EDUCACIÓ
28/10/2025
La digitalització de les escoles catalanes va ser anunciada com una de les grans fites de la transformació educativa endegada al nostre país. Amb una inversió de gairebé 150 milions d’euros provinents dels fons europeus Next Generation, el Programa #EcoDigEdu pretenia impulsar l’accés a les noves tecnologies, reduir l’escletxa digital i garantir que cap alumne quedés enrere per manca de recursos.
Aquest ambiciós pla, coordinat pel Departament d’Educació i Formació Professional i supervisat pel Ministeri d’Educació, formava part del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR), l’instrument clau de la Unió Europea destinat a reactivar les economies després de la pandèmia. A Catalunya, els fons europeus havien d’arribar a milers d’aules i alumnes a través de la instal·lació de pantalles interactives, la compra de dispositius digitals i la formació tècnica del professorat.
Tanmateix, un cop feta la fiscalització per part de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, la imatge és molt menys triomfalista. L’Informe 13/2025 -del qual Octuvre es feia ressò abans que ningú- revela que una part significativa d’aquests recursos públics s’ha gestionat sense el control, la planificació i la transparència adequats. El document analitza el període comprès entre gener de 2021 i novembre de 2024, en què el Departament ha comptat amb fins a tres consellers diferents, tots d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).
Absència de planificació i manca d’indicadors
La primera gran crítica de la Sindicatura té a veure amb la inexistència d’un pla clar i coherent adreçat a guiar l’execució del programa. Tot i l’elevat volum de fons públics implicats, el Departament no hauria elaborat cap instrument de planificació específic, ni va definir objectius mesurables ni indicadors per a poder avaluar l’impacte real de la inversió.
L’informe destaca que el programa es va posar en marxa sense revisar ni adaptar el Pla d’Educació Digital de Catalunya, el full de ruta que ja orientava la transformació tecnològica de les escoles. D’acord amb el que es desprèn del document de la Sindicatura, això equival a executar un projecte multimilionari sense ordre ni criteri, impossibilitant conèixer fins a quin punt la inversió ha servit per a reduir l’escletxa digital, ni quin retorn social ha tingut.
A més a més, tampoc no hi ha constància d’anàlisis prèvies respecte de quins equips eren necessaris ni sobre quins centres o alumnes n’havien de ser els beneficiaris. A la pràctica, els responsables educatius van optar per distribuir ordinadors a tots els alumnes de 5è de primària, sense cap criteri socioeconòmic, malgrat que el programa estava expressament destinat a l’alumnat vulnerable. Aquesta decisió, d’acord amb el contingut del document, contradiu la finalitat del projecte i distorsiona el seu sentit social.
Contractacions opaques i competència limitada
El capítol de la gestió econòmica també aixeca sospites. En relació amb l’adquisició i instal·lació dels equips digitals, la Conselleria i el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) van tramitar quatre expedients de contractació per un valor global de desenes de milions d’euros.
La Sindicatura exposa que dos d’aquests contractes es tramitaren per via urgent sense justificació suficient, i que la competència va ser mínima: en diversos casos, només dues empreses van concórrer a la licitació, les mateixes que finalment es van adjudicar tots els lots. La manca de concurrència detectada, juntament amb l’elevat volum econòmic dels contractes afectats, hauria restringit la competència i limitat la transparència del procés.
Se’n detecten igualment retards reiterats en la instal·lació dels equips, que suposa un incompliment dels terminis establerts a la Llei de contractes del sector públic. També s’hi observen irregularitats documentals com ara la signatura tardana -fins dos anys després- d’algunes declaracions exigides als subcontractistes. La Sindicatura considera que aquests fets posen en dubte la solidesa del control administratiu en l’ús dels fons europeus.
Descontrol en el seguiment i absència d’avaluació
Un dels aspectes més preocupants de l’informe és la manca de seguiment i control un cop els diners van començar a fluir. Tot i disposar d’eines digitals específiques com CoFFEE i INDIC, aquestes plataformes no s’han utilitzat per a obtenir un monitoratge real de l’estat d’execució del programa.
El Departament d’Educació només hi registra dades puntuals sobre l’inici o la finalització de les actuacions, però no hi fa un seguiment periòdic ni preventiu que permeti detectar desviacions. A més a més, no s’han elaborat els informes de seguiment ni les memòries d’avaluació obligatòries, impedint així conèixer amb exactitud com s’han gastat els fons i quins resultats s’han assolit.
La Sindicatura conclou que aquesta manca d’avaluació pot posar en risc el compliment dels requisits del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, que exigeix evidències documentals del bon ús dels recursos. En el pitjor dels casos, la Comissió Europea podria reclamar el retorn parcial dels fons si es considera que no s’han gestionat correctament.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada