El fetitxisme de la unitat

 

 

OPINIÓ

 

 

"És obvi que la crida a la unitat és un fetitxisme que amaga el desig que res no canviï"

 

 

Ramon Cotarelo
07/06/2022 19:22 

 

 

 

 

 

La primera part del congrés de JxC va acabar amb un empat formal que amaga una simbòlica desfeta de la facció unilateralista de la presidenta Borràs. Tot amb la versallesca elegància d’un terratrèmol controlat. Per una porta surten un president i un secretari general i, per l’altra, entren en escena els respectius relleus. Un terrabastall netament gestionat, sense soroll, sense enrenou, sense qualsevol debat que expliqui la raó de la renovació. Tot flueix com la seda al millor dels mons. Quasi un canvi de guàrdia al palau de Buckingham. Unanimitat i discursos triomfalistes sobre la necessitat de perseverar en la línia de lleial col·laboració amb els socis republicans.

 

La unitat per sobre de tot, fins al preu de la renúncia més o menys explícita a l’objectiu final. I això que els de JxC encara coregin el grit d'”independència” al final de la cerimònia; els

Editorial Vicent Partal : El fetitxisme constitucional espanyol fa aigües a Europa

OPINIÓ - EDITORIAL

«Espanya està obsesionada amb la creació d'una irracional veneració col·lectiva de la pròpia constitució»

Per: Vicent Partal

26.11.2019  21:50

Ha estat casualitat que tot s’esdevingués el mateix dia. Però tot això que passa no és casual, en absolut. Com explica Josep Casulleras Nualart en aquest article, ahir Espanya va rebre tres colps molt forts en tres institucions europees clau. Al Tribunal de Justícia de la UE, per l’intent de fer passar Valtònyc per terrorista; al Parlament Europeu, arran de l’intent de fer passar, també, els CDR per terroristes; i al Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg, per la negativa del Tribunal Suprem de permetre la presentació de dos recursos d’empara per a presoners bascs.



Insistesc que ha estat casual que tot haja passat el mateix dia, però això no obstant és molt significatiu i premonitori de què pot arribar aquestes setmanes i mesos vinents. Amb el reconeixement d’Oriol Junqueras, Carles Puigdemont, Toni Comín, i quan toque de Clara Ponsatí; amb la negativa a les euroordres contra els exiliats; i probablement, encara que això trigarà més, amb l’anàlisi pel TEDH del judici del Suprem espanyol i les conseqüències que se’n derivaran.



El dibuix que emergeix de tot plegat no és nou, però cada dia és més consistent i inapel·lable: les pràctiques judicials i polítiques d’Espanya són incompatibles amb la