Puentes Saavedra, que va obtenir la llibertat just després de declarar contra l'advocat de Puigdemont, protagonista al judici del cas Mito
 |
| Manuel Puentes Saavedra, en un moment de la seva declaració contra Boye/QS |
A l’espera que l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, declari la setmana entrant, les sessions d’aquesta setmana del judici del cas Mito, on se’l jutja per blanqueig, han acabat favorablement per a la seva defensa. Precisament, la jornada de dijous va acabar amb una de les declaracions més esperades tant per la fiscalia com per bona part de les defenses, la de Manuel Puentes Saavedra. Un imputat clau que gràcies als seus canvis de declaració, casualment coincidents amb la seva sortida de la presó, la fiscalia va poder processar Boye i, de retruc, imputar blanqueig a bona part de la banqueta que des de fa setmanes seu a l’Audiència Nacional, amb José Ramon Prado Bugallo, alies Sito Miñanco, al capdavant en el marc d’una macrocausa per narcotràfic.
La seva declaració, però, va ser un absolut contrast amb les manifestacions que havia fet durant la instrucció perquè va aportar fets nous i dades que topen, fins i tot, amb les proves pericials de la policia. De fet, la seva declaració va obviar el que es coneix com el Principi de Billing: el silenci és una de les coses més difícils de refutar. Una errada clamorosa que es veia a venir per l’historial d’aquesta polèmica figura processal, la de l’imputat que aconsegueix la llibertat malgrat la contundència dels càrrecs dels quals se l’acusa, a canvi d’embolicar als altres investigats a qui la fiscalia els hi té jurada. Com que no va poder mantenir el silenci, el seu testimoni va ser fàcil de refutar o restar-li credibilitat.
 |
| José Ramon Prado Bugallo, Sito Miñanco, arriba a l’Audiència Nacional Gustavo Valiente / Europa Press |
Un testimoni únic per acusar
Puentes Saavedra va iniciar la seva declaració amb un torn de pregunta i resposta de la fiscalia més guionat que una sitcom. Tan guionat que, sovint, el declarant responia abans de la formulació completa de la pregunta, que feia aixecar les celles als membres del tribunal. La condició de declarant de la fiscalia impedia, almenys per cortesia amb les garanties processal, que no respongués a les defenses, a la vista que és un imputat amb què la fiscalia justifica l’acusació de blanqueig, sobretot a Boye.
Els advocats ja l’esperaven, amb el davantal, la xaira i el ganivet. Les incongruències i el fet que aconseguís la llibertat, tot i estar imputat en una causa d’homicidi, tan bon punt va declarar a la fiscalia després de parlar amb la policia a la presó, era munició per uns advocats amb ganes de gresca i de posar les coses al seu lloc. Tant va ser així que, fins i tot el president del Tribunal, Félix Guevara, es va arremangar per corregir, ajudar i esmenar els interrogatoris, amb una paciència que es podria qualificar d’insòlita en el seu tarannà professional.
No hi ha més preguntes
Puentes Saavedra, amb barret de llana i tot, ha acabat reconeixent al tribunal que va rebre visites de la policia i de la Guàrdia Civil a la presó. Visites que li preguntaven per “coses genèriques” sobre el coneixement d’algun delicte. Una tesi que no s’ha empassat l’advocat de Boye, Eduardo García, reclamant que expliqués amb calma què volia dir exactament que la “policia el va a veure, diverses vegades, per parlar de coses genèriques”. Una pregunta que ha rebut el suport del president del tribunal i que l’imputat ha defensat amb resignació.
La següent pregunta ha estat clau quan ha reconegut que el 14 de juliol de 2019 —dos anys després de ser arrestat— va canviar la declaració per incriminar a Boye i el cinc d’agost sortia de la presó, tot i també està imputat en una causa per homicidi. “No hi ha més preguntes, senyoria”, ha pronunciat amb rigor i relaxament la defensa. Puentes Saavedra va justificar el seu canvi de relat amb l’argument que “volia dir la veritat”.
Contradiccions flagrants
Abans del torn de les defenses, però, el fiscal Angel Bodoque, ha protagonitzat l’interrogatori que gairebé semblava un examen tipus test. Puentes Saavedra ha explicat fets nous i diferents de les de la instrucció de la causa i, a més, va incórrer en diverses contradiccions amb les proves pericials que s’han avaluat aquesta setmana. Així, sobre la contractació a mitjans de febrer de Boye per intentar recuperar els diners confiscats a Barajas ha contradit les proves policials —escoltes i geolocalitzacions— que situen Sito Miñanco a Algesires i Marbella en aquelles dates, Puentes Saavedra ha asseverat que el principal processat de la causa estava al despatx de Boye.
Pel que fa a l’origen dels diners, va tornar a canviar la versió i ha dit que els diners intervinguts a Barajas eren propietat de Luis Enrique García Arango, que tenia, segons les seves paraules, la intenció de jubilar-se i anar a passar la resta de la seva vida “pensionat” a Colòmbia. Uns diners que Manuel González Rubio, client de Boye, va admetre i reconèixer tant en via administrativa, com instrucció i en la vista que eren seus. Un dels detalls més curiosos dels interrogatoris ha estat sobre els suposats documents falsos signats per recuperar els diners. Puentes Saavedra, per a sorpresa de tothom, va reconèixer que no els havia vist ni llegit i no sabia què hi deien. Documents fonamentals per l’acusació de la fiscalia. Fins i tot, s’ha equivocat ostensiblement de número, perquè si bé va dir que serien “quatre” documents, en realitat, eren més de vint. I com a colofó, ha hagut de narrar que va veure com els signava Manuel González Rubio, el que assegura ser el propietari dels diners. De fet, és qui la policia va enxampar a l’aeroport. Dilluns, Boye.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://elmon.cat/politica/tribunals/gran-prova-contra-boye-desmunta-interrogatoris-defenses-967046/
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada