OPINIÓ
"La fal·lera reguladora maldestra dels despatxos de Brussel·les pot acabar fent que aviat no quedi res per regular"
Els catalans sempre han mirat cap a Europa, perquè mirar cap a Madrid era inútil. És millor mirar cap al nord i emmirallar-s’hi. Això no ha canviat i la població d’aquest país continua sent majoritàriament europeista. Fins al punt de gesticular constantment per subratllar amb vehemència que una Catalunya independent voldria mantenir-se dins de la UE. Malgrat la decepció del 2017. Però una cosa és Europa, la idea, la vocació, i una altra cosa són les institucions europees, gegantines, distants, percebudes com a inclements i regides, a l’hora de la veritat, pels estats. Això no és l’Europa dels pobles, i ja li estan rebentant les costures.
L’esclat de la pagesia és un senyal de com de mal cosides estan aquestes costures. Com totes les revoltes, sembla que hagi arribat de sobte, però no és cert. Feia anys que hi havia senyals d’alarma i ara
ja no s’ha pogut contenir més. Ha arribat el dia que no han pogut més i potser és quan ho podran tot. Hi ha dos factors que fa pensar que aquesta vegada pot ser diferent: que ja no funciona el truc d’enfrontar entre elles les pagesies dels estats de la UE –les molles dels ajuts comunitaris no alimenten ningú– i que han descobert que, després de dos dies de col·lapsar les carreteres de mig país i les principals artèries de Barcelona la gent els aplaudeix.Entén més la pagesia un conductor de Barcelona que troba la Gran Via bloquejada que el líder d’un sindicat majoritari. Les paraules d’Unai Sordo evidencien que no coneix Catalunya –pensa que tots els pagesos són terratinents– i confirmen que els grans sindicats ja no són res més que un apèndix del sistema que l’ajuda a trobar balons d’oxigen per estalviar-se canvis estructurals. També és qüestionada pels mobilitzats fins i tot Unió de Pagesos, per altres raons.
De tota manera, si hi ha una superestructura que ha de revisar la seva mirada sobre el camp és la UE. La regulació que ha anat generant només ha servit per intentar fer creure que sota el paraigua europeu hi ha més seguretat alimentària. Una ficció incapaç d’impedir que productes molt menys controlats –menys segurs– arribin igualment a la nostra taula amb avió. Tomàquets que semblen de plàstic i mongetes com cartó, amb la petjada de carboni que comporten, empobreixen la pagesia autòctona, que no rep el suport que necessita per tenir preus justos i compensar el desequilibri entre normatives desiguals en un món on les distàncies no són cap barrera. La fal·lera reguladora maldestra dels despatxos de Brussel·les pot acabar fent que aviat no quedi res per regular. Escolta, Brussel·les, no ens facis avorrir Europa.
ENLLAÇ ARTICLE :
https://elmon.cat/opinio/brusselles-no-faci-perdre-europeisme-pagesia-797541/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada