Pérez de los Cobos perd el control per primera vegada en un interrogatori antològic d’Olga Tubau

PAÍS - PRINCIPAT

L’advocada de Trapero ensenya una nova carta de defensa i el coronel assenyala Nieto com a responsable de la violència policíaca de l'1-O 

Per: Roger Graells Font

28.01.2020  17:40




Olga Tubau, advocada del major Josep Lluís Trapero, ha interrogat avui el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, que fou el coordinador del dispositiu policíac de l’1-O. De bon començament, ja s’ha vist la diferència sideral entre la conversa plàcida d’ahir de la fiscalia, que li va fer un interrogatori preparadíssim i precís, amb el d’avui, amb què Tubau ha posat contra les cordes un coronel altiu, excitat i impertinent en alguns passatges de la declaració.



I ho ha fet jugant una carta nova de la defensa de Trapero: la signatura col·legiada del pla d’actuació de l’1-O i del dispositiu de les eleccions del 21 de desembre de 2017. Tubau ha fet veure a Pérez de los Cobos que la prefectura dels Mossos era la responsable de tots dos dispositius. El coronel ha lloat el comissari Ferran López i ha
negat que fos la mà dreta del major Trapero, i Tubau l’ha desarmat amb sis preguntes concretes.



—Vostè va tenir coneixement –és obvi perquè va ser públic– del nomenament de Ferran López després de l’activació de l’article 155 de la constitució com a responsable del cos de Mossos d’Esquadra?
—Sí, és clar.
—En vista del que ha relatat del paper, no únicament del major, de la prefectura –ens han enganyat, es va trencar la confiança, ens han amagat dades…–, va advertir el ministre d’Interior o algú amb pes al govern [espanyol] que Ferran López era la mà dreta de Trapero i que havia amagat quina seria l’actuació de Mossos l’1-O?
—No considero que el senyor Ferran López amagués quina seria l’actuació l’1-O ni tampoc el considerava la mà dreta de Trapero.
—No? És a dir, segons vostè, les pautes d’actuació del pla, les comunicacions per escrit a la fiscalia… qui les decidia?
—No sé qui les decidia. Però li garanteixo que al cos de seguretat on treballo [Guàrdia Civil] i al Cos Nacional de Policia no es prenen decisions col·legiades. El comandament és unipersonal, ni es comparteix ni es delega. El comandament és qui assumeix les responsabilitats, entre més raons perquè també és qui cobra més a final de mes.
—Qui subscrivia el pla d’actuació [dels Mossos], que mai no va ser corregit, i les pautes d’actuació del 29 de setembre, aquelles que es van fer arribar a 230 comandaments?
—Crec que no ho signava ningú.
—No hi deia ‘Prefectura’?
—Sí… hi deia ‘Prefectura’.
—I li consta si les pautes d’actuació del cos de Mossos d’Esquadra per a l’operatiu de les eleccions del 21 de desembre al Parlament de Catalunya, amb vigència del 155, tampoc no anaven signades?
—No en tinc ni idea.
—I tampoc sap que hi deia ‘Prefectura’.
—No ho sé.
—No ho sap.









Trapero se’l mirava, amb la mà esquerra a la barbeta, i prenia notes. Tubau estava satisfeta, havia aconseguit desactivar la incriminació contra el major com a cap dels Mossos. En un altre moment de la declaració, Pérez de los Cobos ha admès que l’absència del major a les reunions de coordinació no en condicionava el contingut que despatxava amb el comissari López.



Amb aquest intercanvi, la defensa ha demostrat al tribunal de l’Audiència espanyola que totes les decisions de l’operatiu dels Mossos l’1-O van ser col·legiades, a càrrec de la prefectura, és a dir, del major Trapero i els comissaris de la cúpula del cos. Tanmateix, només Trapero és processat per rebel·lió. Aquesta incongruència és transcendental per a la defensa del major. Ha estat sens dubte la gran novetat de l’interrogatori.

Nieto, la ‘X’ de l’1-O?

 

Pérez de los Cobos ha perdut el control i ha arribat a dir que la responsabilitat del dispositiu era de la magistrada del TSJC Mercedes de Armas, l’autora de la famosa interlocutòria que vehiculava els Mossos, la policia espanyola i la Guàrdia Civil per a aturar l’1-O. A la recta final de l’interrogatori, s’ha trobat obligat a treure notes i papers del seu inseparable maletí, que ahir, per a respondre a la fiscalia, ni tan sols va haver de fer servir.



Fins a tal punt arribava la desesperació del coronel i el seu afany de desvincular-se de qualsevol mena de responsabilitat que ha arribat a atribuir la decisió d’activar el ‘pla B’ i d’ordenar les ‘intervencions’ de la Guàrdia Civil i la policia espanyola a José Antonio Nieto, ex-secretari d’estat de seguretat i número 2 de l’ex-ministre d’Interior espanyol Juan Ignacio Zoido. En la seva declaració al Suprem l’any passat, Nieto va refusar també tota responsabilitat, traslladant-la als comandaments que hi havia als col·legis electorals, i Zoido va mirar de passar desapercebut assegurant que no intervenia ni donava ordres relacionades amb els dispositius dels cossos policíacs espanyols.



El coronel no ha sabut justificar que la policia espanyola i la Guàrdia Civil no anessin a tancar col·legis electorals les hores prèvies al Primer d’Octubre si desconfiaven que els Mossos ho farien. Tubau l’ha continuat acorralant recordant-li un correu electrònic entre ell i Ferran López en què s’acomiadava amb un ‘Abraçada’, en un suposat ambient de desconfiança i traïció dels Mossos; li ha retret que no expressés els seus dubtes a les reunions conjuntes amb la fiscalia; i l’ha obligat a admetre que no li consta cap espionatge dels Mossos als cossos policíacs espanyols.

La impossibilitat d’impedir l’1-O

 

Durant la declaració, igual que va fer ahir, Pérez de los Cobos ha continuat fent insinuacions i atacs a Trapero. Ha intentat d’espolsar-se responsabilitats, insistint que ell no tenia cap tasca assignada de comandament del dispositiu i traslladant tota la responsabilitat del fracàs a Trapero. L’argument del coronel és que els Mossos havien d’haver enviat dotacions d’una cinquantena d’agents a tancar col·legis concrets. No preveien, però, una mobilització tan multitudinària en defensa de les urnes, i aquest és el factor que va fer descarrilar el dispositiu. Però Tubau ha llegit bé el parany de Pérez de los Cobos i li ha recordat les instruccions de la fiscalia, que van fer materialment impossible d’aturar el referèndum.



—Segons les instruccions de la fiscalia, s’havia d’evitar la votació a tots els centres?
—Crec que sí.
—Quants centres de votació hi havia?
—2.300.
—Amb quants efectius, segons el pla d’actuació, comptaven els Mossos en aquella primera valoració? Ho recorda?
—Crec que segons que deia el pla, tenien 16.000 efectius, dels quals en els dies laborables se n’activaven uns 10.000 i per aquell dia n’havien d’activar 7.100. En tot cas, repeteixo que el dia 25 el major Trapero envia aquella carta en què diu que tenen prou efectius i que no han demanat ni necessiten ajuda de ningú.
—Molt bé, però tornem al tema dels binomis. Si s’ha d’anar a 2.300 centres, s’hi ha d’anar, perquè el fiscal no havia fet distincions, no havia dit d’evitar la votació de l’1-O en 150 centres. Si s’hi enviava una parella, s’hi destinaven 4.600 efectius dels Mossos. Si se n’hi posava un més, ja en teníem 7.000. Quants agents, segons vostè, havien d’haver anat a cada centre a evitar la votació?
—El problema en qualsevol cas és que la fiscalia no deia que s’hagués d’anar alhora a tots els centres. Si aquells 7.000 efectius, que podrien haver estat els 10.000 que intervenen diàriament en els dies laborables, s’haguessin concentrat i haguessin anat primer a tancar un lloc, després a un altre… probablement en blocs de cinquanta hi hauria hagut 200 unitats, fins a conformar aquells 10.000, que 200 unitats en 10 intervencions haguessin cobert 2.000 col·legis.
—Però s’havia de garantir que fins al tancament de la votació cap col·legi no tornés a obrir.
—Sí.
—Però si intervenen i marxen aquells agents, hi havia la possibilitat que aquells centres es tornessin a obrir com a centres de votació?
—Hi havia aquesta possibilitat, però hi havia una fórmula per a intentar aconseguir l’objectiu que manava la instrucció amb el menor cost. Com que l’objectiu era desallotjar i tancar, s’hauria pogut aconseguir requisant el material. Sense deixar presència constant, era difícil que es reobrís la votació.
—Li consta que en alguns centres on la Policia Nacional i Guàrdia Civil van requisar material, després d’acabar l’actuació i marxar, es va tornar a votar?
—Que jo sàpiga en 2 de 213.
—Que vostè sàpiga en dos. Després ho veurem.



Si els Mossos haguessin actuat com volia Pérez de los Cobos, no hauria retret igualment a Trapero que no hagués preparat un dispositiu que arribés als 2.300 locals de votació, tal com havia ordenat la fiscalia? ‘Cada cos és lliure de tenir la seva doctrina de funcionament i d’actuar com consideri’, ha etzibat Pérez de los Cobos sobre la diferència en la manera d’actuar dels Mossos amb la de la Guàrdia Civil i la policia espanyola. A primera hora del matí de l’1-O, el coronel va decidir de trencar unilateralment la coordinació amb els Mossos sense ni tan sols parlar amb Ferran López.



El coronel ha assegurat que va declinar d’assistir el Primer d’Octubre al Centre de Coordinació (Cecor) perquè no volia interferir en la cadena de comandament dels Mossos. L’interrogatori també ha posat en relleu qüestions que haurien de ser importants a ulls del tribunal, com ara que la policia espanyola i la Guàrdia Civil no van adquirir material per a precintar els col·legis electorals malgrat la desconfiança que tenien envers els Mossos. També ha llevat importància al fet que no es fessin actes de les reunions de coordinació, tot i que Trapero ho havia demanat expressament.

Tubau trenca el vincle de Trapero amb Puigdemont

 

Tubau també ha exposat que l’afirmació de Pérez de los Cobos assegurant que Trapero s’havia arrenglerat amb la Generalitat a la Junta de Seguretat del 28 de setembre era una ‘percepció’.



Sobre els retrets a Trapero perquè no demanés al president Puigdemont que desconvoqués l’1-O –afirmació desmentida pel major i tots els comissaris, que van reunir-se amb Puigdemont, Junqueras i Forn els dies 26 i 28 per a demanar-ho–, Tubau l’ha advertit que demà el comissari Ferran López ja hi dirà la seva.



—Li consta que Ferran López ha declarat, entre altres seus al Suprem, que sí que s’havia transmès?
—No, no. En els termes que jo formulo aquesta pregunta, no he sentit que s’exposés en aquella reunió.
—Bé, ell vindrà demà i ja ens ho explicarà. Vostè considerava que la petició d’aturar el referèndum per part del TC amb advertiment de desobediència, en les instruccions de la fiscalia, en la interlocutòria de la magistrada De Armas, l’amenaça ja aquells dies per part de l’estat d’activar el 155… creu que la petició de Mossos podia ser més eficaç que tot això?
—Absolutament més eficaç, i més si el major Trapero ho hagués exposat a la Junta de Seguretat en què s’havia d’analitzar què passaria en aquella convocatòria il·legal. És clar que potser li hauria costat la destitució.
—O no.
—O no, efectivament.



A Pérez de los Cobos també li ha fallat la memòria. Concretament, quan Tubau li ha demanat per cinc titulars de mitjans de comunicació espanyols diferents –Antena 3, ABC, Onda Cero…– que destacaven pocs dies abans de l’1-O el xoc entre els Mossos i la Generalitat quan la policia catalana va afirmar que compliria els mandats judicials per a impedir l’1-O.



Tubau ha acabat l’interrogatori posant en evidència el cinisme de Pérez de los Cobos:
—Li consta cap denúncia dels 17.000 agents o dels sindicats [dels Mossos] perquè se’ls hagués donat cap ordre il·legal, il·lícita o irregular l’1-O?
—No.
—Ara sí, l’última. Guarda rancor o animadversió respecte del senyor Trapero pel rebuig a la seva coordinació i el que va passar a les reunions amb la fiscalia?
—Gens ni mica.

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/perez-cobos-judici-trapero-interrogatori-olga-tubau/