Una setmana de desgavell ferroviari que despulla la manca d’autoritat del govern

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

La distància entre allò que deia el govern i els fets ha dibuixat un executiu sense capacitat real de comandar i a remolc dels esdeveniments

 

 

 

Arnau Lleonart i Fernàndez

 

27.01.2026 - 21:40 | Actualització: 27.01.2026 - 23:02

 

Ara fa set dies que va començar una setmana negra per al servei ferroviari català. Després de dies de pluja intensa, hi va haver dos accidents a Rodalia gairebé simultàniament, un dels quals va causar la mort d’un maquinista. Hores després, de matinada, la consellera de Territori i portaveu del govern, Sílvia Paneque, va anunciar que l’endemà no hi hauria trens fins que no es confirmés que tota la xarxa era segura. Va ser l’inici de la pitjor crisi del servei de Rodalia, que ha deixat centenars de milers de persones sense transport i que s’ha vist agreujada per una comunicació erràtica del govern, incapaç de comandar la crisi i que tot sovint s’ha limitat a reaccionar als esdeveniments. Això, quan la realitat no l’ha desmentit directament: un dia anuncia que l’endemà hi haurà trens, i l’endemà no n’hi ha; i un altre anuncia que no n’hi haurà, i sorprenentment els trens circulen.

Amb el president Salvador Illa de baixa per una osteomielitis púbica, el pes de l’exposició pública de la gestió de la crisi s’ha repartit entre diferents responsables públics. Per part del govern, qui ha donat la cara han estat Sílvia Paneque, responsable política del servei ferroviari –i ara presidenta de l’empresa mixta Rodalies de Catalunya, que haurà de gestionar el servei quan s’hagi traspassat; el conseller de Presidència, Albert Dalmau, que ostenta les funcions de

president durant la baixa d’Illa; i Pere Macias, comissionat de la Generalitat pel traspàs de Rodalia. El govern espanyol també hi ha intervingut per boca del ministre de Transports, Óscar Puente –que s’hi ha dedicat a mitges perquè la crisi ha coincidit amb l’accident d’Ademuz (Còrdova), que va causar 45 morts–; i el secretari d’estat de Transports, José Antonio Santano, que dissabte es va desplaçar a Catalunya i hi va ser fins dilluns.

Més enllà dels càrrecs polítics, també han tingut força presència responsables de RENFE, entre els quals, el portaveu a Catalunya, Antonio Carmona, i el seu president, Álvaro Fernández; i d’ADIF: el president, Pedro Marco de la Peña, i el portaveu Salvador Almenar. D’ençà de dilluns, els presidents de RENFE i d’ADIF són a Catalunya i participen presencialment en les reunions de seguiment de la crisi.

Una diversitat de veus que, a vegades, no han remat en la mateixa direcció, sinó que han contribuït a una cacofonia que ha afegit confusió als ciutadans i ha destruït encara més la confiança en el transport públic.

Un relat de “control” que topa amb la dependència de RENFE i ADIF

Des d’un primer moment, el govern ha mirat de bastir un relat que transmetés la sensació que comandava la crisi. Al mateix temps, ha fonamentat els anuncis en allò que li deien RENFE i ADIF. I quan aquestes empreses del govern espanyol no han respost com s’havia anunciat o no han estat capaces de convèncer els maquinistes que la xarxa era segura, qui ha quedat desautoritzat ha estat el govern de la Generalitat.

Això es va veure clarament els primers dies de la crisi. Recapitulem a la matinada del 21 de gener, hores després de l’accident mortal de Gelida i de la suspensió temporal de tot el servei de Rodalia: a la una de la matinada, Paneque va anunciar que el servei no es restabliria pas a primera hora, i que a les 9.30 hi hauria una reunió per a confirmar que tota la xarxa ferroviària era segura i no havia quedat malmesa pel temporal. L’anunci es va fer de matinada, de manera que l’endemà molta gent no en sabia res i va anar, com de costum, a l’estació de torn, on tampoc no es va oferir cap servei alternatiu.

 

[VÍDEO] Les plataformes d’usuaris i els viatgers critiquen el col·lapse de Rodalia: “Tinc ganes de plorar” 

 

Abans de la reunió, el sindicat majoritari de maquinistes, SEMAF, ja va avisar que no es reprendria la circulació de trens “sense prou garanties de seguretat”, i a la sortida de la reunió, a mig matí, Paneque va anunciar que no hi havia previsió de recuperació del servei perquè ADIF encara revisava la xarxa. Primera contradicció entre l’horitzó que havia situat de matinada –una represa al matí quan s’hagués confirmat la seguretat de la xarxa– i els fets: no hi havia cap previsió de recuperació del servei. Per si no fos prou, poc després, Trànsit va tallar de manera indefinida la AP-7 en sentit sud a Martorell pels desperfectes que també hi havia causat l’accident de Gelida.

Al vespre es va repetir el mateix patró. Paneque i Dalmau van comparèixer després d’una nova reunió de seguiment de la crisi i van anunciar que l‘endemà a les 6.00 es recuperaria progressivament el servei una volta ADIF i RENFE haguessin garantit la seguretat de la infrastructura. Alguns periodistes van fer notar que, durant la compareixença, havien parlat tant de la circulació a les 6.00 de totes les línies com d’una represa esglaonada del servei, però cap dels dos consellers no van donar una resposta clara sobre què passaria l’endemà. Poques hores després, maquinistes de SEMAF van demanar que ADIF garantís per escrit la seguretat de la infrastructura per tal de reprendre el servei. I, a les 6.00, la realitat va contradir allò que havia anunciat el govern: no hi havia trens.

El govern queda nu i anuncia un expedient a RENFE

El dijous 22 de gener va ser la mostra més clara que els fets superaven la capacitat operativa del govern, que semblava relegat a fer la funció de comunicar la crisi i a cremar-se davant la indignació ciutadana mentre ADIF, RENFE i SEMAF es barallaven sobre si era segur circular o no. A primera hora del matí, es van repetir les escenes d’enuig a les estacions, amb ciutadans que es van tornar a trobar que el servei no funcionava com se suposava que havia de funcionar.

El primer de donar explicacions no fou pas el govern, sinó el portaveu de RENFE a Catalunya, Antonio Carmona, que va dir a RAC1 que els maquinistes s’havien presentat a les estacions, però que “per unes causes o unes altres”, no es prestava el servei ferroviari. Tot i això, va evitar de parlar d’una vaga encoberta de maquinistes. A mitja tarda, vam saber que només sis maquinistes d’una plantilla de cent quaranta estaven disposats a circular, una mostra més que s’havia anunciat una represa que no tenia el vist-i-plau dels conductors dels trens. Poc després, el comissionat pel traspàs de Rodalia, Pere Macias, va dir que ADIF havia garantit per escrit als maquinistes que la infrastructura era segura, tal com reclamaven, i va anunciar un expedient a RENFE per no prestar el servei que havia de donar.

El govern havia promès que el servei es reprendria a les 6.00 perquè li havien garantit que seria així, però qui ho havia garantit –ADIF i RENFE– realment no havia assegurat que hi hauria maquinistes. I enmig del caos, l’única mesura coercitiva que va anunciar el govern va ser un expedient administratiu sense efectes clars, però que, definitivament, no va reactivar pas el servei de Rodalia.

Aquella mateixa tarda, el govern assumia públicament la seva incapacitat: Paneque va comparèixer i va dir que no hi havia data per a reprendre el servei. Hi havia un acord entre maquinistes, RENFE i ADIF per a fer inspeccions conjuntes de tota la infrastructura, una rectificació implícita del fet que el govern havia donat per bona unes comprovacions que els maquinistes no avalaven pas.

Tot i això, hores més tard, prop de les 22.00, sí que es va posar una data, però no la va anunciar pas el govern, sinó el portaveu de RENFE, Antonio Carmona. Va anunciar que Rodalia recuperaria el servei “amb la màxima normalitat possible” l’endemà a primera hora, i que aquella mateixa nit ja es reactivaria la R2 amb un tren que faria el recorregut Sants-aeroport i un altre que recorreria el tram aeroport-Granollers.

Divendres de servei però amb nombrosos retards

El 23 de gener va començar, finalment, amb el restabliment del servei de Rodalia després de dos dies d’aturada i d’una nit de comprovacions de seguretat a tota la xarxa amb un representant dels maquinistes, un altre de RENFE i un altre d’ADIF. Tot i que la xarxa funcionava, hi havia retards de més de mitja hora perquè circulaven menys trens que no corresponia. Paneque va comparèixer a mig matí i va dir que el servei funcionava amb “relativa normalitat”, però no va fer cap autocrítica pel desgavell del dia anterior. “El govern, com a titular, ha fet allò que havia de fer”, va dir, i va justificar el fet d’haver anunciat erròniament la represa del servei dimecres per la informació rebuda de RENFE. Ara bé, poc després, SEMAF va dir que RENFE sabia perfectament que els maquinistes no anirien a treballar perquè no s’havien fet les inspeccions, i que, de fet, amb les revisions de la darrera nit s’havien trobat desperfectes a la xarxa.

A primera hora de la tarda, es van detectar noves incidències a la xarxa i es va haver d’interrompre la circulació de la R1 per una esllavissada de terres entre Maçanet-Maçanes i Blanes. Per a SEMAF, era una mostra més que els donava la raó que la xarxa no era segura. Van anunciar que RENFE els havia assegurat que interrompria el servei a totes les línies on es detectés risc d’esllavissada. La reunió de seguiment de la crisi es va allargar més enllà de la mitjanit mentre totes les línies de Rodalia acumulaven retards. A la una de la matinada, Rodalia va informar a X que tot el servei tornava a quedar suspès.

 

 

 

 

 

📢INFO

🔴 Rodalies de Catalunya

⚠️ Queda suspès el servei. Els trens en circulació acabaran el trajecte a la seva estació de destinació. Des de Rodalies lamentem la situació i demanem disculpes.

➡️ Es recomana usar transport alternatiu: https://t.co/2UaTK93VM5

— Rodalies Catalunya (@rodalies) January 24, 2026

 

 

Arriba l’esperpent: el govern diu que no hi haurà trens, però sí que n’hi ha

L’anunci que l’endemà no hi hauria trens va tornar a arribar de matinada, quan molts dels possibles usuaris ja dormien. I, a primera hora del matí, el govern va dir que el servei no es podia restablir perquè RENFE i ADIF els havien transmès la incapacitat d’operar en aquella llarga reunió, que va durar vuit hores. Ara bé, poc després, vora les 7.30, RENFE va deixar el govern amb el pas canviat i va contradir-lo: sí que hi hauria servei, però seria parcial i es farien revisions sobre els punts amb risc d’esllavissada. Segons que deia, hi hauria l’oferta habitual a les línies R2, R2 Nord, R2 Sud i R8, a més de la R16 i la R17. A la resta, hi hauria afectacions.

Novament, el govern demostrava que anava a remolc dels esdeveniments. Dos dies enrere, havia anunciat que els trens circularien, però no va ser així perquè, de fet, no depenia del govern. I ara havia anunciat la suspensió del servei però, en canvi, sí que funcionava. L’endemà, Pere Macías reconeixia en una entrevista a RAC1 que el govern s’havia sorprès de saber que els trens circulaven, un símptoma que la situació se’ls escapava de les mans.

Cap al migdia, ADIF va informar d’una altra esllavissada a la via entre Cerdanyola del Vallès i Sabadell Sud: el govern va dir prou i va demanar la suspensió del servei fins que no se’n pogués garantir l’operativitat i la seguretat. Per primera volta en tota la crisi, semblava que el govern marcava què fer, i RENFE obeïa i aturava els trens. Al vespre, Paneque va comparèixer amb el secretari d’estat de Transports espanyol, José Antonio Santano, que havia participat presencialment en la reunió de seguiment. Després del cop d’efecte per haver ordenat de suspendre la circulació, ara la Generalitat feia un pas al costat i cedia la comunicació de crisi a un representant del govern espanyol. En aquella compareixença s’anunciava que el servei de Rodalia tampoc no funcionaria l’endemà.

Diumenge, ADIF va actuar en 23 punts de la xarxa –dos més dels que havia dit el govern–, i al vespre Paneque i Santano van tornar a comparèixer plegats per anunciar que l’endemà,  dilluns, es reprendria el servei de Rodalia però amb transport alternatiu en alguns trams. Per clarificar-ho, van presentar el mapa següent:

 

 

 

Dilluns caòtic: ara hi ha trens, ara no n’hi ha, ara n’hi torna a haver, i ara tornen a fallar

La setmana havia de començar amb un servei de Rodalia estable. Els ciutadans sabien que no seria complet, però els havien dit quins trams funcionarien i quins no. A més, els oferien serveis alternatius d’autobús per als trams sense trens i mesures per a afavorir la mobilitat en vehicle privat. Dilluns a les 6.00, el servei va començar a funcionar amb aquesta interinitat, però a les 6.44 es va anunciar una suspensió total del servei per una incidència al centre de control d’ADIF. Vint minuts després, ADIF va anunciar que ja l’havia resolta i que la circulació es reprendria progressivament, però encara vint minuts més tard es va tornar a suspendre perquè s’havia repetit la mateixa incidència. Enmig del caos, el govern va assumir que el pla de mobilitat que havia presentat no funcionaria i va recomanar de fer teletreball. Cap a les vuit del matí, ADIF va dir que ara sí que havien resolt la incidència i que el servei es reprendria progressivament.

Aquell matí, el ministre de Transports espanyol, Óscar Puente, especulava que l’origen de la incidència havia pogut ser un ciberatac, perquè veien estrany que el sistema hagués fallat dues vegades consecutives en poc temps. L’endemà, el president d’ADIF va reconèixer que l’apagada havia estat per un error del programari del centre de control, i no pas per cap sabotatge ni ciberatac.

Durant el dia, el govern va recórrer a un mètode comunicatiu sibil·lí per a enviar missatges sense donar directament la cara. D’una banda, atesa la pressió creixent de l’oposició perquè Paneque dimitís, l’equip de comunicació d’Illa va dir als periodistes que el president hi mantenia la confiança i que no preveia cap destitució. “El president tanca files amb la consellera Paneque. Ara és el moment de treballar per les solucions”, deia el missatge enviat a la premsa. D’una altra, després de la successió de noves incidències a Cunit i Rubí i una esllavissada de terra entre Caldes de Malavella i Girona, el govern va enviar un altre missatge als periodistes perquè el publiquessin com a “fonts del govern”: “El govern de la Generalitat exigeix de manera immediata que RENFE i ADIF assumeixin responsabilitats davant la greu acumulació d’incidències que afecta de manera reiterada la xarxa ferroviària a Catalunya.”

Aquesta petició de responsabilitats genèrica i sense cap nom definit es va repetir a la tarda, en aquest cas en veu de Paneque, que va demanar “la màxima responsabilitat, diligència i garanties a ADIF i RENFE”. A més, deixava clar que no preveia pas de dimitir perquè estava “amb més ànims i energies per a buscar solucions i sortir d’aquesta crisi”. Durant aquesta mateixa conferència, es va filtrar a El Periódico la destitució del director operatiu de Rodalia, Josep Enric García Alemany, i del director general d’explotació i manteniment d’ADIF, Raúl Míguez Bailo. Van demanar a Paneque si ho podia confirmar, però ella va dir que qui n’havia de parlar era el govern espanyol, que ho va fer poc després a RTVE en boca del secretari d’estat de Transport i Mobilitat Sostenible.

És a dir, en un moment que s’accentuava la pressió contra Paneque, el govern volia demostrar autoritat i exigia públicament “responsabilitats” a ADIF i RENFE. Una petició que es va esdevenir a tanta velocitat que fa difícil pensar que la destitució de dos càrrecs tècnics no fos, senzillament, un fusible que es cremava per escenificar capacitat executiva de la Generalitat, però que en realitat depenia del govern espanyol, que és qui ho anuncia.

Més enllà de la comunicació del govern, dilluns també van comparèixer conjuntament els presidents d’ADIF i de RENFE, que van reconèixer que no sabien quan es podria recuperar del tot la normalitat amb el servei i que la pluja prevista per a la setmana podia complicar les tasques de reparació. Al vespre, el secretari d’estat de Transport i Mobilitat Sostenible deia a una entrevista a l’ACN que el Pla de Rodalia s’ampliaria amb vora 2.000 milions d’euros més.

El govern tanca files i anuncia que la normalitat no tornarà fins dilluns

Una setmana després de l’accident de Gelida, el servei de Rodalia va començar amb el mateix servei reduït del dia anterior i trams amb transport alternatiu, però sense les suspensions imprevistes de primera hora. Sí que es van repetir els retards i les anul·lacions, que el govern acceptava com a certa normalitat.

Com cada dimarts, ahir es va reunir el consell executiu, i la compareixença de premsa posterior va ser marcada clarament per la crisi de Rodalia. D’una banda, Paneque va assegurar que dilluns vinent el servei de Rodalia tornaria a la normalitat, però que fins llavors els ciutadans haurien de conviure amb el servei parcial. I, d’una altra, va insistir que no dimitiria i que no hi hauria destitucions al Departament de Territori, si bé va reconèixer que la comunicació dels darrers dies no havia estat bona.

 

Paneque diu que no dimitirà i justifica l’intervencionisme de Madrid en la crisi de Rodalia 

 

En general, una setmana que demostra una contradicció estructural: la Generalitat és la titular del servei de Rodalia, però no té el comandament operatiu dels elements crítics. Quan el sistema falla, sense capacitat real de resoldre’l, ho fia tot a gestionar el relat per mirar de no cremar-se en excés, però tampoc no li funciona. Anuncia un expedient, manifesta enuig i empatia amb els usuaris i demana responsabilitats que acaben pagant càrrecs tècnics, però no és capaç de dirigir polítiques reals. Per això la realitat desmenteix el govern repetidament: anuncia la represa, però el sistema s’atura; diu que el servei estarà suspès, però es troba que sí que circulen trens; esgrimeix la seguretat per justificar les aturades però no és capaç de resoldre per si mateix els problemes de la xarxa. I, en definitiva, quan fixen una data de represa, els usuaris s’ho miren amb escepticisme i incredulitat.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/setmana-desgavell-ferroviari-rodalia-manca-autoritat-govern/