La Generalitat Valenciana sabia a les 20.30 h del dia de la DANA que hi havia morts, ferits i desapareguts

 

 

PAÍS VALENCIÀ

 

Compromís revela un informe d'Emergències que demostra que la Generalitat demanava ajuda a l'UME a les 19.34 hores 

 

 

 

 

Marta Sánchez Iranzo
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 9 d'abril de 2025. 12:45
Actualitzat: Dimecres, 9 d'abril de 2025. 14:22
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

Noves dades que posen encara més en dubte la gestió de la DANA del govern de Carlos Mazón. A les 19.34 hores del 29 d'octubre, la Generalitat Valenciana tenia preparat un document per demanar la mobilització de la Unitat Militar d’Emergències (UME) a tot el País Valencià, però finalment no es va enviar a la delegació del govern espanyol fins una hora més tard. Així doncs, almenys a les 20.33 hores, el govern valencià ja tenia coneixement que la riuada havia provocat morts, així com desapareguts, ferits i persones atrapades. Tanmateix, el president Carlos Mazón no va arribar al CECOPI (Centre de Coordinació d'Emergències) fins a les 20.28 hores. Així ho demostra un document de la Generalitat al qual ha tingut accés Compromís, en el qual s'observa que el 112 tenia preparat un informe per sol·licitar el desplegament de l'UME abans de l'arriba de Mazón i de l'enviament de l'alerta massiva.

L'informe enviat a les 20.33 hores estava signat pel subdirector d'Emergències, Jorge Suárez, i se sol·licitava ajuda de l'Exèrcit per inundacions en tota la província. A l'apartat "danys i conseqüències", la Generalitat ja feia referència a morts, ferits, evacuats i atrapats. També assenyalava errors en els serveis essencials com la telefonia i el gas o en infraestructures de tota mena.

Noves dades que posen encara més en dubte la gestió de la DANA del govern de Carlos Mazón. A les 19.34 hores del 29 d'octubre, la Generalitat Valenciana tenia preparat un document per demanar la mobilització de la Unitat Militar d’Emergències (UME) a tot el País Valencià, però finalment no es va enviar a la delegació del govern espanyol fins una hora més tard. Així doncs, almenys a les 20.33 hores, el govern valencià ja tenia coneixement que la riuada havia provocat morts, així com desapareguts, ferits i persones atrapades. Tanmateix, el president Carlos Mazón no va arribar al CECOPI (Centre de Coordinació d'Emergències) fins a les 20.28 hores. Així ho demostra un document de la Generalitat al qual ha tingut accés Compromís, en el qual s'observa que el 112 tenia preparat un informe per sol·licitar el desplegament de l'UME abans de l'arriba de Mazón i de l'enviament de l'alerta massiva.

L'informe enviat a les 20.33 hores estava signat pel subdirector d'Emergències, Jorge Suárez, i se sol·licitava ajuda de l'Exèrcit per inundacions en tota la província. A l'apartat "danys i conseqüències", la Generalitat ja feia referència a morts, ferits, evacuats i atrapats. També assenyalava errors en els serveis essencials com la telefonia i el gas o en infraestructures de tota mena.

"Absoluta descoordinació" 

Una nova mort evitable recau sobre les espatlles de Mazón

 

 

PAÍS - PAÍS VALENCIÀ

 

 

Un treballador va morir ahir mentre netejava un col·legi públic de Massanassa, tot i que feia setmanes que l'ajuntament hi havia prohibit l'entrada de voluntaris per risc d'enfonsament

 

 

 

 

 

 

Txell Partal

24.11.2024 - Actualització 24.11.2024 - 22.00 h     

 

 

 

Des d’ahir una nova mort recau damunt les espatlles de Carlos Mazón i el seu govern. Una nova mort evitable. Una altra persona ha perdut la vida per culpa de la nefasta gestió del govern valencià. L’home, que tenia cinquanta-un anys i era treballador de TRAGSA, una empresa estatal, va morir mentre netejava el col·legi Lluís Vives de Massanassa (Horta Sud). La passarel·la que connectava els dos edificis del centre es va enfonsar. I a dos operaris que en aquell moment treballaven al pati, els va caure tot el forjat a sobre. L’un va morir allà mateix; l’altre el traslladaren, ferit, a l’Hospital la Fe de València.

“Per què netejaven aquest edifici si ja s’havia dit que s’havia de tirar tot a terra?”, es demanaven les veïnes de l’escola minuts després de l’accident. I és una pregunta lògica. Tal com ha explicat el batlle de Massanassa, Paco Comes, l’escola havia estat catalogada per la Conselleria d’Educació amb nivell roig. De manera que forma part d’un grup de dotze escoles greument afectades per la gota freda, i que ja els han notificat que no s’hi podrà tornar a fer classes en tot el curs. L’estructura d’aquestes escoles han estat greument malmesa. Encara es treballa per a avaluar el risc real de tot plegat, però les comunitats educatives ja saben que segurament s’hi haurà de reduir la capacitat i reconstruir les instal·lacions.

 

 

 

Els veïns de Massanassa expliquen que els primers dies molts voluntaris van anar al centre per mirar d’ajudar en la neteja. Però que ja feia una setmana que els van informar que no hi entrassen per risc d’enfonsament. Ara feia dos dies que hi tornava a haver activitat a les instal·lacions, amb l’arribada d’un grup d’operaris de TRAGSA i membres de l’UME, que feien tasques d’inspecció i de neteja. “Per què els porten ací, amb la quantitat de coses que hi ha per netejar?”, demana una altra veïna.

Mentre aquests dubtes es formulen en veu alta, els ànims s’han escalfat molt i els veïns fan notar que se senten completament abandonats. Increpen Pilar Bernabé, delegada del govern espanyol al País Valencià. Increpen els policies encarregats del cordó que aparta la gent i els mitjans del lloc dels fets. I increpen també els periodistes, acusant-nos de no informar de tot allò que passa realment al poble.

La gran por i el dubte que també comença a circular entre els veïns és: “I si ha caigut això, qui ens assegura que no puga caure casa nostra?” Alguns expliquen que fa vint-i-sis dies que el seu garatge és ple de fang, i que sols se n’han pogut extreure tres cotxes… I si això afecta l’estructura de l’edifici? Ningú no els sap respondre.

El Lluís Vives no és l’únic perill

Mazón nomena el tinent general Francisco José Gan Pampols com a vicepresident per a la recuperació

 

El membre de l'exèrcit de terra estava retirat i va ser el cap d'una operació de reconstrucció a l'Afganistan

 

 

Agències

Dimarts, 19 de novembre de 2024

 

 

 

 

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha nomenat el tinent general Francisco José Gan Pampols com a vicepresident per a la recuperació econòmica i social. El membre de l’exèrcit de terra, nascut a Figueras el 1958, estava retirat. Segons informa el govern valencià, entre les seves funcions, hi haurà el disseny d’un pla de recuperació i coordinarà les taques de reconstrucció i normalització econòmica. També presidiria la comissió interdepartamental que coordinarà tots els departaments implicats en la reconstrucció després de la dana. Gan Pampols va ingressar a l’acadèmia militar el 1975 i ha estat cap de diferents operacions, entre elles, de l’equip de reconstrucció provincial a Quala e Naw, a l’Afganistan.

Durant la seva carrera militar, va anar ascendint de grau fins arribar a ser tinent general el 2016. Ha participat en nombroses operacions i missions de pau en diferents països. El 1995 com a cap d’operacions a la missió de

Veïns de Paiporta demanen que “roden caps” després de la visita de Felipe VI, Mazón i Sánchez

 

 

PAÍS - PAÍS VALENCIÀ

 

Els afectats per la riuada critiquen la gestió de la crisi i lamenten que els voluntaris no puguen accedir a la zona més afectada

 

 

 04-11-2024

Arnau Martinez,Nia Escolà,Mar Rovira i Gemma Sánchez

 

La comitiva encapçalada pel rei espanyol Felip VI; el president del govern espanyol, Pedro Sánchez; i el de la Generalitat, Carlos Mazón, no va ser ben rebuda a Paiporta. Els veïns estan indignats per la visita d’ahir de les autoritats al municipi, un dels més afectats per la riuada del País Valencià.

Els carrers encara són plens de fang, els cossos d’emergència cerquen desapareguts i tenen la sensació que no arriben els recursos suficients. Per això critiquen com es gestiona la crisi i demanen responsabilitats polítiques. “No és possible que haja mort tanta gent i que no roden caps”, diu Carlos Martínez a l’ACN. Una altra veïna, Eva Garcia, assegura que no són morts, sinó assassinats. “El suport que necessitem no és el de l’abraçada o les paraules tendres, és el de les màquines”, afegeix. També lamenten que s’hagi restringit el pas del voluntariat a la zona més afectada.

“Mazón hauria de demanar perdó per la mala gestió”, afegeix Garcia. En la mateixa línia, Martínez es demana: “Qui era el responsable d’activar l’alarma? No és possible que haja mort tanta gent i que no roden caps. Tots els veïns estem indignats, no tinc familiars morts, però sí amics.” Explica que quan va venir la barrancada era al carrer. Va poder aferrar-se a un arbre i quan feia tres quarts d’hora que hi estava enganxat, va rebre l’alarma al mòbil mentre el seu amic s’ofegava dins el cotxe a escassos metres. “Qui paga les vides humanes?”, crida.

“Jo els agafaria aquí quinze dies, llevant fang i passant calamitats. No tenint aigua i no tenint llum, ni res, aquí amb la pala”, diu Antonio Casas, que ha perdut tot allò que hi tenia dins de casa. I la seva filla, Míriam, lamenta que avui no deixin entrar els voluntaris que s’han abocat a treballar per ajudar: “És indignant.”

 

Enllaç video 1ibrpqq0u43b5d0a86b

 

Restriccions als voluntaris