Tornen els militars

 

 

EDITORIAL

 

 

 

 

 

José Antich
Barcelona. Dimecres, 20 de novembre de 2024. 21:20
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

És molt probable que els militars deixessin d'aparèixer a les primeres planes dels mitjans de comunicació quan, en un acte audaç i sens dubte valent, l'aleshores president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va designar Carme Chacón ministra de Defensa el 2008. Va ser un moviment sense precedents fins aquell moment a la història d'Espanya: una dona jove i embarassada del seu primer fill assumia, a 36 anys, el Ministeri de Defensa. Tot i que han passat molts anys, alguns comentaris a les casernes d'aquells dies encara són irreproduïbles i els inicis de Chacón no van ser certament fàcils, ja que per a molts militars era la confirmació inequívoca que el seu protagonisme seria a partir de llavors molt diferent. Aquell "¡Capitán, mande firmes!" en la presa de possessió, després de passar revista a les tropes, embarassada de set mesos, va simbolitzar un abans i un després, i dels militars només se'n va parlar a fogonades quan sortia alguna notícia de malestar a l'exèrcit, sempre a través de membres retirats.

Hi va haver un petit revival arran de l'esclat de la pandèmia de covid-19 el març del 2020. Pedro Sánchez va declarar aleshores l'estat d'alarma i el confinament domiciliari obligatori a tota la població espanyola i els militars van ser part de l'equip de comunicació de la crisi inicialment. Més o menys, durant un mes, representants de les Forces Armades, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil van formar part de l'equip de crisi que compareixia a televisió, fins que els uniformats van desaparèixer. El fet que el

president del País Valencià, Carlos Mazón, hagi designat com a vicepresident del seu govern el tinent general Francisco José Gan Pampols, actualment a la reserva, conegut pel seu paper al capdavant de la reconstrucció de l'Afganistan, és certament colpidor. I més encara que Gan Pampols hagi declarat que no acceptarà directrius polítiques. Quan se li ha preguntat si tampoc no les acceptarà del president de la Generalitat Valenciana, ha estat contundent: "Que afectin la reconstrucció, no. Ha estat la condició bàsica. El president ha estat transparent en aquest aspecte. Jo li vaig dir: una vegada s'aprovi el pla director que estableixi tots els aspectes de la reconstrucció, no hi pot haver interferències d'ordre polític de cap mena, ni polític, ni partidista, ni d'interessos, en absolut".

 

Militaritzar un govern tan desprestigiat com el de Mazón és arriscat i un camí relliscós

 

Feia molts anys que no sentia una cosa així en públic per part d'un militar, ni que fos a la reserva. Amb Adolfo Suárez, l'última vegada que hi va haver un militar en un govern espanyol i segurament també en un govern autonòmic, el tinent general Manuel Gutiérrez Mellado, que va tenir rang de vicepresident primer per a Assumptes de la Defensa, sempre va assumir públicament que les decisions corresponien al president. No sembla que hàgim anat endavant amb aquestes manifestacions de Gan Pampols. Aquest dimecres, Mazón ha nomenat el segon militar de rang per al seu govern. El general de brigada de l'Exèrcit de Terra, Venancio Aguado de Diego, serà secretari autonòmic de la recentment creada vicepresidència per a la Recuperació Econòmica i Social del País Valencià. Les explicacions donades des de la Generalitat Valenciana que els militars no venen a fer política no se sostenen per si soles, ja que les decisions sobre qualsevol afer públic sempre són, per la seva pròpia naturalesa, polítiques. I això és així tant si les adopta un polític professional, un metge, un advocat o un enginyer. També un militar. És més: que no és pas fer política incorporar-se a un govern del Partit Popular?

Diu, a més, que no acceptarà cap crítica que no vingui de l'àmbit tècnic. Vol dir que no compareixerà a les Corts Valencianes, si és citat? Que no donarà totes les explicacions que se li demanin, les que li agradin i les que no? El PP ha col·locat un tallafoc que, lluny de ser tècnic, és més aviat polític. És una jugada política el fet de col·locar un no polític, en aquest cas, un militar, capaç d'impedir una derrama electoral cap a Vox. Tàcticament, està ben pensat. Tapar la pèrdua de vots cap al partit al qual més poden anar. Llançar un missatge a la dreta que hi ha un militar, amb un expedient important, al servei dels valencians després de la catàstrofe de la DANA. Un salvador, no un polític, en un moment de desprestigi dels polítics. El missatge de militaritzar un govern tan desprestigiat com el de Mazón i, a partir d'aquí, començar la reconstrucció del PP és arriscat i un camí relliscós.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE  D'OPINIÓ :

https://www.elnacional.cat/ca/editorial/tornen-militars_1321120_102.html