REPRESSIÓ
Després que l'Audiència arxivés la querella, l'activista Òscar Campos obre la via civil i acusa l'agent M. I. T. d'haver-se introduït en la seva esfera personal més íntima sense el seu consentiment i haver difós la informació als seus superiors jeràrquics
 |
| Presentació de la querella al Col·legi d'Advocats de Girona | Joan Aureli Martí |
Gemma Garcia
2-10-2026
Totes les querelles pels casos d’infiltració policial han topat amb un mur judicial, però ara s’ha obert una esquerda per la via civil. El Jutjat de Primera Instància número 3 de Girona ha admès a tràmit la demanda de l’activista Òscar Campos contra la infiltrada M. I.T. per vulneració del dret fonamental a la intimitat.
L’agent del Cos Nacional de Policia espanyol va ser el quart talp de la promoció del 2019 descobert per la Directa i es va infiltrar en els moviments independentista, antiracista i per l’habitatge a Girona. Durant els tres anys que va durar l’operació, va obtenir informació reservada de diverses entitats, que continuen batallant en el front judicial perquè els fets siguin investigats. També va mantenir una relació sentimental estable amb l’activista Òscar Campos, un dels encausats pel tall de les vies de l’AVE en el primer aniversari de l’1 d’octubre.
Tot i que la via civil no era la prioritària, l’advocat Benet Salellas subratlla que també contribueix a la tasca de fiscalització i rendició de comptes de la funcionària pública
Com en els altres tres casos d’infiltració policial, tant el jutjat d’instrucció com l’Audiència van arxivar la querella criminal contra l’agent i els seus comandaments pels delictes de tortura i contra la integritat moral, descobriment i revelació de secrets i lesions. Les resolucions van concloure que la infiltrada no es va “extralimitar” i que va actuar amb “consentiment”.
Tot i que la via civil no era la prioritària, més enllà de les conseqüències jurídiques que se’n derivin, l’advocat Benet Salellas subratlla que també contribueix a la tasca de fiscalització i rendició de comptes de la funcionària pública. A més, posa en valor que, quan una persona ha estat víctima de l’actuació d’un poder de l’Estat, obtingui alguna mena de tutela judicial, que fins ara no havia existit. “És un pas endavant contra la impunitat”, conclou l’advocat.
Per la seva banda, el president d’Òmnium Cultural, una de les entitats impulsores del procediment judicial, justifica la via civil com a estratègia complementària a la penal. Xavier Antich denuncia que la judicatura espanyola “no té cap mena de voluntat d’aclarir responsabilitats”, i afegeix “resulta molt preocupant que les garanties judicials no s’activin, sinó que, al contrari, redoblin els esforços per tapar-ho tot, en lloc de protegir els drets fonamentals de les persones. És esgarrifós i vergonyós”.
La família, el domicili i les comunicacions
