- Carme Junyent recorda al govern que morir-se en català és un
dret dels catalans i que l'administració hi té coses a dir i a fer ·
Això ho diu mentre ens explica amb què es troba ella en aquests darrers
dies de la seva vida
- S’ha mort Carme Junyent, la dona sàvia que no es va rendir mai
3.09.2023 - 08:44
|Actualització: 03.09.2023 - 09:42
Carme Junyent va escriure aquest article els darrers dies de la seva vida. Tal com ens va demanar, el publiquem després de la seva mort.
Durant molts anys he parlat de la creixent dificultat de ser atès en català els últims dies de la vida. Els darrers anys hem vist com persones grans no es podien adreçar en català als seus cuidadors. L’atenció als CAP i als hospitals en català no sempre està garantida. Aquest és un dels àmbits on l’administració sí que té alguna cosa a dir, perquè hauria de garantir els drets dels catalans a ser atesos en la seva llengua a casa seva. De fet, aquest és un dels casos en què el futur del català no depèn precisament de nosaltres.
Ara que m’hi trobo jo, voldria fer alguna reflexió sobre la meva experiència. En els centres hospitalaris són freqüents les converses bilingües; jo no canvio de llengua i ells tampoc. Però també és cert que molts professionals dels orígens més diversos m’han atès en català. En un cas em vaig trobar una
