de tenir enllestit el 31 de juliol. "Seria una temeritat no prepararse-se, no podem fallar", ha acabat. 



"Les pandèmies han vingut per quedar-se"

 

Miquel Buch i Alba Vergés, consellers protagonistes durant la crisi,  també han sortit al faristol del Parlament, aquesta vegada més per fer una defensa de com s'ha fet la gestió i llençar algun missatge de tranquilitat, que no pas per fer grans anuncis. La consellera de Salut ha avisat que "les pandèmies han vingut per quedar-se" i la seva previsió és que res serà com abans. Per Buch, l'emergència és "històrica i global", però ha garantit que el Govern està preparat per nous rebrots: "No fallarem".















Si el virus -aquest o un altre- ha de tornar amb força, Vergés ha advertit a l'Estat que el "comandament únic mai és la solució" i ha reclamat que no torni a quedar-se amb competències de la Generalitat. També ha promès major previsió per part del Govern i ha garantit que ara disposa de material sanitari per com a mínim "quatre mesos" si hi ha una segona onada de covid-19. Quina és la principal preocupació de Salut ara mateix? Doncs que aquesta segona onada coincideixi a la campanya de la grip. Per afrontar-ho, Salut vol avançar la campanya de vacunació i disposarà de 230.000 dosis.



JxCat i ERC: mateix diagnòstic i cap autocrítica

 

Després d'alguns plens complicats i dividits, JxCat i ERC aquest dimecres s'han donat una treva. Avui han coincidit en defensar la gestió que ha fet el Govern del coronavirus i en carregar contra l'Estat. Pel líder de JxCat a la cambra, Albert Batet, la Generalitat ha actuat amb "celeritat i diligència" i el govern espanyol "tard i malament". No hi ha hagut autocrítica. Tampoc n'ha fet la secretària general adjunta d'ERC, Marta Vilalta, que ha demanat aprofitar la reconstrucció per posar "els fonaments de la república catalana". Els dos partits en aquesta qüestió tenen el mateix pla: gestionar la crisi demostrant que Catalunya, sense ser un Estat, difícilment se'n podrà sortir amb plenitud. 



L'única nota dissonant ha sigut la posició que han mostrat respecte a com cal afrontar el diàleg amb l'Estat. Per Vilalta, és "imprescindible" tornar a reunir la taula de diàleg per "forçar" el govern espanyol "a moure's". Batet ha sigut menys optismista i ha considerat que l'Estat és "inactiu en el diàleg i actiu en migrar-nos com a nació". 



  





ENLLAÇ NOTÍCIA :