OPINIÓ - DIARI D'UN JUDICI POLÍTIC
Els testimonis de
Zoido i d'Urkullu revelen la nul·la voluntat del govern espanyol d'optar
pel diàleg polític i també la preparació d'una repressió policíaca
28.02.2019 20:20
A
Juan Ignacio Zoido, el ministre responsable de la
brutalitat policíaca de l’1-O contra els votants, no li han pogut
ensenyar avui a la sala de vistes del
Tribunal Suprem espanyol
cap imatge d’aquella violència. No és pas cap detall menor, ni cap
anècdota, sinó que és la constatació que, amb les declaracions dels
testimonis, ja hem entrat en la fase dura del judici, aquella en què
cada part juga les seves cartes. El president del tribunal,
Manuel Marchena,
n’és molt conscient, i avui ha exhibit un canvi substancial en les
formes, fins ara d’un garantisme presumptament exquisit. L’aparença de
neutralitat era un requisit al començament del judici, amb totes les
càmeres enfocant-los, tothom pendent d’ell. Ja havíem explicat que, en
relació amb les decisions més de fons, aquelles que afecten més
directament la igualtat d’armes amb què treballen acusacions i defenses,
això no era tan així. Però avui ja ho ha fet d’una manera més
descarada, quan l’advocat
Benet Salellas, de la defensa de
Jordi Cuixart,
ha volgut exhibir a Zoido un vídeo de la violència de la Guàrdia Civil
al col·legi electoral de Sant Julià de Ramis l’1-O, allà on havia de
votar el president Puigdemont. Marchena ho ha impedit. Ahir Rajoy es va
haver d’empassar les ferides que els agents van causar a la gent que va
anar a votar a Sant Carles de la Ràpita i la primera setmana Marchena i
els altres sis magistrats van haver de veure la puntada de peu voladora a
les escales del Pau Claris. Però ja n’hi ha hagut prou.
Marchena no diu pas que no es puguin projectar els vídeos, sinó que
ja els veurem en la fase de la prova documental. No pas ara, amb els
testimonis. Salellas li ha recordat la
