Arnau Mir de Tost, assot de sarraïns i repoblador del Montsec

 

 

HISTÒRIA 

 

  

 

 

15-Octubre - 2025

per Felix Rabassa

 

 

En una època en què Catalunya era una Nació que tot just s’estava formant, quan els Pirineus eren frontera entre dues civilitzacions i la història es dictava amb l’espasa i la fe, sorgí d’entre les valls aspres del comtat d’Urgell un cavaller cridat a canviar el destí del país. El seu nom era Arnau Mir de Tost, i en ell s’encarnà la tenacitat, la visió i l’esperit fundacional de Catalunya.

Arnau nasqué a l’entorn de l’any 1000 en una família de la petita noblesa pirinenca al vilatge de Tost, a l’actual Alt Urgell. Eren temps d’inseguretat, quan les ràtzies sarraïnes eren molt sovintejades i devastadores a les terres del comtat d’Urgell. El jove Arnau creixé entre castells de pedra i camps cremats, aprenent des de petit que sobreviure volia dir lluitar i reconstruir.

Però Arnau no era un simple guerrer. Tenia una ment d’estrateg i un esperit de país. Sabia que la

defensa no bastava; calia avançar, conquerir i repoblar, transformar el caos en ordre. I per això, quan arribà a l’edat de les armes, posà el seu braç al servei de la lluita per l’expulsió dels sarraïns de les terres que serien el Ponent del país: fer retrocedir la frontera musulmana i obrir pas a una nova Catalunya. 

Arnau Mir de Tost, que havia fixat la seva residència al castell de Llordà, es convertí en l’ànima de la frontera o marca d’Urgell, aquella línia incerta que separava el món cristià del d’al-Àndalus. Organitzà expedicions, bastí torres de defensa i establí una xarxa de castells i masos que consolidarien el territori. A poc a poc, el seu nom començà a ressonar més enllà de les serres. Fou guerrer temerari, però també senyor d’ordre; un home capaç de sotmetre i d’administrar, d’empunyar l’espasa i d’aixecar esglésies.

La seva ambició s’encaminà cap al sud, cap a Àger, una fortalesa musulmana que dominava tota la vall i controlava l’accés a la plana de Lleida. Durant anys, Arnau i els seus homes dugueren a terme una lluita dura i constant, un setge que combinava la força de les armes amb la perseverança dels qui saben que combaten per una causa que els transcendeix.

Finalment, durant la dècada del 1030, després d’una campanya llarga i obstinada, Arnau aconseguí allò que semblava impossible: la presa d’Àger. Aquella victòria marcà un abans i un després. La vall, fins llavors domini musulmà, esdevingué cristiana i catalana. I Arnau, sobre les ruïnes de la mesquita, hi bastí la canònica de Sant Pere d’Àger, símbol del nou ordre que s’alçava. A Àger hi establí el naixent vescomtat que va prendre el nom de la vila que havia conquerit. Tanmateix, els sarraïns, a la dècada del 1040, van reconquerir una o dues vegades la vila d’Àger. Però tot i això Arnau Mir de Tost tornà a reconquerir Àger, on s’hi va establir, fins que va aconseguir estabilitzar la situació.

El de Tost conquerí per al comte de Barcelona les viles de Camarasa i Cubells així com participà al costat d’Ermengol III d’Urgell en la croada contra els sarraïns de Barbastre

Arnau Mir de Tost, així, esdevingué senyor d’un ampli territori que s’estenia del Montsec fins a les planes de Lleida i que, no ho oblidem, va administrar i gestionar amb la imprescindible participació de la seva esposa Arsenda d’Àger, que provenia de la família dels Fluvià.

Els dominis d’Arnau Mir de Tost anaven de l’actual comarca del Solsonès fins al que avui anomenem Franja de Ponent, passant per tota la serra del Montsec. Era senyor de trenta castells i la seva autoritat era pràcticament sobirana: nomenava preveres, atorgava cartes de poblament i defensava el seu domini amb lleialtat al comte d’Urgell, però amb una autonomia que el feia gairebé un príncep de la frontera.

Arnau entengué que conquerir no era només guanyar batalles, sinó fer arrelar la vida. Amb les seves mans i la seva voluntat, promogué la repoblació d’aquelles terres, oferint privilegis als colons que hi volguessin viure, construint esglésies i assegurant el cultiu dels camps. Gràcies a ell, els erms i les ruïnes de guerra es convertiren en nuclis de prosperitat, en els fonaments de la Catalunya Nova.

A més, fou un home de visió institucional. La seva esposa, Arsenda d’Àger, compartí amb ell la intel·ligència i la força política, i junts establiren una administració pròpia, deixant testimoni d’una mentalitat moderna i ordenadora. Les seves cartes de poblament, els seus contractes i els seus juraments són documents d’un valor històric immens: el reflex d’un poder que neix, creix i s’organitza amb esperit català.

Quan Arnau Mir de Tost morí, cap al 1072, deixava molt més que castells i terres conquerides. Deixava una obra política, espiritual i nacional. Les seves fortaleses marcaven la línia d’un país que avançava cap al sud, i el seu exemple inspirà generacions de cavallers catalans que, segles després, portarien les quatre barres més enllà dels Pirineus i fins a la Mediterrània.

Sense ell, la conquesta de Lleida i de Tortosa hauria estat més lenta; sense ell, la frontera catalana hauria trigat molt més a consolidar-se. En la seva figura hi trobem l’origen de la Catalunya expansiva, organitzada i sobirana que acabaria definint l’edat mitjana catalana.

Avui, entre les pedres mig caigudes del castell d’Àger, encara sembla sentir-se l’eco de les seves passes, els crits dels seus soldats, el so del martell que aixeca muralles i temples. Cada torre, cada església, cada vall habitada és una pàgina del seu llegat. Allà on ell posà la seva bandera, hi nasqué Catalunya. I el seu esperit, com el vent que bufa pel Montsec, continua recordant-nos que la terra no es regala: es conquereix i es treballa.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.estat.cat/arnau-mir-de-tost-assot-de-sarrains-i-repoblador-del-montsec/