«Uno di noi»

 

 

«La violació continuada i persistents dels drets de milers de ciutadans innocents no té cap repercussió penal, fins que afecta un fiscal, que és dels seus» 

 

 

 

 

 

per Germà Capdevila, 26 de gener de 2024 a les 19:00  

 

 

 

a tramitació de la llei d’amnistia és un mal tràngol 

 per al PSOE. Només cal veure el rictus d’alguns ministres o alts càrrecs del partit repetint un argumentari après a contracor, unes raons que no es creuen, que van en contra de nacionalisme espanyol que impregna profundament l'ideari de tots els partits d’àmbit estatal, d’esquerra a dreta. Però els déus juguen a daus amb els resultats electorals, i els de Pedro Sánchez han de trair-se a si mateixos per mantenir-se en el poder. 

Per superar el mal tràngol d’haver d’amnistiar 

aquells que van gosar posar en entredit la sacrosanta unitat de la pàtria, han optat per posar sota el focus alguns dels abusos i violacions de l’estat de dret perpetrats pel govern del PP en la croada contra el separatisme, Així, aquells actes que abans avalaven i fins i tot aplaudien amb les orelles, ara són denunciats com excessos imperdonables que asfalten el camí de l’amnistia. El relat és simple: l’independentisme va actuar malament, però el PP es va excedir en les formes per combatre’l. Per això cal un perdó que esmeni els abusos. 

No ens deixem endur per l’entusiasme, però.

Les revelacions per part d’alguna premsa propera al poder (o sempre disposada a fer-li favors a canvi de contraprestacions fosques) que han tornat al primer pla l’operació Catalunya no són més que una posada en escena mediàtica sense cap efecte real. No es mourà ni una peça del tauler. Es mantindrà el tema viu mentre duri la tramitació de l’amnistia. Després tornarà a desaparèixer i tots els protagonistes de la guerra bruta de l’Estat (judicials, polítics, mediàtics i econòmics) continuaran gaudint de la més absoluta impunitat. És més, la societat espanyola els recordarà com els herois que van impedir el trencament d’Espanya sense pensar en els costos i els preus a pagar.

Hi ha, però, una línia vermella que hom no pot traspassar. 

Que segresten durant un any dins del seu terme municipal una jove per una careta d’un líder polític? Cap problema. Que condemnen a presó un músic per la lletra d’una cançó? Circulin. Que detenen i traslladen a l’Audiència Nacional un regidor per dir que per fer una truita s'han de trencar els ous? Endavant les atxes. Que reprimeixen violentament una votació pacífica, amb ferits de diversa consideració? Aquí no ha passat res. Que fan servir fons reservats per inventar proves falses, per manipular eleccions o per destrossar reputacions i eliminar adversaris polítics? Coses que passen. Que fan un judici a líders polítics farcit d’irregularitats processals –des de la violació del dret al jutge natural fins a la inadmissió de proves sense fonament-? Haver-s’ho pensat abans.

Però, ep! Tocar uno di noi, no. Això sí que no. 

 Després d’anys i panys de guerra bruta, quan s’ha filtrat que una de les víctimes de la guerra bruta de l’Estat era un fiscal, han saltat totes les alarmes. És un fiscal que havia comès el delicte de lesa humanitat de declarar-se favorable al dret a decidir dels catalans. Per això va durar un sospir al càrrec. Només faltaria. Però fer-li el mateix que als dissidents polítics ja és massa. En paraules del Fiscal General de l’Estat, és “molt greu” investigar un fiscal. Fins aquí podíem arribar. Tot és admissible menys tocar-li el pèl a un dels seus. La justícia espanyola, mai no depurada després del franquisme, és el bastió inexpugnable de la unitat de destí en l’universal. L’Estat va encarregar-li la missió divina de lluitar contra les amenaces a la unitat de la pàtria, i és exactament el que fa. Per això l’aplicació efectiva de l’amnistia haurà de recórrer un camí tortuós i de resultats incerts.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.naciodigital.cat/opinio/26997/di-noi