Junts es manté en el no: reclama a Sánchez retirar els tres decrets i negociar com refer-los

 

 

CONGRÉS DELS DIPUTATS

 

 

Junts referma el seu 'no' als decrets perquè "agreugen l'infrafinançament, retallen competències i posa en risc l'amnistia" 

 

 

Pedro Ruiz
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 8 de gener de 2024. 13:34
Actualitzat: Dilluns, 8 de gener de 2024. 14:05
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

Els tres reials decrets del govern espanyol pengen d'un fil. Junts per Catalunya reitera el seu 'no' als tres paquets legislatius que l'executiu portarà a votació del Congrés dels Diputats aquest dimecres. En una roda de premsa posterior a l'executiva del partit, el portaveu Josep Rius ha explicat que han plantejat al PSOE que retiri els tres decrets llei perquè els torni a presentar "negociats i pactats amb Junts" i que hi hagi un decret "individualitzat per cada tema". Per als juntaires, no es poden tirar endavant uns decrets "aprovats de pressa i sense haver tancat cap acord" amb ells. A més, Rius ha expressat que votaran que no "a hores d'ara" perquè les mesures "agreugen l'infrafinançament que pateix Catalunya, implica una retallada de competències de la Generalitat i posen en perill l'aplicació de la llei d'amnistia". "En comptes d'avançar cap a la resolució del conflicte, reculem", ha alertat el també vicepresident juntaire.

 

Durant la compareixença, Josep Rius ha volgut recalcar en un missatge dirigit als socialistes que "amb Junts no funcionarà l''a cambio de nada'": "El PSOE ha de tenir clar que no ha signat un acord de legislatura. Només hi haurà estabilitat si hi ha avenços en l'àmbit nacional i social". El portaveu de la formació de Jordi Turull i Laura Borràs ha fet al·lusió a l'article 43 bis d'un dels decrets, que és el que pot laminar l'aplicació de la llei d'amnistia: "Suposa donar instruments a la cúpula judicial per dilatar-ne l'aplicació i no es pot posar en safata cap escletxa que permeti ajornar-la". En aquest sentit, Rius ha afegit que "si algú es necessita fer perdonar per la cúpula judicial, és el seu problema, però no ho farà amb els vots de Junts". A més d'aquest punt, els juntaires reclamen "respecte" a les

El TC rebutja el recurs de Serret i Comín per la negativa de Llarena a deixar el cas 1-O

CAS - 1-O







El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 26 de març de 2019

El ple del Tribunal Constitucional ha decidit per unanimitat inadmetre el recurs que els exconsellers Meritxell Serret i Toni Comín van presentar contra la negativa del jutge instructor de la causa de l’1-O, Pablo Llarena, d’apartar-se del cas.



Els magistrats del TC consideren que el recurs “és prematur” perquè ha arribat a la seva taula abans que s’hagi esgotat la via judicial prèvia.



Serret i Comín havien presentat un recurs contra la interlocutòria del 13 de juny del 2018 dictada pel mateix Llarena, on rebutjava els escrits de les defenses que demanaven la seva pròpia recusació. També havien recorregut una altra interlocutòria del 4 de juliol del 2018 on el magistrat rebutjava la sol·licitud de nul·litat de les actuacions presentada contra la primera decisió.









ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/tc-rebutja-recurs-serret-comin-llarena-cas-1o_368482_102.html 

La negativa del govern espanyol a parlar d’autodeterminació trenca el diàleg

PAÍS - PRINCIPAT

Aragonès revela que el govern espanyol va exigir ahir que ERC i el PDECat que retiressin les esmenes a la totalitat del pressupost espanyol 

Per: Redacció 

08.02.2019  16:46

l vice-president del govern, Pere Aragonès, i la portaveu, Elsa Artadi, han sortit al pas de les declaracions de la vice-presidenta espanyola, Carmen Calvo, que ha acusat els partits independentistes de refusar la taula de partits i ha assegurat que el govern del PSOE mai acceptarà un referèndum d’autodeterminació.

Artadi ha lamentat que l’estat espanyol hagi ‘decidit d’abandonar el diàleg’, que el PSOE ‘hagi decidit de cedir davant aquells que estan en contra de la democràcia, del diàleg i de la política‘. També ha criticat que al govern de Pedro Sánchez li hagi faltat ‘coratge’ perquè el diàleg passi ‘de la retòrica a la realitat’.

 

▶ #Portaveu @elsa_artadi: “Lamentem que el PSOE hagi decidit cedir davant la davant d’aquells que estan en contra la democràcia. Un govern que sempre ha parlat de diàleg però que alhora de concretar li ha faltat coratge per passar de la retòrica a la realitat” pic.twitter.com/B8FEbfMOMz

— Govern. Generalitat (@govern) 8 de febrer de 2019

La portaveu també ha reivindicat el rol de mediació que hauria de tenir un relator perquè ‘les converses van per un lloc’ i després es diuen coses diferents públicament. Artadi ha reiterat que el govern està d’acord amb

Aval acadèmic internacional a la llei del referèndum

LLEI DE TRANSITORIETAT

Un grup d’experts d’universitats estrangeres creuen que la normativa és homologable i compleix els estàndards

Justifiquen la consulta per la negativa de l’Estat a negociar-la amb Catalunya.

Interior d’una urna durant el procés participatiu del 9 de novembre de 2014 Foto: ALBERT SALAMÉ.

G. Artigas - BARCELONA

Política

BARCELONA - 31 agost 2017 20.59 h 

 

 

 

 

 

 

“Si les autoritats espanyoles neguen el dret de Catalunya de negociar el seu dret a decidir dins del marc polític espanyol, llavors l’únic camí que els queda a les autoritats catalanes és convocar un referèndum d’autodeterminació”.



Així de clar s’expressa un grup d’experts internacionals que ha estudiat el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat durant mesos i que han elaborat l’informe El legítim dret a decidir de Catalunya: Camins cap a l’autodeterminació, al qual ha tingut accés aquest diari.



Aquests erudits, professors d’universitats dels Estats Units, Suïssa, França i Portugal, han analitzat el cas català tant des de la perspectiva de la legalitat i la

Puigdemont informa per carta la Comissió de Venècia de la negativa de Rajoy a pactar el referèndum

PAÍS - PRINCIPAT

Expressa la voluntat de disposar de la col·laboració d'aquest organisme en el cas de referèndum pactat amb l'estat 

Per: Redacció 

31.05.2017  11:53

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha enviat una carta a la Comissió de Venècia del Consell d’Europa informant-la de la negativa del govern espanyol a pactar el referèndum sobre la independència. En la carta, adreçada al president de la Comissió, Gianni Buquicchio, expressa la voluntat de disposar de la col·laboració de la Comissió de Venècia en aquest escenari de consulta pactada i acordada’.

Aquesta iniciativa fou aprovada al parlament a proposta de Catalunya Sí que es Pot, el 18 de maig proppassat. Una setmana després, Puigdemont enviava la carta al president espanyol, Mariano Rajoy, demanant-li de pactar el referèndum, i un dia després rebia la carta de resposta amb la negativa a fer-ho. Puigdemont relata aquests fets a la Comissió de Venècia, i afegeix que, això no obstant, ‘el govern de Catalunya manté permanentment oberta la possibilitat de negociar i pactar el referèndum’.

I acaba així: ‘Estic convençut que aquestes informacions, per la seva transcendència política, són de

Les reiterades negatives del congrés espanyol al referèndum en els darrers cinc anys

PAÍS - PRINCIPAT

Una de les negatives més destacades va ser el no del congrés a la proposta del Parlament de Catalunya per a fer el 9-N 

Per: ACN

 

21.05.2017  10:52

 

 

 

 

 

La vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Saénz de Santamaría, va convidar divendres el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a exposar el projecte de referèndum pactat a les corts espanyoles. La cosa certa, però, és que la demanda dels catalans de poder votar s’ha debatut ja al congrés espanyol en diverses ocasions en aquests últims cinc anys i el resultat ha estat el del refús reiterat a la consulta. Hi ha hagut diverses proposicions no de llei que no han prosperat i, en reiterades ocasions, les preguntes en sessió plenària per a poder fer el referèndum han rebut un no com a resposta. D’entre tots els casos, un dels més destacats va ser la negativa del congrés al traspàs a la Generalitat de la competència per a convocar la consulta del 9-N, que van defensar el 8 d’abril del 2014 Joan Herrera, Marta Rovira i Jordi Turull en representació del parlament.



El referèndum de Catalunya ha estat present a la corts espanyoles des del 2012. Precisament, el 24 de juliol d’aquell any van refusar una proposició de llei presentada per ERC, BNG, Amaiur, IU i ICV que demanava d’autoritzar la convocatòria de referèndums consultius, proposta que no va prosperar pels vots en contra de