ENLLAÇ ENTREVISTA;
https://youtu.be/4iwZRowPbMY
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #DUI. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #DUI. Mostrar tots els missatges
diumenge, 13 d’agost del 2023
dijous, 10 d’agost del 2023
Divisió al TC per la “inusual” maniobra de tombar el recurs de Puigdemont
TRIBUNALS ESPANYOLS
La magistrada María Luisa Balaguer considera que la Sala de Vacances del
tribunal no hauria de resoldre qüestions de tanta transcendència
 |
| La magistrada del Tribunal Constitucional, María Luisa Balaguer Callejón / Europa Press |
10/08/2023 11:47
La decisió de la Sala de Vacances del Tribunal Constitucional (TC) de rebutjar l’admissió a tràmit del recurs de Carles Puigdemont i Toni Comín portarà cua. És la primera vegada que el TC tomba un recurs d‘empara sobre el Procés abans de discutir-lo al ple i la maniobra del bloc conservador, que té majoria a la Sala de Vacances, no ha agradat als seus companys. La magistrada progressista María Luisa Balaguer considera que la “inusual” decisió “pot generar estranyesa” i ha qüestionat l’actitud dels magistrats de guàrdia.
En una entrevista a la Cadena Ser, Balaguer ha recordat que la Sala de Vacances del TC no resol “pràcticament res” durant l’agost i, encara menys, qüestions “d’aquesta transcendència”. A més, els magistrats conservadors Concepción Espejel i César Tolosa s’han saltat pel seu compte la norma no escrita al TC que estipula que tots els temes vinculats al Procés es resolen al ple. La magistrada creu que el “més raonable” hauria estat continuar amb una manera de procedir que es va implantar abans que el sector conservador perdés la majoria del ple.
 |
| Els quatre nou magistrats del Tribunal Constitucional: María Luisa Segoviano, César Tolosa, Juan Carlos Campo i Laura Díez | ACN (Pool EFE / Ballesteros) |
Carles Puigdemont i Toni Comín van presentar a finals de juliol un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional per reclamar l’anul·lació de les ordres nacionals de detenció que pesen sobre ells. Els eurodiputats de Junts, exiliats a Bèlgica, al·legaven que el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, havia vulnerat drets fonamentals quan va emetre noves ordres de detenció per desobediència i malversació agreujada després de la derogació del delicte de sedició. La Sala Vacances considera que no hi ha hagut cap vulneració, però la Fiscalia del TC tampoc veu cap “urgència” que justifiqui la celeritat de la decisió i presentarà un recurs que probablement tornarà la decisió al ple del tribunal.
Rapidesa “innecessària” per resoldre el recurs
divendres, 2 de juny del 2023
Recuperar la iniciativa nacional
OPINIÓ
«Pacificada Catalunya pel relaxament nacional i social construït pel PSOE, amb l’ajuda inexplicable d’ERC, el PSC s’ha trobat una catifa d’or per on poder desfilar cap a la victòria»
per Josep-Lluís Carod-Rovira, 31 de maig de 2023 a les 20:00
Feixistització d’espais públics. Ja fa dècades que el discurs de Jean Marie Le Pen sobre la immigració, a França, va anar encomanant-se a la totalitat de forces polítiques restants, de manera que hom s’ha referit a la lepenització del discurs polític francès sobre aquest tema i d’altres. El racisme latent o desinhibit és present a tot arreu, des dels camps d’esport als mitjans de comunicació o la conversa de bar. Els immigrants, només els pobres, clar, són els culpables de totes les malvestats que ens ocorren, i, a l’Estat espanyol, específicament els immigrants magrebins, de l’Àfrica negra i els asiàtics... L’onada ultrareaccionària, que els Estats Units i el Brasil coneixen prou bé, amb expressions antidemocràtiques, ja fa temps que avança a Europa i s’ha ensenyorit d’alguns espais públics, enmig d’una crisi profundíssima que afecta directament els sectors populars. La por i la incertesa pel futur, la pobresa creixent, la desesperació davant la precarització de les condicions de vida deixen pas a respostes demagògiques que carreguen els neulers no pas a un sistema econòmic pervers, ni a la minoria privilegiada que se’n beneficia, sinó als darrers de la cua: els de fora, els que no tenen casa i ocupen les que els bancs tenen buides, els que són “diferents” en tantes coses...
A partir d’aquí, des de la insatisfacció davant la política, l’oblit
institucional i la convicció de pertànyer a la perifèria permanent de la
vida, neix a les zones més deprimides un discurs d’odi des d’on es
combaten les polítiques de gènere, d’interculturalitat, de lliure
orientació sexual, d’acció climàtica, de laïcitat i de normalització de
la llengua pròpia que, a més, s’embolcalla de cap a peus amb la
“rojigualda” i la
dimarts, 9 de maig del 2023
La justícia francesa prohibeix el català als plens municipals
PAÍS - CATALUNYA NORD
El Tribunal Administratiu de Montpeller conclou que els reglaments dels municipis que permeten el català són inconstitucionals perquè no respecten “la primacia de la llengua francesa"
 |
| Nicolas Garcia, batlle d'Elna, i els seus tinents de batllia, Pere Manzanares (esquerra) i Sylvaine Candille (dreta), al tribunal de Montpeller. |
09.05.2023 - 11:10
Actualització: 09.05.2023 - 11:26
El Tribunal Administratiu de Montpeller ha acordat de prohibir l’ús del català als plens municipals dels ajuntaments d’Elna (Rosselló), els Banys i Palaldà (Vallespir), Portvendres (Rosselló), Tarerac (Conflent) i Sant Andreu de Sureda (Rosselló). Aquests ajuntaments havien modificat els reglaments municipals respectius per permetre l’ús del català als plens, i traduir les intervencions al francès. Ara la decisió del tribunal força els ajuntaments a canviar els reglaments en un termini de tres mesos a tot estirar.
El tribunal argumenta que els reglaments dels municipis que permeten el català són inconstitucionals perquè no respecten “la primacia de la llengua francesa”. Diu el que el fet d’haver traduït al francès les intervencions no és suficient, perquè traduir, a parer seu, situa el francès com a llengua de segon ordre.
Nicolas Garcia, batlle d’Elna, reconeix en conversa telefònica amb VilaWeb que la sentència és negativa i ha explicat que presentaran un recurs d’apel·lació. En declaracions anteriors, Garcia ja va dir que estava disposat a dur el cas fins a la justícia europea.
Plens en català
dilluns, 17 d’abril del 2023
Metges pel Català: els professionals sanitaris es rebel·len contra l’arraconament de la llengua
CULTURA - LLENGUA
La iniciativa, que aplega més de dos mil professionals del sector, neix per normalitzar l’ús del català en la sanitat i en la recerca biomèdica
Blai Avià i Nóvoa
17.04.2023 - 10:20
Metges de tot el país s’han organitzat per combatre l’arraconament del català a la sanitat. El col·lectiu Metges pel Català neix d’un grup de Telegram –al qual poden afegir-se tots els interessats– que ja aplega més de dos mil participants. La iniciativa, que pretén ser un punt de trobada entre metges i estudiants de medicina, té un objectiu primordial: normalitzar l’ús del català en l’àmbit de la sanitat i en la recerca biomèdica.
Un problema amb moltes causes
En el comunicat de presentació de Metges pel Català, els responsables expliquen que la iniciativa emana de la constatació d’un retrocés important en l’ús del català en l’àmbit sanitari. Aquesta reculada, afegeixen, no es deu a un únic factor sinó que respon a un seguit de problemes que tant l’administració com els professionals han eludit durant anys.
Un d’aquests problemes, diuen, és la manca de diligència de les autoritats a l’hora d’estimular i vetllar per l’ús de la llengua al sector. En relació amb això, recorden que –segons dades del Col·legi de Metges– més d’un 60% dels nous col·legiats a Catalunya no són catalanoparlants, i que un 50% dels estudiants de medicina són de fora el Principat. Alhora, constaten que molts dels candidats a triar una especialitat MIR a Catalunya no tenen cap coneixement del català. Són xifres que, examinades a més gran escala, revelen
diumenge, 16 d’abril del 2023
"Acte d'ERC a l'Empordà. Cap senyera. La seva és l'espanyola"
Esquerra ha organitzat un acte presidit per una bandera espanyola a Sant Feliu de Guíxols, vila natal del president Irla
 |
| Acte \'El Dia de la República\' d\'ERC a Sant Feliu de Guíxols, presidit per una bandera espanyola, el 15 d\'abril del 2023 Autor/a: Toni Strubell |
"Acte d'ERC a l'Empordà. Cap senyera. La seva bandera és espanyola. On és el partit que s'havia de trencar el pit per la República Catalana? Quin daltabaix!", amb aquesta piulada, l'escriptor i membre de la Comissió de la Dignitat, Toni Strubell ha denunciat l'absència de la senyera a l'acte d'homenatge a la República que ERC Baix Empordà ha organitzat a Sant Feliu de Guíxols, vila natal del president de la Generalitat a l'exili, Josep Irla.
Acte d'ERC a l'Empordà. Cap senyera. La seva bandera és espanyola. On és el partit que s'havia de trencar el pit per la República Catalana? Quin daltabaix! pic.twitter.com/UMEBWJUeSR
— ToniStrubellTrueta🎗️República Catalana (@tonistrubellt) April 15, 2023
El "Dia de la República" ha comptat amb les intervencions de Joan Tardà, el regidor santfeliuenc, Jordi Cambronero i Núria Ferrer del col·lectiu Guíxols Futur, i ha començat amb una ofrena floral al monument
Un conseller d'ERC penja una bandera espanyola pel 14-A
Joan Tardà, també ha recordat la proclamació de la República, amb un "per la República Catalana agermanada amb la III República espanyola"
Memòria Històrica, Racó Català
 |
| Foto del conseller de Territori, Juli Fernàndez, d\'una bandera espanyola republicana i una estelada Autor/a: Juli Fernàndez |
El 14 d'abril del 1931, Francesc Macià, va proclamar la República Catalana des del balcó del Palau de la Generalitat. Aquell mateix dia, amb unes hores de diferència, Niceto Alcalá-Zamora va proclamar la Segona República Espanyola. El conseller de Territori, Juli Fernàndez, ha volgut celebrar aquesta doble efemèride penjant una tricolor espanyola al costat d'una estelada i ho ha compartit a Twitter amb el següent missatge: "Visca la República" i l'emoticona del puny alçat.
Visca la República✊ pic.twitter.com/mE59ctWKOH
— Juli Fernàndez Olivares 🎗 (@julifernandez) April 14, 2023
La proclamació de la República Catalana va ser un dels primers maldecaps del nou govern de Madrid que
dilluns, 3 d’abril del 2023
Rajoy amb l’aigua al coll: Villarejo l’assenyala com a principal impulsor de l’Operació Catalunya contra l’independentisme
L’excomissari de la Policia Nacional assegura que les mentides publicades sobre Xavier Trias van ser una enorme “cagada”
dijous, 30 de març del 2023
Boye reclama al Suprem que esmeni Llarena i desactivi l’ordre de detenció contra Puigdemont
PAÍS - PRINCIPAT
La defensa de l'eurodiputat presenta un recurs d'apel·lació contra la interlocutòria de Llarena que reafirma el processament per malversació agreujada i desobediència
Europa Press
30.03.2023 - 16:28
Actualització: 30.03.2023 - 16:39
La defensa de Carles Puigdemont ha reclamat al Tribunal Suprem espanyol que esmeni el jutge Pablo Llarena i retiri el processament per malversació agreujada i desobediència. En aquest sentit, l’advocat Gonzalo Boye també demana al tribunal que desactivi l’ordre espanyola de detenció i d’ingrés a presó contra l’eurodiputat de Junts. En el recurs s’argumenta que l’ordre ni és proporcionada ni respon al seu “objectiu legítim”.
“La instrumentalització política que ha fet el magistrat instructor de les ordres de detenció […] posa de manifest el veritable objectiu d’aquest procés”, assenyala la defensa, que afirma que les ordres volen “pertorbar” l’exercici de Puigdemont com a eurodiputat, tal “com es va fer abans per a pertorbar l’exercici del càrrec de diputat al Parlament de Catalunya”.
En el recurs d’apel·lació, la defensa de Puigdemont exigeix al Suprem que desactivi l’ordre espanyola de cerca, captura, detenció i ingrés a presó, tot reconeixent que s’ha vulnerat els drets de l’eurodiputat de Junts.
D’altra banda, en cas que el tribunal no estimi la seva petició, la defensa li demana que enviï una bateria de qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), entre les quals hi ha una consulta sobre la competència del Suprem com a òrgan per a jutjar un eurodiputat com Puigdemont, que té immunitat.
Reclama que es consulti el TJUE
dimarts, 21 de març del 2023
Llarena encara no gosa enviar euroordres i manté el processament de Puigdemont
PAÍS - PRINCIPAT
El magistrat insisteix que la immunitat no els protegeix dins l'estat espanyol però admet que si fossin detinguts els hauria de deixar anar al Parlament Europeu
Redacció
21.03.2023 - 12:45
Actualització: 21.03.2023 - 13:54
El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha desestimat tots els recursos de reforma que va rebre de les defenses dels exiliats (tret de Marta Rovira) contra el nou processament arran de la reforma del codi penal. Llarena processa Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig per malversació en el tipus més greu, en consonància a la revisió que va fer Manuel Marchena de la sentència contra els ex-presoners polítics; i processa per desobediència Clara Ponsatí i Marta Rovira. El jutge també desatén els arguments de la defensa dels eurodiputats segons els quals el fet de processar-los els vulnera la immunitat de què disposen com a parlamentaris, una immunitat que tenen reconeguda provisionalment, mentre el Tribunal de Luxemburg no s’hi pronunciï en ferm. Llarena diu que la immunitat de què disposen no els protegeix dins l’estat espanyol, però reconeix que, en el cas hipotètic que fossin detinguts, els hauria de deixar sortir de la presó per poder anar a les reunions de treball del Parlament Europeu.
Llarena desestima també les al·legacions de la fiscalia i de l’advocacia de l’estat perquè aquells que van ser processats per
dimecres, 15 de març del 2023
La llista cívica i la segona onada
OPINIÓ
"La llista cívica, si arriba a cristal·litzar, es concep a si mateixa com a un pol que, en atraient vot independentista decebut dels partits faci possible l'anhel de la unitat de l'independentisme"
Els mitjans presenten la conferència del moviment nacional per la independència, celebrada en Barcelona el cap de setmana proppassat, com la segona part del procés independentista, com un remake, un “ho tornarem a fer”. És famosa l’expressió que “mai segones parts foren bones” i el terme “procés” grinyola una mica amenaçant recaiguda en les morositats, procrastinacions i giragonses, sovint ridícules, dels governs dits independentistes.
De cap de les maneres, raonen els participants en la conferència. La nostra intenció és traçar el mapa d’una acció contundent i efectiva per una doble via: engrescant la societat civil i revifant les institucions amb l’objectiu de la independència unilateral. L’acció social consistirà a aconseguir una mobilització permanent del personal per la via de la desobediència civil, activitat aquesta molt problemàtica atès que només és creïble si els que la prediquen són els primers a practicar-la, que no sol ser el cas. La mobilització ens ha de dur al control de les eines del país, sigui el que sigui el significat d’aquesta misteriosa expressió que, tanmateix, ha de garantir-nos al control del territori.
En definitiva, l’acció social demana gairebé un canvi de mentalitat, una renovació de la nostra visió del món, de la
El 324 defineix com a "xenòfob i d'extrema dreta" el Front Nacional de Catalunya
POLÍTICA
El mitjà de la CCMA titlla Olot+ de "llista amb postconvergents i l'extrema dreta" per la presència de David Coromina Juncà, número 6 de Puigdemont a les europees del 2019, i del FNC
El Front Nacional de Catalunya és definit com a "formació xenòfoba i d'extrema dreta" al web del 324 en una notícia que analitza els partits que es presenten per Olot a les pròximes eleccions municipals. A la peça, se'l bateja erròniament com a "Front Nacionalista de Catalunya" i el títol que l'acompanya és el de "llista amb postconvergents i l'extrema dreta". A la capital de la Garrotxa, el FNC es presenta amb la marca d'Olot+, juntament amb un nou partit, el Bloc Nacionalista Català. La quota "postconvergent" a la que es fa menció és el cap de llista, David Coromina Juncà, que va ser president del PDeCAT a la Garrotxa i número 6 de Carles Puigdemont a les eleccions europees del 2019.
Les idees del FNC
El Front Nacional, entre altres punts, defensa la unilateralitat, convertir la llengua catalana en hegemònica, la promoció de la
dilluns, 20 de febrer del 2023
Caçar Puigdemont
OPINIÓ
Si cau Puigdemont, cau tot. O és que no ho sabem? I si ho sabem, ho pensem permetre? Aquesta és l’única qüestió que val la pena ara mateix
Mentre perdem el temps miserablement. Mentre ens barallem i n’hi ha que no fan altra cosa que treure les navalles o fer llistes d’afectes i desafectes, d’enemics, de neutres (perillosíssims, els pitjors) o posar en marxa la màquina de fer carn picada. Mentre ho anem destrossant tot, en una mena d’onada de fúria destructiva contra nosaltres mateixos… Mentre ens anem fent mal, insultant-nos, ofenent-nos, acusant-nos… Mentre passa tot això, hi ha qui va fer feina.
Gent que no cal que sigui intel·ligent ni subtil, però que té claríssims els objectius i que sap que estem contribuint amb entusiasme suïcida a aconseguir-los. Catalunya contra Catalunya, igual a victòria de Castella.
La roda del hàmster gira i gira i gira, poques coses més tontes que un hàmster donant voltes a la roda.
Això impedeix que ens adonem de l’autèntic objectiu de caça major: caçar Puigdemont. És una de les coses que
dimecres, 15 de febrer del 2023
Un conseller del Banc d’Espanya, forçat a dimitir per haver donat suport a Clara Ponsatí
PAÍS - PRINCIPAT
Antonio Cabrales ha estat assenyalat i ha dimitit sis hores després d'haver estat nomenat a proposta del PP
Redacció
14.02.2023 - 23:38
Actualització: 15.02.2023 - 11:43
L’economista Antonio Cabrales, nomenat avui pel govern espanyol com a nou conseller del Banc d’Espanya, ha renunciat al càrrec hores més tard. El catedràtic, que havia estat proposat pel PP, gairebé no ha donat explicacions sobre la seva dimissió. Però darrere de la decisió sembla que hi ha un motiu polític: temps enrere va donar suport a la consellera exiliada Clara Ponsatí.
“No vull afegir més tensió al país i em semblava que això n’hi afegiria. Necessitem calma”, ha dit Cabrales en declaracions al diari ABC. Alhora, ha donat de baixa el seu perfil de Twitter per distanciar-se de la repercussió de la seva dimissió.
La pressió ha començat a la tarda, quan el diari The Objective ha recordat que el seu nom, juntament amb el de més economistes de renom, constava en una carta de suport a
dijous, 2 de febrer del 2023
Puigdemont presenta un recurs a Llarena aprofitant la sentència del TJUE
TRIBUNALS
Boye signa un escrit on demana que s'enviï la causa a un jutjat de Barcelona aprofitant el criteri de les prejudicials
 |
| El president a l'exili, Carles Puigdemont / ACN |
dimarts, 31 de gener del 2023
El concepte de minoria nacional es cola en la sentència del TJUE
TRIBUNALS
Entra en joc la idea encunyada per Boye amb la referència "grup objectivament identificable" del Tribunal de Justícia de la Unió Europea
 |
| Manifestació independentista on es reclama la llibertat dels presos polítics | ACN |
El paràgraf 100: una bomba del TJUE contra tota la causa del Primer d’Octubre
MÓN - EUROPA
Els ex-presoners polítics disposen a partir d’avui de l’arma més potent perquè el Tribunal d’Estrasburg anul·li el judici contra el procés
Puigdemont, sobre la sentència del TJUE: “Deixa les euroordres en via morta”
Josep Casulleras Nualart
31.01.2023 - 12:03
Actualització: 31.01.2023 - 12:41
La sentència del TJUE sobre les euroordres de Pablo Llarena fa molt més difícil al jutge espanyol d’aconseguir l’extradició dels exiliats. Perquè aclareix els motius de denegació de les euroordres segons les circumstàncies del cas de persecució judicial contra l’independentisme català. El tribunal introdueix com a motiu de denegació la constatació d’una deficiència del sistema judicial de l’estat que reclama un individu (en aquest cas, Espanya) integrant d’un grup de persones clarament identificable (en aquest cas, els independentistes). És una novetat: ja no cal que la deficiència del sistema judicial sigui generalitzada, n’hi ha prou que es constati que, contra els independentistes, l’estat espanyol no funciona com un estat de dret. Però el tribunal va més enllà, i aclareix també què s’entén per risc de violació del dret de la tutela judicial efectiva i el jutge imparcial, que és allò que va al·legar Bèlgica. I, quan fa aquest aclariment, indica l’argument per a afirmar que el Tribunal Suprem espanyol no és el competent per a jutjar els independentistes.
Es pot veure en el paràgraf 100 de la sentència: “No es pot considerar un tribunal establert per la llei, en el sentit de l’article 6, apartat 1 [del Conveni Europeu dels Drets Humans, sobre el dret del jutge imparcial], un tribunal suprem nacional que resolgui en primera instància i en darrera instància sobre un
dilluns, 30 de gener del 2023
Editorial Vicent Partal : ERC, més enllà de l’escenificació a Lleida
OPINIÓ - EDITORIAL
Aquest 2023, malgrat tota l'aparença desplegada a Lleida, podria ser l''annus horribilis' d'ERC
 |
| Fotografia d'Àlex López |
Vicent Partal
29.01.2023 - 21:40
Hi ha una vella lliçó que diu que en política els fets són sempre molt més decisius que no les escenificacions, però que corresponen a dos temps distints. Les escenificacions són fugisseres sempre: poden funcionar a curt termini però no aconsegueixen de tapar la rotunditat dels fets a llarg termini. I, per contra, els fets són molt lents en l’arrencada i requereixen molt temps per a arrelar en la societat. Però tenen una força colossal, contra la qual no es pot lluitar, un cop establerts.
Per això una de les arts més difícils de la política és gestionar l’entretemps. Gestionar aquest moment en què les escenificacions encara poden causar un cert impacte a curt termini, sobretot mentre controles l’escenografia amb mà de ferro, però en què també ja és visible l’efecte de la força dels fets.
Esquerra Republicana ha mirat de transitar aquesta línia tan prima en el congrés de Lleida, aquest cap de setmana. I ho ha fet
Compte enrere al TJUE: així pensa el jutge danès que té a les mans el futur dels exiliats
OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL
Lars Bay Larsen, vice-president del tribunal, ja té a punt la sentència que marcarà el futur dels exiliats i de la repressió espanyola
Josep Casulleras Nualart
29.01.2023 - 21:40
Actualització: 29.01.2023 - 23:27
Ja era gairebé l’hora luxemburguesa de dinar d’aquell 5 d’abril tan intens al Tribunal de Justícia de la UE. El magistrat Lars Bay Larsen, vice-president del tribunal, es feia creus de la intervenció que havia fet l’advocada de l’estat belga sobre el cas de les euroordres de Pablo Llarena contra els exiliats catalans. No entenia res, perquè l’advocada belga es negava a fer una defensa explícita de la decisió de la justícia del seu país de denegar l’extradició de Lluís Puig a l’estat espanyol per risc de vulneració de drets fonamentals. Era un tomb sorprenent –possiblement per pressions espanyoles de darrera hora–, perquè en la trentena de pàgines de les al·legacions escrites que havia presentat uns mesos abans Bèlgica al tribunal, hi havia una defensa a ultrança de la decisió de denegar l’euroordre de Llarena. Per això, el jutge danès estava perplex, i interrogava l’advocada belga sobre aquell canvi de posició. Aquell fou segurament el moment més important de la vista oral, perquè Lars Bay Larsen és el ponent de la sentència, que ja és escrita i que es farà pública demà.
Els tres punts de Larsen
La perplexitat de Bay Larsen venia també del fet que ell, com a ponent, havia dit a les parts en litigi que a l’hora de preparar aquella vista oral es fixessin en tres punts molt concrets de les al·legacions escrites de Bèlgica. En dos d’aquests punts, els advocats belgues recordaven al tribunal que Llarena
divendres, 27 de gener del 2023
Editorial Vicent Partal : El president i la presidència
OPINIÓ - EDITORIAL
ERC té el dret d’aguantar totes les humiliacions si vol i li convé, però el president, perquè exerceix la presidència, crec que hauria de pensar-se més què fa
 |
| El president Aragonés durant la seua intervenció d'ahir (fotografia: Quique Garcia). |
Vicent Partal
26.01.2023 - 21:40
Actualització: 27.01.2023 - 07:34
Això que ara explicaré va passar el 2005. El president Pasqual Maragall, que va ser un dels primers polítics del país a interessar-se per internet, va decidir que volia obrir un bloc i em va demanar de presentar-lo amb ell, petició que vaig acceptar, molt content. Per això el dia de la presentació vam quedar una bona estona abans a palau, per parlar, ell, jo i Marta Continente, un dels cervells més brillants de l’administració catalana, que en aquell moment –si no vaig equivocat– s’encarregava precisament de la incipient digitalització de la Generalitat i, amb molta gent que també feia molta feina, de la reforma dels feixucs procediments burocràtics.
La conversa va començar per la xarxa –i espere poder contar algun dia una anècdota sucosa sobre això–, però, com era d’esperar, va derivar cap a la política. I en un moment determinat el president es va quedar mirant el seu despatx i va fer un gest amb les mans com provant d’agafar les parets i acostar-les. Aleshores va callar un instant llarg i va eixir del silenci dient una frase que em vaig apuntar en el meu bloc de notes perquè em va impressionar molt. Va dir: “Quan estàs aquí [volia dir al Palau de la Generalitat] hi ha com una cosa que s’apodera de tu per dins, com una responsabilitat històrica.”
Pasqual Maragall és un gran coneixedor dels Estats Units, de manera que la conversa va derivar cap a un tema que allí és molt habitual, però que ací encara causa sorpresa quan l’exposes:
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)
