Tu sí que ho sabies

 

 

OPINIÓ

 

 

"No sabíeu ni on anàveu ni on portàveu el país, surfejàveu sobre el poble, buscàveu una sortida per a vosaltres i ens fèieu i ens feu encara xantatge emocional"

 

 

 

 

 

Joan Rovira

20/10/2024

Tu sí que ets algú, no com els altres, que no som ningú. Per tu i amb tu hem fet el ruc tant com hem pogut, amb ganes, amb unes orelles de ruc immenses, perquè tu tinguessis els teus moments de glòria i després t’escapessis per les clavegueres, et rendissis de la manera més patètica possible o et muntessis un exili de pa sucat amb oli.

Tu sí que saps tot el que ha passat, per què i com, això no va de noms, ni de partits, va dels que sou com tu, i ara us convé explicar alguna coseta, perquè es mouen cosetes i potser has de fer mèrits, intueixes oportunitats o simplement t’has de buscar la vida per sobreviure a un futur que a les teves víctimes se’ls farà molt llarg.

O potser és perquè encara et penses que pots enganyar més gent. I no et falta raó. Som tan rucs que necessitem genis com tu, reis de totes les jugades mestres, dels “momentums”, de les estratègies guanyadores, infal·libles, espaterrants, i de les maniobres secretes i tronadetes.

Què importa que s’estigui enfonsant el Titanic en un oceà de merda, ple d’icebergs que ni has sabut ni volgut veure, perquè et feien pànic i tu ja anaves bé i tenies a punt una barqueta de salvament per si de cas. Tu coneixes millor que ningú el camí cap a Ítaca o cap a la lluna de València, que ve que ser el mateix que el precipici.

Tu sí que en saps, oi? Perquè tu sí que ho sabies.

A la Catalunya del 2024, absolutament destrossada gràcies a tramposos i mentiders com tu, no ets ningú si no saps alguna coseta, algun secret, alguna marranada, sobre l’1 d’octubre i l’autodestrucció del procés més ple de mentides i traïcions de totes les revoltes d’independència fracassades que hi ha hagut al món. Això et fa molt, molt interessant, sobretot si has callat com un puta durant set anys, set! Abans que m’ho diguis, ja ho reconec jo: també he callat, també he fet veure que em creia el vostre “teatrillu”, per una solidaritat mal entesa.

Ara és, doncs, el moment de sortir a ‘rajar’ sense manies: tu sí que sabies de què anava tot, no com tota aquesta colla de borinots ingenus de les ‘manis’, la revolució dels somriures, les cal·listènies i els Bizum per a una bona causa. Tots ells eren carn de canó, no com tu, suprem estrateg designat pels déus del procés, coneixedor de les veritats més al·lucinants i guardià dels misteris reservats a uns pocs elegits: generals i capitans de joguina que us heu pensat que podeu seguir essent generals o capitans quan sou presoners de l’enemic.

Tu sí que sabies de què anava tot i com es portava tot un poble a l’escorxador. Tu sabies qui trucava a qui per aturar la batalla d’Urquinaona. Tu sabies qui movia els fils del Tsunami i qui va deixar-los penjats a tots. Tu sabies què es movia a Madrid, com podies negociar indults i amnisties de joguina, i et van prendre el pèl, perquè no tens la talla. Ells tampoc, però són més bèsties i valents que tu.

Tu sí que sabies qui s’havia amagat amb cagarrines a Montserrat, tu sí que sabies que mai no hi va haver res preparat, perquè allò us venia gran, i que us havíeu cagat en la independència i en el país i en la història. Tu sabies que us cauria al damunt una hòstia de campionat, però que tard o d’hora us en sortiríeu i a sobre us faríeu passar per herois i màrtirs. Tu sabies que el preu el pagaria el país. I se te’n fotia.

Gràcies a gent com tu, hem passat uns quants anys jugant a “Jo sé on s’havien amagat les urnes” o “Qui tenia les claus de les escoles” o “Farem un Llibre Blanc que ens portarà de pet a la independència” i bajanades per l’estil. També t’hem d’agrair que s’hagi celebrat amb molt d’èxit l’innovador concurs sobre “Ja veuràs com la justícia europea els posa de genolls”, segona temporada de l’exitosa sèrie “El món ens mira i els nostres aliats secrets es foten d’hòsties per veure qui ens ajuda més a enfonsar Espanya”.

I ara toca participar amb entusiasme al concurs “Jo també sé una coseta que tu no sabies sobre l’1 d’octubre”, que té com a premi un harakiri col·lectiu amb espases sense esmolar i rovellades. Un harakiri sense tu, clar, que ja t’ho estàs muntant prou bé per tirar endavant i sobreviure dignament a l’hecatombe catalana, que en gran part és mèrit teu i de gent com tu, per covardia, per hipocresia, per cobdícia, per traïció.

No pots deixar d’embolicar la troca, perquè et quedaries més en pilotes del que ja estàs, que no és poc.

És absolutament igual de quin partit siguis o quina moto avariada ens vulguis vendre. Ja se’t veu a venir d’una hora lluny. Han passat massa coses. Sabem massa coses. I quan us foteu els plats pel cap, expliqueu massa coses. Coses que, en el fons, encaixen: no sabíeu ni on anàveu ni on portàveu el país, surfejàveu sobre el poble, buscàveu una sortida per a vosaltres i ens fèieu i ens feu encara xantatge emocional.

Gràcies a gent com tu, hem perdut el respecte per nosaltres mateixos i ens han perdut el respecte i fins i tot la por que ens tenien: estem perdent la llengua, la nació i fins i tot els putos ànecs de La Ricarda. Per acabar de perdre del tot no hi ha res com semblar un país de cagats, rucs i traïdors. No falla mai: a Castella n’han pres nota i actuen en conseqüència, saben que estan guanyant per golejada. No només et derroten per dimissió, fugida i campi qui pugui, no només t’agenolles davant els seus jutges/soldats, no només busques sortides imaginàries, ingènues i caríssimes a Europa, no només penges ninots o cartells al coll del teu poble, sinó que tu mateix llances al damunt del país carretons i carretons de merda, tones i tones d’indignitat, de covardia, de mentides, de misèria política.

I ara què fem amb la gent com tu, tramposos que sí que sabíeu el que estàveu “no fent”, que ens heu portat a un nou 1714 o un nou 1939, per no mirar més enrere, sense bombes ni sang, però amb la mateixa derrota…

Mentre pensem què fem, cosa que no us inclourà i us escombrarà tard o d’hora, a veure què més podeu explicar-nos sobre les vostres trampes abans, durant i després de l’octubre del 17, vosaltres que us penseu que ho sabeu tot i que encara estem a les vostres ordres… 

Tu que ho sabies tot i movies tots els fils, no et vas adonar que t’equivocaves de país i que aquesta nació es mereix gent millor que tu. No et devem res. No esperis honors ni medalles, perquè ja t’ho has cobrat tot amb escreix i ja pertanys al passat. Un passat que, si volem fer alguna cosa que valgui la pena, aviat oblidarem. Igual que a tu.

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://elmon.cat/opinio/tu-si-que-ho-sabies-915988/