EDITORIAL
José Antich
Barcelona. Dimarts, 14 de febrer de 2023. 22:00
Actualitzat: Dimarts, 14 de febrer de 2023. 22:09
Temps de lectura: 2 minuts
Una de les característiques de la justícia espanyola des que va desembarcar, el 2017, amb tota la força i autoritat de l'Estat per revertir la situació generada pel referèndum de l'1 d'octubre i la declaració d'independència del dia 27 del mateix mes, ha estat atribuir-se la facultat de decidir qui es presenta a unes eleccions i qui no. Poc es diu del que és, a la pràctica, una anomalia a Europa. Així, per la via penal, s'aparten candidats de la carrera política i es fan vestits a mida, a criteri del magistrat sentenciador de torn. Només els exiliats, i per la via del Parlament Europeu, han aconseguit saltar-se el mur jurídic de Llarena i Marchena, així com el de la Junta Electoral Central. Els últims que pagaran aquesta arbitrarietat del Suprem seran Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, tots ells membres del Govern de Carles Puigdemont i als quals se'ls ha aplicat la malversació agreujada per mantenir-los una inhabilitació en càrrec públic d'entre 12 i 13 anys.
Per què ells i no d'altres? Per contestar-nos aquesta pregunta l'hem de veure amb els ulls del Tribunal Suprem i no amb la mirada en el guerracivilisme existent al si del món independentista. El deep state té al radar de la repressió, de
