Pello Alcantarilla: ‘Mentre em torturaven De los Cobos hi era: el vaig veure’

MÓN - PAÍS BASC

Un detingut per la Guàrdia Civil al 2004, que va denunciar tortures, explica a Berria que ha reconegut De los Cobos, en veure'l ara per televisió  

Per: Redacció

29.05.2020  08:00

 



‘Quan vaig estar a Tres Cantos [Madrid], el primer interrogatori va ser sens dubte el més dur’. Era el 3 d’octubre de 2004 i Pello Alcantarilla (Sant Sebastià, 1960) va ser detingut per la Guàrdia Civil a Burgos (Espanya) quan circulava amb un camió per l’autopista. El van detenir per la seva presumpta relació amb ETA. Ha relatat que el van amenaçar de torturar-lo quan es dirigia a Madrid, amb música molt alta i crits continus. Que les tortures van continuar a Tres Cantos. I que va veure allà al coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos. Alcantarilla s’ha posat en contacte amb el diari Berria per explicar el que ha vist. [El seu relat el publiquem avui de manera simultània Berria, VilaWeb i Nós Diario].

El ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, acaba de destituir Diego Pérez de los Cobos per ‘falta de confiança’. Falta de confiança motivada, segons diversos mitjans de comunicació, per un fals informe sobre l’impacte de les mobilitzacions del 8 de març en la difusió del coronavirus. En veure’l per televisió Alcantarilla l’ha reconegut: ‘És ell’.



Pello Alcantarilla recorda bé el camí de Burgos a Madrid: ‘L’asfíxia i el terror es van
apoderar de mi, no podia evitar que em tremolessin les cames’, diu. Posteriorment va ser traslladat a la Comandància de la Guàrdia Civil de Tres Cants. ‘Després d’estar amb el forense, em van treure violentament del calabós i em van portar amb els ulls tancats a una petita habitació que tenia un terra marró de plàstic’. Explica que allí ‘em donaven cops molt forts i ràpids amb una gran porra negra amb dues ratlles platejades. Em colpejaven especialment al cap, el coll i els braços. Quan queia cap enrere, els que tenia darrere em movien de nou cap endavant. Tot en una atmosfera increïble de crits i insults. Vaig pensar que estava en un malson’. Explica que l’agafaven pels testicles i que l’escridassaven. I una altra vegada els cops i els insults, que van ser continus.



‘Quan vaig veure que em posarien la bossa de plàstic al cap [un mètode de tortura que provoca sensació d’ofec] i que no ho anava a aguantar, els vaig dir que era suficient, que anava a parlar’. I diu que és llavors que va veure De los Cobos. ‘Mentre els altres em pegaven i em torturaven, en un moment en què em vaig donar per vençut, em vaig moure i darrere i al costat estava De los Cobos, mirant-me, esperant que em donés per vençut. El vaig veure’. Alcantarilla diu que també va poder sentir la seva veu, dirigint-se a un dels que el van torturar: ‘Li va dir al qui tenia al seu costat: ‘Gràcies, comissari’. Gràcies perquè havia aconseguit que jo cedís. Estava darrere. En aquest moment ja no estava amb els ulls embenats, vaig mirar i el vaig veure darrere meu’.



En els últims anys, De los Cobos ha ocupat llocs de responsabilitat dins de la Guàrdia Civil. L’operació policial contra el referèndum de Catalunya de 2017 va ser liderada per ell, que va declarar davant del Tribunal Suprem el març de 2019. Ha estat cap de la Comandància de Madrid en els últims anys. ‘El vaig veure fa dos mesos i vaig dir: això és!’ Aleshores no li va donar gens d’importància. Diu, però, que ‘ara l’estic veient tot el temps i em sento malament’. La presència constant de la seva imatge als mitjans li ha causat ‘dolor i odi’ així com la necessitat de relatar el que hi va viure.



Creu que els torturadors van utilitzar la paraula ‘comissari’ per confondre’l, ja que a la Guàrdia Civil no hi ha comissaris: ‘Parlant amb els companys, a altres els ha passat el mateix. Ho fan per despistar’ diu.

Conseqüències de la tortura

 

Les tortures contra Alcantarilla no van cessar després de parlar i veure a De los Cobos. ‘Es van adonar que els havia enganyat i van venir per mi com a bojos. Jo no estava preparat per això i en aquell moment em vaig empassar l’aparell dental’. Explica que així va intentar suïcidar-se, empassant-se l’aparell dental. ‘Sentia que m’estava morint, que anava a trigar molt i vaig caure de genolls’. Va començar a cridar i després va sagnar per la gola. ‘Això em va salvar. Em van portar a l’hospital i després ja van tenir més cura. Quan Le Vert [la jutgessa francesa] va demanar l’extradició, ja havien canviat radicalment d’actitud’. Alcantarilla va interposar una denúncia per tortures el desembre de 2004, però aquesta va ser arxivada al cap d’un temps. El 2005 va ser extradit a França i el 2010 va ser condemnat a deu anys de presó pel Tribunal de París. Va ser posat en llibertat en 2012.



La tortura ha tingut greus conseqüències en la vida d’Alcantarilla. ‘Vaig entrar a la presó espantat: no podia estar sol’. Va tenir ganes de suïcidar-se i va passar  atacs de claustrofòbia. ‘Vaig sortir de la presó, han passat gairebé vuit anys i encara estic prenent medicació’, diu. Un informe elaborat per Paco Etxeberria per al Govern Basc recull que Pello Alcantarilla ha patit ansietat i depressió. ‘En sortir vaig patir una greu psoriasi a la cama. He estat així sis anys, gairebé sense poder caminar’ diu, abans de proclamar que ‘tenen tota la impunitat, és una vergonya’.



Aquesta no és la primera vegada que De los Cobos és relacionat amb la tortura. El 1992, Kepa Urra va presentar una denúncia per tortures sofertes, denúncia per la qual De los Cobos va ser jutjat. Va ser absolt per l’Audiència Provincial de Biscaia en novembre de 1997 però altres tres guàrdies civils involucrats en la mateixa causa van ser condemnats.








ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/pello-alcantarilla-mentre-em-torturaven-de-los-cobos-hi-era-el-vaig-veure/