MÓN - EUROPA
El text dels tres jutges alemanys sobre la petició d'extradició de Carles Puigdemont.
Per: Redacció
12.07.2018 13:01
Us oferim la traducció al català de la resolució del tribunal de Slesvig-Holstein. Ací l’original:
Per ordre del 12 de juliol de 2018, la Primera Secció Penal del
Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein ha resolt d’admetre
l’extradició de l’expresident regional català, Carles Puigdemont, a
Espanya.
S’ha declarat inadmissible l’extradició per càrrecs de rebel·lió. Els fets acusatoris de l’antic president català no van constituir infracció alemanya d’alta traïció (§ 81 del Codi Penal) ni tampoc de desordres públics (§ 125 del codi penal). No s’ha arribat a cap grau de violència en els esdeveniments a Espanya, tal com requereix la regulació de l’alta traïció. S’ha descartat la responsabilitat penal per
desordres públics, perquè Carles Puigdemont només s’ocupava de celebrar el referèndum. No era el “cap espiritual” de la violència.
D’altra banda, sí que és admissible l’extradició pels càrrecs de malversació de fons públics, ja que les autoritats espanyoles acusen amb justícia que Carles Puigdemont fos responsable d’incórrer en obligacions financeres amb la Hisenda Pública. Si aquestes acusacions confirmen el resultat, s’ha d’aclarir exclusivament en el context del procés penal espanyol.
Atès que Carles Puigdemont sempre ha complert amb les seves mesures cautelars, l’exempció d’empresonament roman vigent.
La part expositiva diu:
1) Pel que fa a l’acusació de “rebel·lió”, fins i tot després del darrer examen, hi manca el compliment de la doble criminalitat requerida en virtut del § 3 de la Llei d’Assistència Jurídica Mutual Internacional en Assumptes Penals. Segons el legislador alemany i d’acord amb la legislació europea, aquests tenen una importància decisiva. La disposició delictiva alemanya d’alta traïció segons el § 81 del Codi Penal requereix un grau de violència que no s’ha assolit a Espanya.
El referèndum de l’1 d’octubre de 2017 no va provocar aquest grau de violència per la mateixa raó que no va poder aconseguir directament la separació d’Espanya i, segons la voluntat de l’acusat Puigdemont, només es pretenia ser el preludi per a futures negociacions. Els enfrontaments violents entre els quals estaven disposats a votar i la Guàrdia Civil o la policia nacional, particularment davant de nombrosos col·legis electorals, no haurien arribat un nivell que s’hagués amenaçat seriosament l’ordre constitucional espanyol.
En la mesura que el Fiscal General i el poder judicial espanyol havien confiat les ordres donades a la policia regional (Mossos d’Esquadra), subordinada a la Generalitat de Catalunya, per a “garantir” la celebració del referèndum, no es veuen arguments per a parlar d’actes de violència contra forces del govern central en aquest cas. Segons la informació disponible, no es van produir aquests actes de violència.
2. També s’ha denegat la sancionabilitat en virtut de desordres públics (§ 125 StGB).
Es podria castigar també qui essent el cap pensant o organitzador d’un esdeveniment violent no es trobés a l’escenari dels fets. Tanmateix el requisit previ és que aquest “home de suport” hauria de reconèixer i aprovar els actes de violència i influir en els esdeveniments. Aquest no va ser el cas de l’acusat Puigdemont. Només s’ocupava pel referèndum. No era un “cap espiritual” de violència.
3) Pel que fa a l’acusació de malversació de fons públics, es manté la seva avaluació anterior i l’extradició es declara admissible. En aquest sentit, la doble criminalitat no s’ha d’examinar perquè és un acte inclòs en la llista marc de la UE, cosa que fa no requerir aquest examen. D’altra banda, no obstant això, també es dóna una doble criminalitat, ja que el delicte també seria punible a Alemanya com a malversació (§ 266 StGB).
La descripció original dels esdeveniments està parcialment obsoleta a causa de noves investigacions.
No obstant això, s’ha pogut veure amb prou claredat que l’acusat Puigdemont va ser finalment acusat de ser responsable d’assumir compromisos financers a costa de la hisenda pública. Com a president regional, Puigdemont podia veure fàcilment que celebrar un referèndum costaria diners. Fins i tot l’amenaça als actius derivats dels passius realitzats és, segons l’enteniment alemany, un dany suficient. No és obvi que des de bon començament els costos realitzats hagin estat finançats íntegrament per tercers. Els dubtes restants s’han d’aclarir en el procés penal espanyol.
4.Es descarta que la sol·licitud d’extradició serveixi per perseguir políticament a Carles Puigdemont, tal com afirma l’acusat. És absurd atribuir-ho a l’Estat espanyol, membre de la comunitat de valors i de l’espai judicial comú de la Unió Europea. El Senat té tota la confiança que el poder judicial espanyol també complirà els requisits en dret nacional i comunitari.
5.El Senat no ha vist cap obstacle formal a l’extradició pel que fa al permís d’extradició que va ser concedit pel fiscal general de l’Estat de Schleswig-Holstein.
Això també es refereix al compliment del principi d’especialitat (l’enjudiciament penal a Espanya només podrà atendre l’extradició declarada admissible). El Senat suposa que els tribunals espanyols respectaran aquest principi i no perseguiran a l’acusat Puigdemont dels càrrecs de corrupció i rebel·lió.
6. Contràriament a la demanda del fiscal general de l’Estat de Schleswig-Holstein, el Senat finalment s’ha abstingut de tornar a detenir a l’acusat Puigdemont durant la custòdia de l’extradició, perquè la persona acusada sempre ha complert les seves condicions.
Oficina de premsa de Schleswig–Holsteinischer
tribunal d’apel·lació»
Anàlisi: Així desmunta el tribunal alemany el relat de la violència que ha fet Llarena
«Cas Carles Puigdemont: és admissible l’extradició per
malversació de fons públics, és inadmissible l’extradició per càrrecs de
rebel·lió. Carles Puigdemont roman en llibertat.
S’ha declarat inadmissible l’extradició per càrrecs de rebel·lió. Els fets acusatoris de l’antic president català no van constituir infracció alemanya d’alta traïció (§ 81 del Codi Penal) ni tampoc de desordres públics (§ 125 del codi penal). No s’ha arribat a cap grau de violència en els esdeveniments a Espanya, tal com requereix la regulació de l’alta traïció. S’ha descartat la responsabilitat penal per
desordres públics, perquè Carles Puigdemont només s’ocupava de celebrar el referèndum. No era el “cap espiritual” de la violència.
D’altra banda, sí que és admissible l’extradició pels càrrecs de malversació de fons públics, ja que les autoritats espanyoles acusen amb justícia que Carles Puigdemont fos responsable d’incórrer en obligacions financeres amb la Hisenda Pública. Si aquestes acusacions confirmen el resultat, s’ha d’aclarir exclusivament en el context del procés penal espanyol.
Atès que Carles Puigdemont sempre ha complert amb les seves mesures cautelars, l’exempció d’empresonament roman vigent.
La part expositiva diu:
1) Pel que fa a l’acusació de “rebel·lió”, fins i tot després del darrer examen, hi manca el compliment de la doble criminalitat requerida en virtut del § 3 de la Llei d’Assistència Jurídica Mutual Internacional en Assumptes Penals. Segons el legislador alemany i d’acord amb la legislació europea, aquests tenen una importància decisiva. La disposició delictiva alemanya d’alta traïció segons el § 81 del Codi Penal requereix un grau de violència que no s’ha assolit a Espanya.
El referèndum de l’1 d’octubre de 2017 no va provocar aquest grau de violència per la mateixa raó que no va poder aconseguir directament la separació d’Espanya i, segons la voluntat de l’acusat Puigdemont, només es pretenia ser el preludi per a futures negociacions. Els enfrontaments violents entre els quals estaven disposats a votar i la Guàrdia Civil o la policia nacional, particularment davant de nombrosos col·legis electorals, no haurien arribat un nivell que s’hagués amenaçat seriosament l’ordre constitucional espanyol.
En la mesura que el Fiscal General i el poder judicial espanyol havien confiat les ordres donades a la policia regional (Mossos d’Esquadra), subordinada a la Generalitat de Catalunya, per a “garantir” la celebració del referèndum, no es veuen arguments per a parlar d’actes de violència contra forces del govern central en aquest cas. Segons la informació disponible, no es van produir aquests actes de violència.
2. També s’ha denegat la sancionabilitat en virtut de desordres públics (§ 125 StGB).
Es podria castigar també qui essent el cap pensant o organitzador d’un esdeveniment violent no es trobés a l’escenari dels fets. Tanmateix el requisit previ és que aquest “home de suport” hauria de reconèixer i aprovar els actes de violència i influir en els esdeveniments. Aquest no va ser el cas de l’acusat Puigdemont. Només s’ocupava pel referèndum. No era un “cap espiritual” de violència.
3) Pel que fa a l’acusació de malversació de fons públics, es manté la seva avaluació anterior i l’extradició es declara admissible. En aquest sentit, la doble criminalitat no s’ha d’examinar perquè és un acte inclòs en la llista marc de la UE, cosa que fa no requerir aquest examen. D’altra banda, no obstant això, també es dóna una doble criminalitat, ja que el delicte també seria punible a Alemanya com a malversació (§ 266 StGB).
La descripció original dels esdeveniments està parcialment obsoleta a causa de noves investigacions.
No obstant això, s’ha pogut veure amb prou claredat que l’acusat Puigdemont va ser finalment acusat de ser responsable d’assumir compromisos financers a costa de la hisenda pública. Com a president regional, Puigdemont podia veure fàcilment que celebrar un referèndum costaria diners. Fins i tot l’amenaça als actius derivats dels passius realitzats és, segons l’enteniment alemany, un dany suficient. No és obvi que des de bon començament els costos realitzats hagin estat finançats íntegrament per tercers. Els dubtes restants s’han d’aclarir en el procés penal espanyol.
4.Es descarta que la sol·licitud d’extradició serveixi per perseguir políticament a Carles Puigdemont, tal com afirma l’acusat. És absurd atribuir-ho a l’Estat espanyol, membre de la comunitat de valors i de l’espai judicial comú de la Unió Europea. El Senat té tota la confiança que el poder judicial espanyol també complirà els requisits en dret nacional i comunitari.
5.El Senat no ha vist cap obstacle formal a l’extradició pel que fa al permís d’extradició que va ser concedit pel fiscal general de l’Estat de Schleswig-Holstein.
Això també es refereix al compliment del principi d’especialitat (l’enjudiciament penal a Espanya només podrà atendre l’extradició declarada admissible). El Senat suposa que els tribunals espanyols respectaran aquest principi i no perseguiran a l’acusat Puigdemont dels càrrecs de corrupció i rebel·lió.
6. Contràriament a la demanda del fiscal general de l’Estat de Schleswig-Holstein, el Senat finalment s’ha abstingut de tornar a detenir a l’acusat Puigdemont durant la custòdia de l’extradició, perquè la persona acusada sempre ha complert les seves condicions.
Oficina de premsa de Schleswig–Holsteinischer
tribunal d’apel·lació»
Anàlisi: Així desmunta el tribunal alemany el relat de la violència que ha fet Llarena
Enllaç notícia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada