OPINIÓ - ANÀLISI
La missió, boicotada per les autoritats espanyoles, pot haver estat útil per a fer obrir una mica més els ulls a aquest escàndol d'espionatge
Josep Casulleras Nualart
21.03.2023 - 21:40
Un jutjat de Madrid va admetre a tràmit la querella que Gonzalo Boye va presentar per haver estat espiat amb Pegasus. Però la jutgessa va demanar-li que lliurés els seus mòbils a la policia espanyola perquè els pogués analitzar. És clar que l’advocat s’hi va negar, perquè veia ben clar que no podia donar els dispositius a qui segurament els havia infectat per espiar-lo. D’una manera semblant, l’Audiència de Barcelona feia un pas endavant important la setmana passada quan ordenava al jutjat d’instrucció que cités la directora del CNI a declarar arran de la querella pel Catalangate presentada per Diana Riba i Josep M. Jové. Però també deia que convindria que tots dos lliuressin els seus telèfons per poder-ne fer una anàlisi pericial judicial o policíaca. La missió Pegasus que ha visitat Madrid aquests dos darrers dies se n’ha adonat: les víctimes del Catalangate es troben en una situació de desemparament, perquè són en aquest cercle viciós en què qui els ha espiats és qui hauria d’ajudar a dur a terme la investigació per les seves denúncies. I té una proposta de desblocatge.
Tant el president de la comissió, Jeroen Lenaers (del PP europeu), com sobretot la ponent, Sophie In’t Veld (liberal), han exposat la necessitat de posar l’Europol a disposició de les
víctimes. Tots els membres de la missió han comprovat que totes les denúncies fetes per les víctimes s’han encallat als jutjats, i això passa perquè les autoritats espanyoles no hi col·laboren, no faciliten la informació necessària per a poder avançar, i perquè els querellants desconfien que de l’anàlisi dels seus mòbils se’n faci un bon ús. Perquè, per més que hi hagi l’informe de Citizen Lab que constata l’espionatge i les infeccions als mòbils, els jutges generalment demanen proves forenses o pericials informàtiques de confirmació d’aquestes infeccions. Una de les víctimes, l’ex-presidenta de l’ANC Elisenda Paluzie, ja va encarregar pel seu compte un informe pericial independent que no tan sols va corroborar el de Citizen Lab, sinó que va trobar encara més infeccions.
El cas és que la missió de l’eurocambra sobre l’espionatge amb Pegasus a l’estat espanyol ha estat útil malgrat el boicot que hi han fet les institucions espanyoles: el govern espanyol hi ha enviat un representant de segona fila, el secretari d’estat de relacions amb la UE, i el congrés ha deixat plantats els membres de la missió, que fins i tot van haver d’esperar dues hores a ser atesos fins que van acabar anant-se’n. Ha estat útil perquè la constatació de la indefensió de les víctimes catalanes de l’espionatge amb Pegasus dins l’estat espanyol fa necessari que es prenguin mesures, com ara la de la implicació de l’Europol en la investigació.
I alhora ha servit als parlamentaris europeus que hi han participat per veure el menyspreu espanyol envers un afer de primera magnitud i tan escandalós com és l’espionatge il·legal a desenes de polítics, activistes i professionals de tota mena que l’única cosa que tenen en comú és que són independentistes o tenen alguna vinculació amb el moviment independentista. Ho han vist no tan sols arran de la impossibilitat de parlar amb ningú de pes del govern o del congrés espanyols, quan en esborranys previs de l’agenda de treball hi havia la previsió de reunir-se amb Pedro Sánchez i amb ministres presumptament espiats com ara Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles; ho han vist quan els grans partits espanyols, PP i PSOE (sobretot el PSOE) qüestionaven la imparcialitat de Citizen Lab, cosa que no havien vist en cap altre dels estats de la UE amb casos d’espionatge denunciats que havien visitat prèviament.
I ho han vist amb l’actitud dels eurodiputats espanyols que formaven part de la missió, com ara Jorge Buxadé, de Vox, que no ha assistit gairebé a cap reunió, deixant a la pràctica una vacant que hauria pogut ocupar algun altre eurodiputat de la comissió. O com l’eurodiputat del PP Juan Ignacio Zoido, que ha justificat l’espionatge contra els independentistes tot qualificant de delictius els seus comportaments, o amb la seva actitud molesta en tot moment amb la feina de la missió, tal com ha retratat Oriol Bäbler en les seves cròniques de Madrid estant.
Ho han vist en el menyspreu a les víctimes de l’espionatge, perquè precisament n’han pogut comprovar el desemparament. Perquè l’afirmació repetida que hi va haver divuit casos d’espionatge legals perquè els va encarregar el CNI sota empara del Tribunal Suprem porta implícit l’abandonament de tots els altres quaranta-set casos recollits per Citizen Lab. I mena a un altre interrogant que la ponent posava damunt la taula: per què, si només hi va haver divuit casos i van ser legals, va haver de plegar la directora del CNI i el govern espanyol va dir que reformaria la llei de secrets oficials i que les coses es farien bé?
In’t Veld s’ha mostrat indignada amb l’actitud de les autoritats espanyoles i ha assenyalat que, més enllà de la missió, els governs de la Unió Europea han tingut més d’un any per a posar-se en contacte amb la comissió d’investigació i facilitar-los informació. “Tots han estat molt educats i correctes, però tots els governs han fallat a l’hora de donar-nos informació.” I ha denunciat el silenci de tots, inclòs el govern espanyol, a l’hora de donar resposta a l’escàndol.
“Aquesta missió ha estat molt difícil. Ha estat molt difícil venir i aconseguir de tancar un pla de treball”, deia la francesa Anne-Sophie Pelletier (de l’esquerra europea) durant la reunió amb el president Pere Aragonès, la consellera Meritxell Serret i el regidor Ernest Maragall. “Em sap molt de greu això que han hagut de viure”, afegia, impressionada per allò que sentia no sols de part de les víctimes sinó dels diputats espanyols.
La missió pot haver estat útil per a fer obrir una mica més els ulls dels europarlamentaris a la realitat del Catalangate, i a l’actitud obstructiva de les autoritats espanyoles. La ponent ho veia força clar abans de la missió, tal com es pot comprovar en el seu informe provisional, molt dur amb l’estat espanyol, que els eurodiputats de PP, PSOE i Ciutadans volen rebentar amb esmenes al text en què pretenen suprimir tota referència al Catalangate. És clar que Sophie in’t Veld haurà vist reforçada la seva posició, però caldrà veure si els grans grups de l’eurocambra permeten que això que han comprovat aquests dos dies es traslladarà al paper i s’aprovarà al plenari del Parlament Europeu. Perquè han estat aquestes majories, precisament, les responsables d’haver permès que el programa de la missió acabés essent tan pobre i tan limitat, tan fet a mida dels interessos espanyols.
ENLLAÇ ARTICLE :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada