El govern espanyol de Pedro Sánchez continua acumulant polèmiques amb les seves declaracions i gestos respecte a Israel, en una estratègia que cada vegada més analistes consideren retòrica buida i profundament incoherent. Lluny de plantejar una política exterior sòlida, l’executiu del PSOE prefereix encadenar decisions i amenaces simbòliques que comprometen la imatge internacional d’Espanya i posen en risc esdeveniments clau per al país.
El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha insinuat que RTVE podria retirar-se del Festival d’Eurovisió 2026 si Israel hi participa, una mesura que s’afegeix a les paraules de Sánchez demanant l’expulsió de l’Estat hebreu de competicions esportives internacionals. L’ens públic, lluny de mantenir la neutralitat que li correspon, s’ha convertit en instrument de pressió política, obrint un debat intens sobre la seva instrumentalització.
Però el cas més greu es produeix a Barcelona:
la tensió diplomàtica amb Israel ha aixecat veus d’alarma al voltant del Mobile World Congress (MWC), el congrés tecnològic més important del món i un esdeveniment importantíssim per a Catalunya pel que fa a la innovació global. Israel ja ha anunciat que les seves empreses no participaran en el proper congrés, el de l’any 2026, perjudicant els interessos de les empreses catalanes que es beneficiaven de la bona relació amb les hebrees.La crítica és unànime: el PSOE es mostra dur contra Israel en l’àmbit dels esdeveniments culturals, mediàtics i econòmics, però no ofereix cap full de ruta realista ni diplomàtic per contribuir a resoldre el conflicte a l’Orient Mitjà. Tot apunta que es tracta d’una operació de màrqueting polític destinada a satisfer certs sectors de l’electorat. Amb aquesta actitud, Pedro Sánchez i el seu govern transmeten més propaganda que política exterior efectiva.
D’altra banda, resulta sorprenent constatar que els partits independentistes catalans (llevat d’Aliança Catalana) no vulguin aprofitar l’oportunitat que suposa el xoc polític entre el govern de Pedro Sánchez i Israel. Els partits i entitats sobiranistes, a excepció del partit de Sílvia Orriols, desaprofiten, potser deliberadament, un escenari idoni per a desmarcar-se del relat espanyol i guanyar complicitats a l’exterior.
Aquest silenci processista sorprèn encara més si es té en compte que Israel, com a estat nascut d’una voluntat d’autodeterminació i reconegut malgrat l’hostilitat del seu entorn àrab, podria esdevenir un aliat estratègic de les aspiracions independentistes catalanes. El fet que l’independentisme no capitalitzi aquest context evidencia la seva dependència del govern del PSOE.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada