OPINIÓ - EDITORIAL
«Això que hem viscut avui és la derrota inapel·lable de la justícia espanyola, que ha instruït un judici que no ja no es pot fer».
Per: Vicent Partal
12.07.2018 12:32
Tots deveu recordar que fa uns dies
la premsa espanyola especulava amb la possibilitat que el jutge Llarena
refusàs l’extradició del president de la Generalitat, si era solament
per malversació. La raó era que, si passava això, el judici contra els
dirigents independentistes esdevenia impossible. Doncs acaba de passar
això. Evidentment, seria millor que ni tan sols la malversació es posàs
sobre la taula, però, així i tot, la decisió del tribunal alemany és
enormement positiva, perquè liquida d’una manera definitiva i
inapel·lable el relat del jutge espanyol.
La sentència és molt explícita quan diu que els delictes de rebel·lió i sedició són ‘inadmissibles’, una paraula que difícilment podria ser més clara. I estableix, a més, que mentre dure el recurs que ara activaran els seus advocats, el president continue vivint en llibertat a Alemanya i no siga lliurat a Espanya. Aquest és un gest molt significatiu.
El text dels jutges alemanys fa miques tota la instrucció de Llarena. Especialment perquè diu que de
rebel·lió no n’hi ha enlloc i deixa per escrit que ‘Puigdemont solament es va preocupar de fer el referèndum i no fou el “líder espiritual” de la violència [del primer d’octubre]’.
I aquest és el punt clau de tot plegat. Fins ara Suïssa havia decidit que no atendria cap demanda contra Anna Gabriel i Marta Rovira perquè considerava que el cas era polític. I Bèlgica havia desestimat d’emprendre accions contra Puigdemont i els consellers Comín, Serret, Puig i Ponsatí, però perquè la demanda espanyola era mal formulada. Això que fa Alemanya és molt diferent. Ho canvia tot.
Perquè Alemanya diu a Espanya que no hi ha delicte de rebel·lió ni de sedició i que el president Puigdemont, si finalment és lliurat a Espanya –que ja ho veurem–, no hi podrà ser jutjat de cap manera ni per rebel·lió ni per sedició, sinó solament per malversació. Cosa que equival a dir que tot el muntatge político-judicial de Llarena resta anul·lat. Això que hem viscut avui és la derrota inapel·lable de la justícia espanyola, que ha instruït un judici que no ja no es pot fer.
I això hauria de tenir conseqüències immediates també per als presos. És impossible d’acusar de rebel·lió uns polítics que, en tot cas, eren subordinats, en termes judicials, del president Puigdemont. No es pot sostenir l’acusació sobre el vice-president Junqueras i els consellers si no és possible d’acusar el president. Llarena i l’estat espanyol hauran de refer la instrucció si no volen caure en el ridícul més espantós i violentar Europa fins a uns nivells que ja no serien tolerables. L’estat espanyol, si vol intentar-ho, ara sols podria jutjar el govern acusant-lo de malversació, amb penes màximes de cinc anys. I amb això no sembla que puga justificar la presó preventiva d’uns polítics que avui mateix haurien de ser alliberats.
Pedro Sánchez té, doncs, la gran oportunitat de demostrar que no és Rajoy i hauria d’ordenar a la fiscal general la retirada immediata dels càrrecs de rebel·lió i sedició i l’alliberament dels presos polítics, que hem de recordar que són víctimes d’una injusta presó provisional que avui és més difícil que mai d’explicar.
Permeteu-me que acabe amb una anècdota personal. Vaig ser a Berlín el dia de la conferència de premsa del president Puigdemont, després d’haver eixit de la presó. Li vaig demanar si era cert el rumor que s’havia lliurat a les autoritats alemanyes. I ell em va respondre que no. Però va dir: ‘Sabia que havia de córrer riscos i n’he corregut.’ Avui hem vist fins a quin punt pagava la pena.
Informació relacionada:
La sentència és molt explícita quan diu que els delictes de rebel·lió i sedició són ‘inadmissibles’, una paraula que difícilment podria ser més clara. I estableix, a més, que mentre dure el recurs que ara activaran els seus advocats, el president continue vivint en llibertat a Alemanya i no siga lliurat a Espanya. Aquest és un gest molt significatiu.
El text dels jutges alemanys fa miques tota la instrucció de Llarena. Especialment perquè diu que de
rebel·lió no n’hi ha enlloc i deixa per escrit que ‘Puigdemont solament es va preocupar de fer el referèndum i no fou el “líder espiritual” de la violència [del primer d’octubre]’.
I aquest és el punt clau de tot plegat. Fins ara Suïssa havia decidit que no atendria cap demanda contra Anna Gabriel i Marta Rovira perquè considerava que el cas era polític. I Bèlgica havia desestimat d’emprendre accions contra Puigdemont i els consellers Comín, Serret, Puig i Ponsatí, però perquè la demanda espanyola era mal formulada. Això que fa Alemanya és molt diferent. Ho canvia tot.
Perquè Alemanya diu a Espanya que no hi ha delicte de rebel·lió ni de sedició i que el president Puigdemont, si finalment és lliurat a Espanya –que ja ho veurem–, no hi podrà ser jutjat de cap manera ni per rebel·lió ni per sedició, sinó solament per malversació. Cosa que equival a dir que tot el muntatge político-judicial de Llarena resta anul·lat. Això que hem viscut avui és la derrota inapel·lable de la justícia espanyola, que ha instruït un judici que no ja no es pot fer.
I això hauria de tenir conseqüències immediates també per als presos. És impossible d’acusar de rebel·lió uns polítics que, en tot cas, eren subordinats, en termes judicials, del president Puigdemont. No es pot sostenir l’acusació sobre el vice-president Junqueras i els consellers si no és possible d’acusar el president. Llarena i l’estat espanyol hauran de refer la instrucció si no volen caure en el ridícul més espantós i violentar Europa fins a uns nivells que ja no serien tolerables. L’estat espanyol, si vol intentar-ho, ara sols podria jutjar el govern acusant-lo de malversació, amb penes màximes de cinc anys. I amb això no sembla que puga justificar la presó preventiva d’uns polítics que avui mateix haurien de ser alliberats.
Pedro Sánchez té, doncs, la gran oportunitat de demostrar que no és Rajoy i hauria d’ordenar a la fiscal general la retirada immediata dels càrrecs de rebel·lió i sedició i l’alliberament dels presos polítics, que hem de recordar que són víctimes d’una injusta presó provisional que avui és més difícil que mai d’explicar.
Permeteu-me que acabe amb una anècdota personal. Vaig ser a Berlín el dia de la conferència de premsa del president Puigdemont, després d’haver eixit de la presó. Li vaig demanar si era cert el rumor que s’havia lliurat a les autoritats alemanyes. I ell em va respondre que no. Però va dir: ‘Sabia que havia de córrer riscos i n’he corregut.’ Avui hem vist fins a quin punt pagava la pena.
Informació relacionada:
Enllaç notíciaa :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada