CRISI FERROVIÀRIA
Un informe de la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya titlla el buit inversor "d'endèmic"
Aleix RamírezFoto
El sector de la construcció pública a Catalunya ha llançat un crit d'alarma sobre l'estat d'abandonament crònic que, segons els seus càlculs, pateixen les infraestructures ferroviàries a càrrec de l'Estat. En un informe presentat aquest divendres, la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya (CCOC) ha quantificat la desinversió acumulada al llarg de més d'una dècada, un dèficit que situa en 5.000 milions d'euros la diferència entre el que es pressuposta i el que s'ha executat realment per l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) des de l'any 2010. Aquesta radiografia financera, elaborada a partir del seu Informe de Licitació anual, dibuixa un panorama de promeses incomplides i execucions raquítiques que, segons la patronal, posen en risc la seguretat i la competitivitat del país.
La mitjana del grau de compliment dels pressuposts d'Adif per a Catalunya entre 2010 i 2023 no arriba ni a la meitat, situant-se per sota del 50%. No es tracta només d'una tendència històrica, sinó d'una dinàmica que s'ha agreujat en el període més recent: en els darrers tres anys, aquest percentatge de realització ha caigut fins a un mínim insostenible que "amb prou feines arriba al 30%". Aquesta realitat estadística significa, en termes pràctics, que els milions assignats per la modernització de vies, estacions o sistemes de senyalització mai han passat del paper.
La desconnexió entre la planificació anunciada i l'obra realitzada ha generat un buit inversor de dimensions estratosfèriques que el sector qualifica d'"endèmic". Aquesta alarma es produeix en un context social especialment sensible, després de l'accident mortal de Gelida, que va posar el focus sobre l'estat de conservació de la xarxa de Rodalies. El president de la CCOC, Lluís Moreno, ha vinculat amb contundència la manca d'inversió amb la seguretat del servei: "No podem dir que els accidents passen perquè no es licita, però sí que es podrien evitar si s’invertís més, sobretot en manteniment de les infraestructures". Moreno va més enllà, assenyalant que aquest dèficit no només amenaça vides, sinó que també és la causa quotidiana d'"avaries, retards innecessaris i un malestar profund per part de la societat".
