dimarts, 17 d’abril del 2018

El TS obre la porta a canviar rebel·lió per sedició perquè Alemanya entregui Puigdemont



CAS 1-O







Gemma Liñán
Foto: ACN
Madrid. Dimarts, 17 d'abril de 2018
















El Tribunal Suprem ha emès una interlocutòria on rebat els arguments del tribunal alemany que ha de resoldre l'extradició de Carles Puigdemont on matisa que la violència física no és necessària quan el delicte el comet un Govern. Però després de qüestionar durament els arguments d'Alemanya contra l'extradició per rebel·lió del president, acaba dient que si no es demostra la violència es podria acabar jutjant els processats per sedició.



Però per explicar-ho, primer qüestiona la decisió d'Alemanya i li respon que no és equiparable el procés independentista català amb les revoltes organtizades contra l'ampliació de l'aeroport de Frankfurt tal com citava el tribunal  superior de Scheswing-Holstein en la resposta a Llarena sobre la euroordre.



El Suprem també és dur amb el Govern de Catalunya a qui acusa de "campar al seu aire durant els anys 2015-2017 per seguir el full de ruta que es van marcar i van anunciar amb tota classe de publicitat tant a mitjans de difusió escrits com audiovisuals".



"El que aquí realment succeïa era que després de més de dos anys dedicats a laminar l'ordenament jurídic estatal i autonòmic, i d'oposar-se frontalment al
compliment de sentències bàsiques del Tribunal Constitucional, es culminava el procés secessionista dins d'un país de la Unió Europea, amb una democràcia assentada, posant les masses al carrer perquè votessin en un referèndum inconstitucional oposant-se a la força legítima de l'Estat que protegia uns suposats col·legis electorals ",  diu la resolució del Tribunal Suprem.



I destaca que "si els fets que s'han vingut cometent a Espanya s'haguessin perpetrat en un Land d'Alemanya amb els mateixos factors d'evolució, temps i resultat, no sembla molt factible que tot això es saldés amb una sentència condemnatòria merament simbòlica com es diu en la resolució del tribunal regional superior de Schleswig-Holstein ", explica l'escrit.



En qualsevol cas, la Sala recull a més en la seva resolució que la Fiscalia va deixar oberta la porta en el seu escrit de querella perquè, en el cas que no es constatés prou l'element de la violència en el cas concret, es subsumís la conducta d' els subjectes investigats en el tipus penal de la sedició.



La resposta que ha fet el Suprem a les decisions que s'estan prenent des de la justícia alemanya on s'ha descartat ja extradir Puigdemont per Rebel·lió arriba en la resolució d'un recurs de Jordi Sànchez del 9 de març. Una manera gens habitual i responent a una petició caducada, ja que Sànchez demanava permís per assistir al ple d'investidura.



Contra la justificació alemanya

 

A la sala el que més li crida l'atenció de l'argumentació del tribunal alemany és que comença amb un exemple hipotètic molt adequat al cas de Catalunya, com és preguntar-se que succeiria a Alemanya si el president d'un Land incorregués en una conducta com la perpetrada a Catalunya, "però a les poques línies abandona aquest discurs sense aprofundir-hi i llisca sobtadament cap al supòsit fàctic de la pista de l'aeroport, fugint així de el pantanós exemple comparatiu que tan adequat i pertinent resultava".



"El suposat hipotètic del president del Land donava molt de si, però molt probablement en el cas que se seguissin en la seva anàlisi argumental les regles pròpies del discurs de la racionalitat comunicativa, el seu desenllaç acabaria en la concessió de l'euroordre", diu el interlocutòria.



La violència sense violència

 

Segons la Sala Penal, en compte de valer-se de la violència per prendre el poder central de l'Estat tractaven de desconnectar o esqueixar l'Estat espanyol les institucions autonòmiques els poders exercien. Per a això comptaven amb els mitjans jurídics que els havien proporcionat la Constitució i l'Estatut d'autonomia a través d'unes eleccions legítimes, "instrumental jurídic que van acabar utilitzant amb fins totalment contraris als disposats per les normes que legitimaven la seva funció".



"En un context d'aquesta índole, és clar que la violència física passava a un segon lloc, ja que només calia utilitzar-la en algun encreuament o trànsit puntual de la línia de ruta que s'havien marcat. Especialment per a realitzar el referèndum d'independència, ja que es tractava d'un esglaó imprescindible en el seu camí per a l'objectiu de la secessió, i en tenir-lo de materialitzar massivament i en centres públics s'anaven a trobar amb l'oposició de la fora legítima de l'Estat ", diu la interlocutòria.



La justificació de les càrregues policials de l'1-O

 

La resolució, entre clatellada i clatellada al tribunal alemany, també aprofita per justificar les càrregues policials de l'1 d'octubre. Fins al punt que acaba girant els fets.



Els magistrats destaquen al respecte de l'1-O que el Govern espanyol va desplaçar a Catalunya a uns 6.000 agents que tenien l'obligació que s'emplenessin les sentències i resolucions del Tribunal Constitucional, prohibint la declaració d'un referèndum declarat inconstitucional. No obstant això, malgrat totes les advertències dels tribunals i de les autoritats governatives, "els protagonistes del Procés van prosseguir amb el seu full de ruta i van induir a uns dos milions de persones al fet que sortissin al carrer per votar il·legalment". El resultat va ser que, com era "totalment previsible i inevitable", hi va haver violència i més de cent enfrontaments físics entre persones que van anar a votar i la policia.



La interlocutòria analitza la intensitat de la violència i la valoració d'aquest aspecte que realitza el tribunal alemany que coneix de l'euroordre de Puigdemont, ja que va estimar que aquest grau de violència no va ser suficient perquè el Govern espanyol s'hagués vist obligat a rendir-se a les demandes dels insurgents en no resultar prou per doblegar la voluntat de l'Estat.



El Suprem destaca sobre això que els 6.000 agents que es van utilitzar per impedir el referèndum van resultar ostensiblement superats pels dos milions de votants, i prova d'això és que "la consulta va acabar realitzant-(sense les mínimes garanties, això sí) i que els processats van seguir amb el seu full de ruta secessionista i van acabar declarant la independència de Catalunya". Afegeix que "si haguessin intervingut un nombre força gran de policies és molt probable que tot acabés en una massacre i llavors sí seria molt factible que el resultat de l'euroordre fos molt diferent".














Enllaç notícia :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/tribunal-suprem-delicte-rebellio-sedicio_259248_102.html