OPINIÓ
"El govern del PSOE té quinze dies per fer una proposta nova i imaginativa, i per això serveix de poc anunciar una bunquerització amb el text existent"
La jornada parlamentària sobre la llei d’amnistia va tenir interès. El vot oposat dels dos partits “independentistes”, amb cara de pomes agres, ha deixat els comentaristes espanyols estabornits. Deu ser cert, com adverteixen els vells del lloc, que un dels partits independentistes no és independentista? Les respectives intervencions de les dues diputades catalanes d’ERC i Junts tenen una interpretació diferent a la capital del regne i a la colònia. Allà pensen que és un assumpte de catalans, així, en gros; aquí, que es tracta de veure quins catalans són independentistes i quins, no. Ja és hora que els espanyols entenguin que l’independentisme català no és la fraternitat esquerrana dels iberistes republicans. I l’entrepà de calamars.
La presència de Junqueras a la tribuna de convidats realçava la solemnitat del moment: el ple aprovaria una llei d’amnistia que ERC havia negociat a totes bandes i allà era ell, a rebre les felicitacions per tan merescuda com prometedora victòria. I heus aquí que Junts envia el toro de tornada al corral, per servir-me de l’espanyolíssima tauromàquia, i deixa el mestre i estel de la Tramuntana sense feina, xarbotant el seu enuig en una roda de premsa improvisada.
No em cansaré de repetir-ho: aquesta legislatura, el que duri, serà la del duel entre els dos presidents, Sánchez i Puigdemont, que estan a l’altura l’un de l’altre, en condicions una mica diferents. La resta dels personatges
són la comparsa, fins i tot Oriol Junqueras que, malgrat ser a tot arreu, no és enlloc i cada vegada recorda més Tartarí de Tarascó. Dels que tenen el poder a la Generalitat no val la pena ni parlar-ne.La llei d’amnistia, si surt, serà producte de la negociació entre Junts i el PSOE. El president Puigdemont ha explicat clarament en un tuit les raons del vot negatiu de Junts. Sembla evident que no es pot aprovar una llei que deixa escletxes per les quals es pot activar el lawfare contra l’independentisme català perquè, com demostra l’experiència més acresolada, si la “justícia prevaricadora” espanyola pot activar el lawfare, ho farà. Fins i tot ho anuncien els mateixos jutges amb les seves mesures. Si aquest perill no desapareix, la llei no es pot aprovar. Però, si no hi ha acord, què farà Junts? Perquè en aquest punt s’hi juga molt. Si cedeix, Puigdemont perd l’aurèola independentista; si no cedeix, aboca Espanya, si no a unes eleccions anticipades, a una inestabilitat parlamentària que els avui quatre diputats de Podem pensaven que seria la seva competència.
A primera vista, cap dels dos bàndols no pot cedir. En el cas del PSOE, si cedeix a la pretensió de Junts, donarà més pàbul als patriotes hispànics als mitjans, als carrers i a les tavernes per assetjar el seu govern. La dreta torna pel seu mos maiorum colpista. Si, en canvi, no cedeix, ja ho sabem, possibles eleccions anticipades i inestabilitat crònica.
Un cop més es posa de manifest que el veritable i únic problema d’Espanya és Catalunya com sempre ho ha estat des de finals del segle XIX. Ara mateix, una judicatura alçada en rebel·lió contra el govern i, de retruc, l’estat de dret, té el país sumit en una crisi constitucional. O algú pensa que és normal que els dos partits majoritaris acudeixin a la mediació de les instàncies europees perquè són incapaços d’acordar una simple renovació del poder judicial?
Aquí cal abordar el problema en tot el seu abast, cal fer propostes que tranquil·litzin els independentistes amb el benentès que, després de l’amnistia, aquests irredemptistes catalans demanaran el referèndum. Com a contribució al procés d’introspecció dels espanyols, apuntarem que aquesta demanda d’un referèndum que, a Espanya, sona com un impossible metafísic, a Catalunya sona a independentisme moderat, perquè el més radical sosté que el referèndum ja es va fer el 2017 i es va guanyar, i només cal aixecar la suspensió de la DUI.
Plantejades així les coses, el govern del PSOE té quinze dies per fer una proposta nova i imaginativa, i per això serveix de poc anunciar una bunquerització amb el text existent, com si fos el sancta sanctorum, i recórrer a trucs de baixa estofa, com quan el ministre Bolaños assenyala que el vot de Junts ha coincidit amb el del PP i VOX, com si això volgués dir alguna cosa, com si PP i Vox no estiguessin més a prop del PSOE en allò que veritablement els importa –la seva idea d’Espanya– que de Junts. Si comencem amb aquest nivell, anem malament.
ENLLAÇ ARTICLE :
https://elmon.cat/opinio/amnistia-junts-psoe-794722/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada