OPINIÓ - EDITORIAL
«Espanya està obsesionada amb la creació d'una irracional veneració col·lectiva de la pròpia constitució»
26.11.2019 21:50
Ha estat casualitat que tot
s’esdevingués el mateix dia. Però tot això que passa no és casual, en
absolut. Com explica Josep Casulleras Nualart en aquest article,
ahir Espanya va rebre tres colps molt forts en tres institucions
europees clau. Al Tribunal de Justícia de la UE, per l’intent de fer
passar Valtònyc per terrorista; al Parlament Europeu, arran de l’intent
de fer passar, també, els CDR per terroristes; i al Tribunal Europeu
dels Drets Humans d’Estrasburg, per la negativa del Tribunal Suprem de
permetre la presentació de dos recursos d’empara per a presoners bascs.
Insistesc que ha estat casual que tot haja passat el mateix dia, però això no obstant és molt significatiu i premonitori de què pot arribar aquestes setmanes i mesos vinents. Amb el reconeixement d’Oriol Junqueras, Carles Puigdemont, Toni Comín, i quan toque de Clara Ponsatí; amb la negativa a les euroordres contra els exiliats; i probablement, encara que això trigarà més, amb l’anàlisi pel TEDH del judici del Suprem espanyol i les conseqüències que se’n derivaran.
El dibuix que emergeix de tot plegat no és nou, però cada dia és més consistent i inapel·lable: les pràctiques judicials i polítiques d’Espanya són incompatibles amb la
Insistesc que ha estat casual que tot haja passat el mateix dia, però això no obstant és molt significatiu i premonitori de què pot arribar aquestes setmanes i mesos vinents. Amb el reconeixement d’Oriol Junqueras, Carles Puigdemont, Toni Comín, i quan toque de Clara Ponsatí; amb la negativa a les euroordres contra els exiliats; i probablement, encara que això trigarà més, amb l’anàlisi pel TEDH del judici del Suprem espanyol i les conseqüències que se’n derivaran.
El dibuix que emergeix de tot plegat no és nou, però cada dia és més consistent i inapel·lable: les pràctiques judicials i polítiques d’Espanya són incompatibles amb la
