HISTÒRIA
4-Decembre-2024
per Felix Rabassa
L’historiador i politòleg Frederic J. Porta (1996), director de la vetusta, prestigiosa i recentment renovada Revista de Catalunya, així com de la revista Esperit, d’orientació independentista i conservadora, continua investigant l’independentisme català més radical, allò que en el passat hom anomenà el nacionalisme integral i separatisme durant la primera meitat del segle XX. Després d’haver estat un dels tres autors de la biografia de Josep Dencàs, un dels màxims dirigents d’Estat Català durant la dècada de 1930, i havent dirigit la publicació de tota l’obra completa del líder de Nosaltres Sols! Daniel Cardona en un sol volum editat per l’editorial Rafael Dalmau, en Frederic J. Porta s’ha endinsat en la vida d’un altre dels grans noms de l’independentisme i el nacionalisme catalans del segle XX, Carles Muñoz Espinalt. L’editorial Llibres de l’Índex ha estat l’encarregada de publicar la biografia que de l’eminent psicòleg i patriota català ha escrit el jove historiador barceloní.
En aquesta obra, Carles Muñoz Espinalt. Una vida per la llibertat de Catalunya, publicada per Llibres de l’Índex, l’autor ha narrat de forma més o menys lineal i cronològica la vida i sobretot l’obra política nacionalista exercida pel protagonista d’aquesta biografia, d’ençà del seu naixement l’any 1920 al vilatge osonenc de Montesquiu fins la seva mort l’any 1993. En Frederic J. Porta, durant totes les
pàgines d’aquest llibre, ha anat descabdellant els principals episodis de la vida de Muñoz Espinalt i s’ha endinsat en la seva meritòria tasca professional, que el portà a ser un dels psicòlegs més reconeguts durant els foscos anys del franquisme, no només a l’estat espanyol sinó també a nivell internacional.Frederic J. Porta també historia els primers anys de vida del nostre protagonista. Muñoz Espinalt era un nacionalista radical català com a mínim d’ençà de la seva adolescència, quan començà a militar a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya. Després d’haver format part de la cèlebre lleva del biberó durant la fatídica guerra de 1936-1939 va haver de fer el servei militar a l’exèrcit espanyol de Franco a la ciutat de Logroño, moment en què va estar a punt de morir després d’haver estat enverinat per uns falangistes que l’havien sentit parlar en català amb un altre jove soldat.
El llibre narra els anys en què, durant els començaments de la llarga nit que per a la Nació catalana suposà el franquisme, Carles M. Espinalt es formà com a psicòleg i començà a adquirir fama a nivell espanyol en la seva disciplina, a través de la publicació d’una sèrie de llibres motivacionals sobre aquesta matèria que esdevingueren èxits de vendes en aquells anys. Muñoz Espinalt fou assessor de diverses empreses i marques comercials que necessitaven els seus serveis pels seus extensos coneixements en la psicologia individual i col·lectiva de l’ésser humà, del professional i del treballador.
El biografiat, tal com narra Frederic J. Porta, va saber fer servir els seus coneixements en la ciència psicoestètica, creada per ell mateix, per a intentar portar a terme una tasca titànica, impulsar el nacionalisme i l’independentisme català durant la fosca del franquisme i després del gravíssim cop que havia suposat la victòria de Franco a la nostra Nació. Calia formar el caràcter dels catalans, dels nacionalistes i dels independentistes i sobretot dels seus líders i els seus quadres. Conegudes personalitats del catalanisme i el nacionalisme catalans van rebre el seu assessorament, fins i tot Jordi Pujol. Tanmateix, el fet que Pujol no volgués saber res de l’independentisme de Muñoz Espinalt allunyà el creador de la psicoestètica de qui fou president de la Generalitat de Catalunya durant 23 anys.
Muñoz Espinalt, doncs, en cert moment, encara en ple franquisme, va començar a escriure en català i a impartir conferències, algunes d’un catalanisme gens dissimulat, fet que el va portar a ser detingut per la policia espanyola i a caure a les mans dels temuts germans Creix.
D’altra banda, Frederic J. Porta ens explica com Muñoz Espinalt s’oposà a la interpretació de la història de Catalunya de Vicens Vives. Per Muñoz Espinalt l’historiador gironí condemnava els catalans a ser éssers humans incomplets si no es complementaven amb els castellans i que Catalunya no podia anar tota sola pel món sense la tutela dels espanyols. Aquesta mena d’interpretacions i creences, per Muñoz Espinalt, formaven part d’allò que ell anomenava el “complex EE” o “complex Estat Espanyol”, un complex que patien moltíssims catalans, segons el qual tot plegat girava a l’entorn d’Espanya i de la llengua castellana.
Muñoz Espinalt fou el guia, el far que il·luminà el camí de molts patriotes catalans entre la dècada de 1960 i la de 1990, així com en formà el caràcter. Tal com hem dit el creador de la psicoestètica assessorà molts polítics catalanistes i independentistes tot seguint els seus postulats científics i polítics, de manera que el seu llegat fou important, tot i que de ben segur no prou com per haver format tota una casta d’intel·lectuals i polítics que haurien d’haver portat Catalunya a la seva independència nacional.
Aquest llibre de Frederic J. Porta és una excel·lent introducció a l’obra de Carles Muñoz Espinalt i la seva lectura és imprescindible per a conèixer el pensament polític d’un patriota català que ha estat injustament i intencionadament oblidat per l’autonomisme, el processisme i l’espanyolisme que ens subjuguen.
ENLLAÇ ARTICLE :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada