SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA
Els fiscals Carballo i Rubira exposen el seu informe final en el judici contra Trapero demanant al tribunal que com a mínim condemni per desobediència
Per: Josep Casulleras Nualart
15.06.2020 14:02
El fiscal no ha estat brillant, en la lectura del seu informe. Si Miguel Ángel Carballo volia convèncer el tribunal de l’Audiència espanyola que Josep Lluís Trapero, Teresa Laplana, César Puig i Pere Soler són culpables de sedició pel 20-S i l’1-O no s’hi ha esmerçat gaire. Carballo i el seu col·lega Pedro Rubira demanen la condemna per sedició, o alternativament per desobediència si Concepción Espejel i els altres dos magistrats no ho veiessin clar. I si proposen aquesta alternativa de la desobediència és que pensen que no veu gens clara la sedició,
el tribunal.
Perquè no només els arguments que esgrimeixen són febles
(també n’eren els de les acusacions en el judici al Tribunal Suprem)
sinó perquè les proves i testimonis que s’han vist durant el judici han
estat un desastre absolut per a la fiscalia. I per això avui Carballo
feia un esforç tan gran per a inflar el globus, per a emfasitzar
anècdotes i interpretacions esbiaixades dels fets de la tardor del 2017 i
del paper que hi van fer els Mossos. Però ho feia amb desgana,
embarbussant-se i sense creure-s’ho massa. I després encara ha parlat el
seu company Rubira defensant més la desobediència que no la sedició.
Però primer li ha tocat a Carballo. En la
insistència obsessiva a dir que el 20-S fou una manifestació violenta
sembla haver-hi el convenciment mateix del fiscal que això no és cert.
Aquesta impressió que transmeten no és important d’un punt de vista
jurídici, perquè en aquest judici es tracta de dir tot el contrari; en
això es fonamenta l’acusació i així diu que va ser la sentència del
Suprem, que és paraula de Déu en aquest judici. Però la voluntat
d’exageració dels fets també porta els fiscals ha situacions
esperpèntiques i a lapsus reveladors.
Trets o un altaveu?
Com el que ha
tingut Carballo. Llegia informes tot passant pàgines, amb el cap
abaixat, i parla de la concentració del 20-S: ‘Hi ha el setge que
pateixen els Mossos creient que eren guàrdies civils. Recordem que fins i
tot hi va haver trets. Hi va haver…no, perdó, una actuació amb un
altaveu’. I en aquest instant el fiscal aixeca la mirada del paper,
adreçant-la a Espejel, fent un gest amb la mà, com si tingués urpes, com
dient que l’arma, tot i que no és un revòlver, té el seu perill, i en
aquell ambient encara més. ‘Però què hauria passat si els guàrdies
civils surten en aquell moment’, diu Carballo.
Aquest
lapsus de Carballo té una ressonància en Pablo Llarena, el jutge
instructor del Suprem que, amb el processament per rebel·lió, no només
va mantenir tancats durant més d’un any en presó preventiva els presos
polítics sinó que els va privar dels seus drets polítics. Llarena va comparar
la concentració del 20-S ‘amb un supòsit de presa d’ostatges amb trets a
l’aire’. Era una retòrica pensada per a comparar-ho amb un cop d’estat,
i aquella retòrica encara deu ser dins del cap de Carballo. D’aquí deu
venir el lapsus.
L’anècdota defineix el to general de
la intervenció, i del paper d’aquest fiscal durant tot el judici. Els
arguments principals que ha exposat avui eren que els Mossos van ser
indispensables per a poder cometre la sedició que el Tribunal Suprem
espanyol diu que està provada. ‘Per a donar una aparença lícita’, deia
Carballo, per a ajudar a donar-li legitimitat a nivell internacional.
‘Com si fos un exercici de drets democràtics, que no era el cas. Hi va
haver deixadesa de funcions als Mossos i hi va haver una resistència
activa en una estratègia predissenyada per part acusats al Suprem i
acusats aquí.’
La resta de la munició que ha utilitzat
Carballo per a explicar la sedició ha inclòs declaracions d’Albert
Donaire, un mosso d’esquadra compromès públicament amb la independència
de Catalunya; unes paraules de Trapero declarant-se orgullós del paper
del cos durant l’1-O; al fet que el president Puigdemont aconseguís
votar malgrat la persecució per part de la Guàrdia Civil; a la
incredulitat en relació al pla per a la detenció del president i dels
consellers si així els ho ordenava un organ judicial després del 27-S…
I
encara més. El principal testimoni de càrrec que tenien, el coronel
Diego Pérez de los Cobos, no els va funcionar; va quedar descol·locat en
l’interrogatori a què el va sotmetre l’advocada Olga Tubau. I mentre hi
va haver l’aturada del judici per la pandèmia, Cobos fou destituït per
l’escàndol dels informes manipulats per a intentar incriminar el govern
espanyol en una mala gestió de la pandèmia. Fins i tot ha deixat de
referir-se a Pérez de los Cobos com el coordinador del dispositiu contra
l’1-O, sinó com el ‘director’, intentant descarregar-lo de
responsabilitat.
Caraballo intentant bastir la sedició
amb arguments precaris. I després ha intervingut el fiscal Rubira
demanant al tribunal que si us plau no els absolgui, que consideri
seriosament la desobediència. ‘No seria desitjable l’asbolució dels
acusats, ni la immunitat per uns fets que són molt greus, com ja va
veure el Suprem. Per això proposem aquesta alternativa de la
desobediència en cas que no veieu que hi hagi prou prova per a la
sedició.
Perquè si fossin absolts, en què quedarien les resolucions del
TC. Una absolució per desobediència fa que les resolucions del TC puguin
arribar a ser paper mullat. Penseu en les actuacions del TSJC i del
jutjat 13 de Barcelona. Quedaria tot en paper mullat.’
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.vilaweb.cat/noticies/fiscalia-judici-trapero-informe-final-josep-casulleras/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada