ELECCIONS EUROPEES
Els resultats de l'extrema dreta no han estat tan bons com s'esperava per la caiguda a Polònia i Hongria
 |
| L'Eurocambra durant la presentació del pla de recuperació de la Comissió Europea / ACN |
10/06/2024 07:37
L’auge espectacular de l’extrema dreta que els experts pronosticaven s’ha confirmat en les eleccions europees del 9-J, però no ha estat suficient per prendre el control de la cambra als grans partits. Així, els populars europeus, els socialdemòcrates i els liberals han aconseguit retenir la majoria al Parlament Europeu. El Partit Popular Europeu s’ha imposat a les eleccions i es mantindrà com a primera força en la pròxima legislatura amb 189 dels 720 eurodiputats que té la cambra. Els segueixen els socialdemòcrates amb 135 eurodiputats. Pel que fa als liberals, se situen en la tercera posició amb 83 representants. La quarta i la cinquena se la queden els grups ultres Conservadors i Reformistes Europeus i Identitat i Democràcia, amb 72 i 58 diputats cadascun. Aquests resultats també confirmen la caiguda en picat dels Verds, que passen a ser sisena força amb 53 eurodiputats. L’Esquerra tanca la llista amb 35 representants.
L’extrema dreta es dispara als grans països fundadors de la UE
L’extrema dreta s’ha disparat a França, Itàlia, Alemanya, els Països Baixos i Bèlgica, cinc dels grans països fundadors de la UE, però ha aconseguit menys pes de l’esperat a l’Eurocambra. A França, l’èxit del partit d’ultradreta ha estat majúscul i fins i tot ha causat que el president del país, Emmanuel Macron, hagi convocat noves eleccions. A Alemanya, Alternativa per Alemanya ha castigat durament la coalició de govern de socialdemòcrates, liberals i ecologistes. Els Germans d’Itàlia s’han consolidat als comicis europeus després de guanyar també a Itàlia i situar Giorgia Meloni com a primera ministra. A Bèlgica, el Vlaams Belang ha quedat primer, i als Països Baixos el Partit de la Llibertat ha quedat en segona posició. Del cor fundacional del bloc, només Luxemburg s’ha mantingut intacte i ha continuat deixant l’extrema dreta com una minoria política.
A Àustria, l’extrema dreta s’ha imposat per primera vegada a la història del país amb 6 escons, el doble del que va aconseguir en les darreres eleccions. També a Espanya ha crescut la ultradreta, amb Vox com a tercera força i la interrupció de l’agitador ultra Alvise Pérez amb 3 eurodiputats.
Ara bé, malgrat aquestes males notícies, les enquestes pronosticaven un escenari encara pitjor. Els sondejos apuntaven a un millor resultat per a l’extrema dreta, que en comparació amb el 2019 ha pujat poc més de mig punt. Això es deu a la baixada ultra a Polònia i Hongria, els dos focus de preocupació de Brussel·les per la deriva antidemocràtica dels seus governs. Ara representen el 18,6% dels escons de l’Eurocambra, mentre que els populars, que han protagonitzat un ascens molt més destacat, augmenten més de dos punts i representen el 26,5% del Parlament Europeu.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada