L'anticapitalisme també t'ho has de poder permetre: un imperi immobiliari a nom dels Reguant
Entre els seus actius destaquen dos blocs sencers d'habitatges a l'Eixample: un al carrer Consell de Cent amb 13 pisos i dos locals, i un altre a la Gran Via amb 14 habitatges i vuit baixos comercials. Part d'aquestes propietats es lloguen a preus de mercat i han generat ingressos superiors al mig milió d'euros l'últim any. Crida especialment l'atenció que un d'aquests pisos hagi estat llogat per la mateixa CUP per allotjar els seus diputats desplaçats.
 |
Tothom fa caixa amb el mercat immobiliari |  CCMA |
El discurs i l'herència
Eulàlia Reguant no és una figura secundària dins la CUP. Va ser portaveu parlamentària, cara visible del partit durant diversos anys, i continua influint des del seu actual rol com a militant activa en el procés de refundació de la formació. En nombroses ocasions ha denunciat públicament l'especulació immobiliària, ha defensat l'okupació com a eina de lluita i ha carregat contra fons com Cerberus.
Per això, l'escàndol ha causat un notable rebombori fins i tot dins l'entorn de l'esquerra radical. Tal com va explicar primer E-Notícies, va ser el col·lectiu PUIC —una escissió de la mateixa CUP— qui va denunciar la contradicció entre el discurs i la pràctica. Segons les seves investigacions, la família de Reguant acumularia fins a 35 propietats, gestionades a través de la seva societat. “No es pot parlar de col·lectivitzar l'habitatge mentre els teus pares són multipropietaris”, van afirmar.
 |
| La CUP ha atiat la crisi immobiliària | Europa Press |
Anticapitalisme de pedigrí
Tot i que Reguant no figura com a titular de cap propietat ni consta participació directa a la societat, l'assumpte posa en evidència una realitat més profunda. I és que bona part dels dirigents de l'esquerra antisistema provenen d'entorns familiars acomodats. La CUP, igual que altres formacions similars a Europa, ha cultivat un perfil militant en el discurs, però moltes vegades amb arrels de classe mitjana-alta.
Les crítiques internes s'intensifiquen just quan Catalunya travessa una crisi habitacional sense precedents. El preu del lloguer supera els 1.600 euros a Barcelona i l'oferta ha caigut més d'un 50% en cinc anys. Mentre l'esquerra legisla per intervenir el mercat, el pes dels grans tenidors continua alimentant el malestar social.
La CUP ha evitat, per ara, pronunciar-se sobre la polèmica. Tampoc ho ha fet Reguant, que en la seva última declaració de béns només reconeixia saldos bancaris modestos i cap bé immoble. Però les xifres no enganyen: el patrimoni familiar és aquí, ben ubicat, ben gestionat i molt rendible.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada