dijous, 25 d’octubre del 2018

El Suprem confirma la instrucció de Llarena i obre judici oral pel Procés



PRESOS POLÍTICS







Dona cinc dies a la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat i a Vox perquè presentin els escrits d'acusació.








MARIONA FERRER I FORNELLS Madrid











Imatge del Tribunal Suprem, a Madrid / ACN








Comença el compte enrere per al judici oral contra l'independentisme al Suprem, previst per al gener. El tribunal fa pinya amb el jutge instructor Pablo Llarena i ha confirmat aquest dijous les conclusions de la instrucció per rebel·lió i el sumari contra els líders independentistes, per enviar així al banc dels acusats 18 els processats per rebel·lió, malversació i desobediència que no són a l'exili. Es tracta, en primer lloc, dels nou presos polítics: l'exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn, tots ells processats per rebel·lió i malversació, així com l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, processats només rebel·lió.



En segon lloc, la resta de membres de l'anterior Govern que no són a l'exili, els exconsellers Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, processats per malversació i desobediència. I en tercer lloc, seuran al banc dels acusats per desobediència els membres sobiranistes de la mesa que no són a la presó Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet; i l'exdiputada de la CUP Mireia Boya. Queden fora del judici els set líders independentistes a l'exili: Carles Puigdemont, Toni Comín, Marta Rovira, Anna Gabriel, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí.












Els tres arguments que rebat Marchena

 

La sala que els jutjarà, presidida per Manuel Marchena –que ha redactat la interlocutòria de confirmació del sumari–, ha desestimat  més de 300 diligències que havien demanat les defenses i les envia com a proves al judici oral per "evitar dilacions". Ratifica així la fi de la instrucció de Llarena en una llarga interlocutòria de 59 pàgines de confirmació, en què rebutja en bloc la petició de les defenses de tornar la causa a Llarena. El principal argument que esgrimeix és que tornar a obrir la instrucció significaria "un inadmissible perjudici del dret dels inculpats a un procés sense dilacions indegudes". "La reobertura del sumari per practicar uns quants centenars de diligències frustraria tota expectativa d'enjudiciament en un termini raonable", afegeix.



Les defenses també havien demanat que la sala es posicionés sobre el delicte de rebel·lió. Per a Marchena, això comportaria contaminar-se de cara al judici oral per haver entrat en el fons de la qüestió abans que els presos polítics s'asseguin al banc dels acusats. Per això estipula que "amb l'obertura del judici no es prejutja ni la qualificació jurídica dels fets processals ni la responsabilitat dels seus presumptes culpables, sinó la necessitat d'aclarir-los".



I l'últim bloc d'arguments de les defenses era la indefensió arran dels problemes d'accés al núvol del sumari. Marchena els retreu que mentre la instrucció era en paper no havien fet cap al·legació sobre les dificultats d'accedir a la causa. I que cal tenir en compte que "el que és al núvol virtual és al sumari". A més, els recorda que ja es va allargar la instrucció algunes setmanes perquè poguessin tenir accés a tota la informació.



Mas, Pascal i Lloveras, fora del banc dels acusats

 

El tribunal, però, sí que acorda arxivar la causa contra Artur Mas, Neus Lloveras i Marta Pascal, que Llarena ja no havia processat malgrat que Vox sí que havia demanat que se'ls enviés al banc dels acusats per rebel·lió. A més, s'inclouen com a membres del tribunal els magistrats Anna Ferrer i Andrés Palomo, que s'afegeixen a Manuel Marchena, el president de la sala penal del Suprem, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo Gómez de la Torre, Luciano Varela i Antonio del Moral.



El paper de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat

 

En conseqüència, la sala dona cinc dies a la fiscalia i les acusacions –l'Advocacia de l'Estat i el partit d'extrema dreta Vox– perquè presentin els seus escrits d'acusació. És a dir, quines volen que siguin les penes. Està previst que les presentin al voltant del 2 de novembre, la data límit, tal com ha apuntat aquest dijous la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, en una entrevista a Onda Cero parlant en nom de l'Advocacia de l'Estat, personada pel delicte de malversació. Coincideix amb el fet que just llavors farà un any que Oriol Junqueras i Joaquim Forn van entrar a la presó preventivament. Després serà el torn de les defenses, que podran tornar a demanar els centenars de diligències presentades als seus escrits. El tribunal ja els avisa que totes aquestes diligències seran "endossades" com a proves al judici.



Serà en la presentació de les acusacions quan finalment la fiscalia revelarà si rebaixa el delicte de rebel·lió a conspiració per la rebel·lió o sedició, o bé si el manté tal com ha fet fins ara. És a dir, si d'alguna manera hi ha un canvi de criteri amb l'arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa i el prec d'ERC i Junts per Catalunya (JxCat) de donar ordres al ministeri públic per retirar un delicte que pot comportar fins a 30 anys de presó –dels quals nou dels processats ja han complert o estan a punt de complir un any de presó preventiva–. Amb tot, està previst que mantingui el delicte. Sí que hi pot haver un gest de l'Advocacia de l'Estat, que respon a les ordres directes del ministeri de Justícia. Podria acabar acusant-los només de malversació o rebaixar la rebel·lió a sedició.



La fiscalia també té previst presentar al mateix temps que el Suprem l'escrit d'acusació contra l'anterior cúpula dels Mossos d'Esquadra a l'Audiència Nacional, després que es confirmés la instrucció de Carmen Lamela i es dictés l'obertura del judici oral, que es farà després del judici contra el Procés al Suprem.



Cuixart demana que s'exclogui Vox

 

Pel que fa Vox, ja ha avançat que demanarà la màxima pena per a tots els processats, la de rebel·lió. Justament aquest dijous la defensa de Jordi Cuixart ha demanat al Tribunal Suprem que exclogui al partit d'extrema dreta de l'acusació popular en el judici contra l'1-O. La seva defensa ha presentat un escrit al jutge criticant que el partit d'extrema dreta estigui fent "propaganda" en un ús fraudulent de l'instrument de l'acusació popular. A més, recorda que el programa electoral de Vox va "contra multitud de tractats internacionals de defensa dels drets humans".







Enllaç notícia :