Hem tornat al 1976

 

 

OPINIÓ

 

 

"Només un il·lús, o algú amb sou oficial, pot negar que el relat que va guanyant ara mateix és que la independència és impossible. Per aquesta raó, ens trobem defensant el darrer bastió de la pàtria (la llengua) en lloc de preparar-nos per a la proclamació de l’estat català"

 

 

Santiago Espot

20/12/2021 18:44

 

 

 

Manifestació a favor del català a l’escola i concert de Lluís Llach al Palau Sant Jordi on tothom va cantar l’Estaca. Tot el mateix dia i … en color. Perquè si no fos per això, hom pensaria que som al gener del 1976 quan el cantautor de Verges protagonitzava concerts al Palau dels Esports de Barcelona i molts mestres i pares dels nens catalanoparlants feien mans i mànigues per introduir el català a les aules de la nació. Dissabte passat tot va tenir un cert aire de déjà vu. 

 

Si hom vol bastir qualsevol estratègia política, cal, primer de tot, saber exactament on és. Ho sap l’independentisme de base? Em fa l’efecte que no del tot. Però segur que no hi ha ningú que cregui que “ho tenim a tocar” o “el món ens mira”. Només un il·lús, o algú amb sou oficial, pot negar que el relat que va guanyant ara mateix és que la independència és impossible. Per aquesta raó, ens trobem defensant

Cap a on va Convergència? Per Germà Capdevila

Germà Capdevila | 15/03/2016 a les 00:00h

«Els electors triaran entre opcions que situades a banda i banda dels dos eixos que marquen la política catalana: esquerra-dreta i independentisme-unionisme. El que no triaran és la indefinició».

Germà Capdevila

No entenc per quins set sous CDC ha decidit reobrir el meló del sobiranisme-independentisme. Després d'una evolució ideològica molt destacada, van presentar-se a les eleccions plebiscitàries dins d'una coalició amb un nom que no deixava lloc a dubtes: Junts pel Sí. L'objectiu també era molt clar: assolir la independència en 18 mesos si s'obtenia la majoria absoluta del Parlament.

Ara ens trobem amb una dicotomia inexplicable. Per una banda, el president Puigdemont assegura en una entrevista que no es tornaran a celebrar eleccions municipals espanyoles a Catalunya. La seva aposta per la independència sembla sòlida i ferma. D'altra banda, l'expresident Mas, el conseller Rull i la diputada Pascal retrocedeixen vàries caselles i tornen a parlar d'un partit no independentista sinó sobiranista, que pugui acollir tots els defensors del dret a decidir, siguin o no independentistes. I no són pocs els dirigents convergents que han comprat el discurs unionista que sosté –falsament– que encara no hi ha una majoria per assolir la independència.

Com a conseqüència d'un sistema democràtic de baixa intensitat, ens sembla normal haver de fer

L’educació espanyola retrocedeix 50 anys en l’últim sospir de la legislatura

Dijous, 10 de desembre de 2015 10:55 h

Els ministeris d’Educació i Defensa acorden potenciar l’ensenyament de l’exèrcit i els símbols de l’Estat, com l’exèrcit, en els propers 5 anys

---

Són moltes les veus que demanen reforçar l’anglès o potenciar les polítiques d’igualtat i contra la discriminació per raó de sexualitat o religió entre els més petits als centres educatius. Com a reacció –paradoxal- al clam popular, el ministeri d’educació ha arribat a un acord amb el ministeri de defensa per potenciar a les escoles l’ensenyament de l’exèrcit i el dret i deure de defensar Espanya. Un pas més cap a la reinserció de l’escola franquista, que a més s’ha pactat a dues setmanes de les eleccions del 20D. 

Foment de la "cultura de la defensa"

L’acord entre els departaments de Pedro Morenés i Íñigo Méndez de Vigo també inclou promocionar entre els alumnes de primària i secundària els ‘símbols nacionals’, és a dir, de l’escut, la bandera i l’himne, potser a fi d’evitar xiulades en el futur. A més, també està previst que els professors rebin formació sobre aquestes matèries. Tot plegat, segons els dos ministeris, per fomentar "la cultura de la defensa".

Catalunya desobeirà 

Lleu retrocés de JxSí en cas de noves eleccions al Parlament

per Bernat Ferrer 2 de Desembre 2015 a les 12.12 h

La formación independentista baixaria a 58-61 diputats, segons el CEO. C's va a l'alça, i la CUP continuaria amb 10-11 diputats.

va a l'alça, i la CUP continuaria amb 10-11 diputats Si aquest diumenge hi haguéssin noves eleccions al Parlament de Catalunya, Junts pel Sí perdria alguns escons respecte els 62 que va aconseguir a les eleccions del 27-S.

Segons el Centre d'Estudis d'Opinió, la formació liderada per Raül Romeva aconseguiria 58-61 escons, mentre que la CUP mantindria els 10 que té ara i, fins i tot, en podria sumar un més. Ciutadans (C's) seria qui més es beneficiaria d'aquests comicis, passant dels 25 actuals a 28-31.

Independència o retrocés

Dijous, 6 d'agost de 2015 11:05 h

Romeva: "Si no guanya el 'sí', la resposta de l'Estat serà bel·ligerant contra Catalunya i el retrocés serà imparable"

---

Entrevistat aquest matí a Catalunya Ràdio, el cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, s’ha mostrat molt orgullós de la candidatura que encapçala després que ahir presentés alguns dels seus companys de viatge a Barcelona. Romeva ha destacat que la d’ahir va ser una demostració d’il·lusió per aconseguir un futur millor i amb més oportunitats. Sobre la llista de Junts pel Si ha dit que “Es tracta d’una suma de gent molt diversa, fins i tot amb visions contraposades” i ha assenyalat que aquesta reunió de sensibilitats diverses és possible precisament perquè es tracta d’una situació transitòria. “Ja tindrem ocasió de confrontar models polítics” I ha apuntat que “això és el que toca fer en un país normal, però no tenim aquesta situació de normalitat”. 

 

Hem arribat fins aquí i l’opció de quedar-nos ja és inimaginable

Romeva ha llençat una alerta contundent assenyalant que si el 27-S no guanyen les formacions obertament independentistes, "la resposta de l'Estat serà tan bel·ligerant contra Catalunya que l'opció de quedar-nos com estem és per a mi inimaginable". "O avancem -cap a la independència-, o el retrocés serà imparable", ha afegit. 

Pel que fa al caràcter de les eleccions Romeva ha assegurat que des del PP són "els primers" a donar caràcter plebiscitari a les properes eleccions. "Qui més diu que no són plebiscitàries són els que més fan per fer-les plebiscitàries.

Espanya no canviarà