OPINIÓ
"I aquí és on començarà el futur, construint una base que ara mateix sembla també impensable a Catalunya i als Països Catalans, a partir de nous pactes que ni seran ni còmodes ni fàcils"
Vuit anys després de la revolta d’octubre del 17, hem tornat allà on érem, a tot allò que volíem escombrar. O potser hem anat a parar a un lloc encara pitjor, una mena de purgatori on, la veritat sigui dita, ens estem podrint sense gaires esperances de sortir-ne.
Tan enllà com somiàvem anar i tan curts com ens vam quedar. Vuit anys de teràpia de realitat crua, amb alguna sobredosi de misèria d’aquella que et trenca el cor i et fa pensar que d’aquesta no en sortirem.
El renovat orgull en la defensa del català, per exemple, és un símptoma esperançador, que va a més. Quan veus com s’emprenyen perquè senzillament no t’arronses ni t’agenolles, descobreixes que et tenen més por del que sembla. I la llengua més ferma, més exigent, menys sotmesa, no és l’únic senyal del
