Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CATALUNYA-ESPAÑA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CATALUNYA-ESPAÑA. Mostrar tots els missatges

divendres, 2 de febrer del 2024

Amnistia 2.1 . Via Ramon Cotarelo

 

 

OPINIÓ

 

 

"El govern del PSOE té quinze dies per fer una proposta nova i imaginativa, i per això serveix de poc anunciar una bunquerització amb el text existent"

 

 

 


 



Pagament per avançat, us en recordeu?

 

 

OPINIÓ

 

 

 


 

 

Llorenç Prats

En la negociació de la investidura espanyola, des d’una visió catalana es van plantejar dos eixos: la llengua i l’amnistia. I en realitat, eren dos paranys. De la llengua ja poc se’n parla i a Europa ha quedat tot encallat. I de l’amnistia sembla que només serà una proposta per aquietar el resultat majoritari per fer efectiva la independència després del referèndum d’autodeterminació del 2017.

Algunes propostes, en canvi, eren més viables però massa convenients pel país. La reforma de poder judicial espanyol, d’una banda i tal com es preveia a l’Estatut del 2006, abans de la seva escapçada monumental, i de l’altra, la retirada de les institucions espanyoles de tot tipus de Catalunya; tot plegat dins el marc constitucional espanyol.

Una negociació com la de la investidura pot passar per convèncer als fidels de la nació espanyola que la nostra nació pot romandre dins l’estat que controlen si hom pot quedar-s’hi en condicions mínimament normals.

Escrit molt dur del fiscal de l’Audiència espanyola contra García-Castellón per la imputació de terrorisme a Puigdemont

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

Miguel Ángel Carballo retreu al jutge les decisions contradictòries i l'argumentació feble de les seves interlocutòries

 

 

 

 


 

 

 

 

 Redacció

02.02.2024 - 11:28 

Actualització: 02.02.2024 - 12:32

 

 

 

El fiscal de l’Audiència espanyola que s’encarrega de la investigació contra el Tsunami Democràtic, Miguel Ángel Carballo, ha atacat amb duresa la instrucció del jutge Manuel García-Castellón, a qui atribueix decisions contradictòries, manca de diligències i una argumentació molt febles de les seves interlocutòries, que arriba fins al punt de confondre elements clau de la investigació: el Tsunami i els CDR.

 

“Hem de coincidir també amb els apel·lants que, almenys en aparença, l’instructor en els fonaments d’algunes de les resolucions arriba a confondre el fenomen del Tsunami Democràtic amb els CDR, que es tracta d’entitats o actuacions absolutament diferents. Resulta significatiu, en aquest sentit, com s’atribueix en els informes de la Guàrdia Civil a alguns dels investigats el seu interès de contactar i comptar amb l’actuació dels CDR, deixant palès que no es tracten del mateix fenomen”, diu l’escrit, consultat per VilaWeb.

 

Carballo, tal com fan els investigats, s’oposa que la causa acabi en mans del Suprem, tal com ja ha tramitat García-Castellón, que argumenta que és un pas necessari arran de l’aforament de Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg. El fiscal, en canvi, considera que les protestes del Tsunami no s’han d’investigar per terrorisme i creu que l’òrgan competent per acabar la instrucció és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

 

En el cas de Puigdemont i Wagensberg, Carballo retreu al jutge l’obsessió a perseguir-los per terrorisme. “Les diligències que s’han fet no han incidit en absolut ni han aportat cap dada nova sobre la inculpació dels dos aforats, essent especialment significatiu respecte de l’ex-president de la

La fiscalia deixa en ridícul García-Castellón en assenyalar la falta d’indicis per acusar de terrorisme a Puigdemont

 

 

Considera “injustificada i immotivada” la decisió d'enviar la causa al Suprem i acusa el jutge de confondre "el Tsunami amb els CDR"

 

 

 

L'eurodiputat de Junts Carles Puigdemont en la roda de premsa per valorar la sentència del TGUE sobre la immunitat. Data de publicació: dimecres 05 de juliol del 2023, 14:24 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero

 



Agències

dimecres, 31 de gener del 2024

Un no de Junts, necessari i valent, més enllà de l’amnistia i tot . Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORAL

 

 

Simplement, era massa gran el perill d'aprovar aquesta llei d'amnistia de la manera com era redactada, amb els forats col·locats estratègicament pel PSOE

 

 

La portaveu de Junts, Míriam Nogueras, ahir en el moment de votar "no" a la llei d'amnistia (fotografia: Daniel González).

 

 

 

Vicent Partal

30.01.2024 - 21:40

 

 

 

Junts va fer ahir un pas que no era fàcil, però que havia esdevingut necessari. En vista de l’obcecació del PSOE a incloure unes excepcions perilloses en la redacció de la llei d’amnistia, no hi havia cap més remei que votar-hi que no. I retornar el text a la comissió de Justícia del parlament espanyol per obrir un nou període de negociació de quinze dies.

Simplement, el perill és massa gran per a jugar-hi. Mantenint la redacció tal com era, ben segur que s’hauria obert la porta a una nova era de repressió. Una nova era que, fent servir la falsa acusació de terrorisme i l’argúcia de la traïció a l’estat, hauria tornat a dur molts independentistes catalans a la presó o a l’exili. I això, per tant, hauria inutilitzat i hauria deixat sense sentit la llei d’amnistia i els efectes que tots volem aconseguir.

Amb aquest argument –recolzada en la lògica cristal·lina que es desprèn dels fets judicials que hem vist ja aquests dies– n’hi hauria d’haver prou per a justificar la decisió. Oimés tenint en compte que el perill no és solament que restassen fora de la llei dirigents com el president Puigdemont o Marta Rovira, sinó que hauria afectat molts activistes de base, començant immediatament pels del cas Judes i

Junts completa un gir copernicà de quatre mesos que exaspera Esquerra. Per Josep Casulleras Nualart

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 


Què passarà si ningú no es mou quan acabi la nova tramitació en comissió i la llei d'amnistia torni al ple del congrés espanyol?

 

 

 


 

 

 


Josep Casullera Nualart

30.01.2024 - 21:40

 

 

 

“N’esteu ben segurs que d’aquí a un mes no serà tot igual?”, demanava Pilar Vallugera, diputada d’ERC al congrés espanyol, als diputats de Junts que eren a punt de votar “no” a la llei d’amnistia. Ahir es va fer ben visible la línia de ruptura entre les dues forces independentistes a Madrid sobre els límits de la negociació amb el PSOE. Perquè després d’haver anat força de bracet aquests darrers mesos en la negociació per a millorar el text d’una llei que presentava unes grans vies d’aigua, en el moment decisiu les estratègies han tornat a diferir. El “no” de Junts a una amnistia que encara exclou els investigats per delictes de terrorisme i traïció fa que el text torni a la Comissió de Justícia del congrés i força els socialistes a continuar negociant durant dues setmanes abans no torni al ple per a ser votada de nou.

Junts completa d’aquesta manera un gran tomb de quatre mesos, del novembre ençà, quan el secretari general, Jordi Turull, afirmava que la proposició de llei entrada a registre al congrés estava bé i que no caldria fer-hi cap esmena, fins a la votació d’ahir, en què els set diputats del grup es van oposar a la llei després d’una fase llarga i feixuga de negociació d’esmenes que no ha estat satisfactòria. Amb aquesta decisió

El diputat d’ERC Ruben Wagensberg se’n va a Suïssa per la pressió de García-Castellón pel Tsunami

 

 

El republicà aclareix que no es tracta d'un exili, sinó que s'ha traslladat temporalment a Suïssa per assessorar-se, arran dels moviments de la justícia espanyola

 

 

 

Els secretaris de la Mesa Ruben Wagensberg i Aurora Madaula i la vicepresidenta segona, Assumpta Escarp, a la reunió de la Mesa del Parlament. Data de publicació: dijous 01 de juny del 2023, 18:37 Localització: Barcelona Autor: Mariona Puig

 

 


Redacció

Puigdemont acusa el PSOE de no haver “volgut corregir” les “mancances importants” de la llei d’amnistia

 

 

L'eurodiputat de Junts recorda a Sánchez el "compromís" d'investidura d'una norma "integral, completa, sense exclusions"

 

 

 

 
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, saluda el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, abans de reunir-se el 15 de març del 2016 Data de publicació: dimarts 15 de març del 2016, 13:47 Autor: Mateos P.

 

 

Agències

dilluns, 29 de gener del 2024

Voteu que no a aquesta amnistia. Voteu que no al pressupost. Dissoleu l’Audiència espanyola. Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Ni ERC ni Junts no haurien de votar demà a favor d'una llei d'amnistia que, com que és mal feta, en compte de resoldre els problemes de la repressió encara els agreujarà

 

 

El jutge de l'Audiencia Nacional espanyola García Castellón

 

 

 

 

 Vicent Partal

28.01.2024 - 21:40

Actualització: 29.01.2024 - 07:49

 

 

Si no és que el PSOE acaba votant l’esmena que elimina les excepcions de terrorisme, demà els partits independentistes es trobaran abocats a prendre una de les pitjors decisions imaginables. Hauran de decidir si voten a favor o en contra d’una llei d’amnistia que, en compte de servir per a avançar, desfermarà una repressió terrible, tal com avisava ahir Gonzalo Boye, en aquesta entrevista.

Perquè el fet és que l’obcecació del PSOE per crear dins la llei una excepció de l’anomenat “terrorisme” va duent les coses a un extrem en què el teòric remei encara serà molt pitjor que no la malaltia.

Ja ho veiem ara: agafant-se a aquest forat legislatiu, l’Audiència espanyola ha emprès una campanya política destinada a convertir en terrorisme tot el procés d’independència i, a partir d’això, a empresonar tanta gent com puga i il·legalitzar tot el moviment independentista.

I ho torne a dir:

«Uno di noi»

 

 

«La violació continuada i persistents dels drets de milers de ciutadans innocents no té cap repercussió penal, fins que afecta un fiscal, que és dels seus» 

 

 

 


 

 

per Germà Capdevila, 26 de gener de 2024 a les 19:00  

 

 

 

a tramitació de la llei d’amnistia és un mal tràngol 

 per al PSOE. Només cal veure el rictus d’alguns ministres o alts càrrecs del partit repetint un argumentari après a contracor, unes raons que no es creuen, que van en contra de nacionalisme espanyol que impregna profundament l'ideari de tots els partits d’àmbit estatal, d’esquerra a dreta. Però els déus juguen a daus amb els resultats electorals, i els de Pedro Sánchez han de trair-se a si mateixos per mantenir-se en el poder. 

Per superar el mal tràngol d’haver d’amnistiar 

aquells que van gosar posar en entredit la sacrosanta unitat de la pàtria, han optat per posar sota el focus alguns dels abusos i violacions de l’estat de dret perpetrats pel govern del PP en la croada contra el separatisme, Així, aquells actes que abans avalaven i fins i tot aplaudien amb les orelles, ara són denunciats com excessos imperdonables que asfalten el camí de l’amnistia. El relat és simple: l’independentisme va actuar malament, però el PP es va excedir en les formes per combatre’l. Per això cal un perdó que esmeni els abusos. 



No ens deixem endur per l’entusiasme, però.

García-Castellón, la nova estrella del PP contra l'amnistia

 

 

OPINIÓ

 

José Antich
Barcelona. Diumenge, 28 de gener de 2024. 21:16
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 


 

 

 

La dreta no guanya les eleccions amb prou majoria per governar però sap com ningú preparar les manifestacions i encimbellar davant de l'opinió pública espanyola els seus nous referents. Fins ara, no li havia tocat a cap jutge ser el més victorejat en una manifestació. Però aquest diumenge, el PP d'Alberto Núñez Feijóo, però també de José María Aznar i d'Isabel Díaz Ayuso ha elevat el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón a les altures per provar d'acorralar el president a l'exili Carles Puigdemont en el sumari que té obert del cas Tsunami i en el qual l'inculpa de terrorisme juntament amb la secretària general d'Esquerra, Marta Rovira.

Al voltant de 50.000 persones ha tret el PP aquest diumenge novament al carrer a Madrid contra la llei d'amnistia. Just en la setmana clau en què el Congrés ha d'aprovar la llei i que, després del moviment de García-Castellón la setmana passada, no sembla estar prou blindada. El debat, que és més polític que jurídic, és vell: tenint en compte que

El jutge reobre la trama russa del Procés just abans de l’aprovació de l’amnistia

 

 

El magistrat barreja espies russos, extrema dreta i criptomonedes en un nou relat

 

El jutge Joaquín Aguirre surt després d'un dels escorcolls el maig de 2018 en pkena operació Estela/ACN

 

divendres, 26 de gener del 2024

Qui és el “Xuxo Rondinaire”? García-Castellón creu que un mosso ajudava el Tsunami Democràtic

 

 

MÓN - ESPANYA - FALSETATS

 

 

El jutge de l'Audiència espanyola creu que el Tsunami Democràtic va pensar en alguna acció contra Felipe VI el juliol del 2020, mesos després de l'última gran mobilització al Camp Nou

 

 

 


 

 

 

Arnau Lleonart   

26.01.2024 - 12:06  - Actualització: 26.01.2024 - 12:29

 

 

 

El jutge de l’Audiència espanyola que investiga el Tsunami Democràtic, Manuel García-Castellón, ha dictat un nou conjunt de diligències a què ha tingut accés VilaWeb. Entre més qüestions, demana d’investigar algú que identifica amb el pseudònim “Xuxo Rondinaire” i que, dedueix, podria ser agent dels Mossos d’Esquadra o d’un altre cos policíac. A partir d’aquesta conversa, considera que el Tsunami Democràtic tenia intenció d’actuar durant el juliol del 2020, mesos més tard de la darrera gran mobilització, al Camp Nou. I afegeix: “Un dels seus objectius podria ser actuar al pas de la comitiva del rei” Felipe VI. Per això, ordena a la Guàrdia Civil que investigui la conversa, que identifiqui qui és el tal Xuxo Rondinaire i que informi sobre les visites que havia de fer Felipe VI en aquelles dates.

Malgrat que originalment s’havia dit que aquells dies Felipe VI aniria a Barcelona i Figueres en una ronda per l’estat espanyol per a homenatjar les víctimes de la pandèmia de coronavirus, finalment les visites es van anul·lar i es van substituir per un viatge al monestir de Poblet. L’ANC i Òmnium van convocar mobilitzacions de protesta, però el Tsunami Democràtic no es va manifestar. Cal tenir en compte, a més,

dimecres, 24 de gener del 2024

Editorial Vicent Partal : Un Ministeri de la Veritat per al govern d’Esquerra Republicana

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Amb els canvis es veu clar que a Esquerra continuen pensant que la clau del futur no està a prendre decisions polítiques serioses i realistes, sinó a vendre millor la seua imatge. Van per mal camí

 

 

 

El president Autonomista Aragonès, amb la vice-presidenta Vilagrà i el vice-conseller Sabrià.

 

 

 

Vicent Partal

23.01.2024 - 21:40

Actualització: 23.01.2024 - 22:01

 

 

 

Ahir va haver-hi canvis a palau, conseqüència de la proclamació del president Aragonès com a candidat d’Esquerra a les eleccions autonòmiques vinents. Uns canvis difícils d’entendre. Segons que es veu, un govern que està, literalment, sota mínims, en compte de reforçar-se políticament, per mirar de corregir i millorar l’obra feta fins ara, ho confia tot, pràcticament, a augmentar i greixar encara més el seu aparell propagandístic.

Els qui ens movem pel periodisme i coneixem de fa anys i de prop aquesta formació, tenim present l’obsessió malaltissa d’ERC pel control dels mitjans i del missatge públic. Ells no ho saben veure, però aquesta és una de les seues febleses, de les més grans, un dels problemes majors que tenen.

En aquest terreny, com en tants altres, Esquerra pateix de la superficialitat ideològica i del poc fons d’armari que té a l’hora de posar-se a analitzar la realitat. N’hauria d’haver après. L’Esquerra Republicana del tripartit ja patia d’una lectura professoral i mal païda, parcial i obsessiva, de Chomsky, Lippmann, Foucault i Barthes. I ja maniobrava aleshores per posar els mitjans sota les seues ordres, convençuts que

dilluns, 22 de gener del 2024

Identifiquen el policia francès que va alimentar les clavegueres contra Trias i els Pujol

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

Jean Michel Pillon és un alt càrrec de la Direcció General de Duanes i Imposts Indirectes · Va cobrar uns 50.000 euros per informació falsa

 

 

 

El comissari García Castaño, que va ser l'encarregat de posar-se en contacte amb Jean Michel Pillon.

 

 

 

Redacció 

22.01.2024 - 08:35

Actualització: 22.01.2024 - 11:38

 

 

 

Les clavegueres de l’estat espanyol es van deixar entabanar per un agent de la policia francesa, concretament per part d’un alt càrrec de la Direcció General de Duanes i Imposts Indirectes, un organisme encarregat d’evitar l’evasió i emblanquiment de capitals. Segons que publiquen RAC 1 i La Vanguardia, l’agent es diu Jean Michel Pillon i va cobrar uns 50.000 euros dels fons reservats espanyols per la seva col·laboració amb l’espionatge contra l’independentisme.

Amb Pillon, que és el director de duanes de la regió d’Occitània, s’hi va posar en contacte el novembre del 2012 el comissari Enrique García Castaño –antic soci de l’ex-comissari José Manuel Villarejo–, amb qui havia col·laborat en la lluita contra ETA. En primera instància, el policia espanyol li va demanar si hi havia cap membre de la família Pujol en la llista Falciani, que contenia els noms de 130.000 evasors.

El 9 de novembre, Pillon va respondre que havia trobat les dades de Jordi Pujol Ferrusola, tot i que la menció no era per un compte bancari a l’estranger, sinó que hi constava com a director d’una empresa d’explotació de marbre de Barcelona. Tanmateix,

La Fiscalia investiga l'Operació Catalunya per la persecució al fiscal superior Rodríguez Sol

 

 

PAPERS SECRETS

 

 

La Fiscalia ordena una investigació per determinar la veracitat de l'actuació i qui són els seus responsables. 

 

 

 

Marta Lasalas
Foto: Efe
Barcelona. Dilluns, 22 de gener de 2024. 13:05
Actualitzat: Dilluns, 22 de gener de 2024. 15:12
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 


 


 

 

La Fiscalia de Catalunya ha anunciat aquest dilluns l'obertura d'una investigació arran de les informacions que indiquen que la persecució de la policia patriòtica contra l'independentisme va incloure el fiscal superior de Catalunya Martín Rodríguez Sol. Entre la nova documentació publicada els darrers dies en relació amb l'Operació Catalunya apareix un document, amb l'encapçalament del Ministeri de l'Interior i de la Unitat d'Afers Interns de la Direcció General de la Policia, en què es proposa investigar els possibles "vincles entre el fiscal superior de Catalunya Martín Rodríguez Sol i el partit Unió Democràtica de Catalunya i les comissions gestionades pels advocats del citat partit". La Fiscalia de Catalunya es proposa ara confirmar la veracitat d'aquest document i comprovar l'abast de l'actuació a què va donar peu.

🔐 NOVA INFORMACIÓ: García-Castellón, a la picota per Tsunami i per ignorar les evidències sobre l’Operació Catalunya

 

🔒 MÉS DOCUMENTACIÓ CONFIDENCIAL: les notes de la policia patriòtica mostren la cuina del setge a Trias i l'intent de tapar l'escàndol

 


 

 



El fiscal Rodríguez Sol va ser apartat del seu càrrec després de posicionar-se a favor de la possibilitat que els catalans decidissin sobre el seu futur. El fiscal, a més, va obrir una investigació sobre la

dimecres, 17 de gener del 2024

L’amnistia del PP

 

 

OPINIÓ

 

 

Bernat Dedéu
Barcelona. Dimecres, 17 de gener de 2024. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 


 

 

 

 

 

A Catalunya passa que —molt de tant en tant, potser una sola vegada cada lustre— aquesta curiosa forma biològica anomenada convergent va i ens diu la veritat. Quan succeeix l’efemèride en qüestió, no ens posem optimistes, l’afectació acostuma a sorgir d’una espècie de descuit mig freudià que no té res d’honest ni d’intencional. Així s’esdevingué quan Artur Mas, el Molt Honorable que ha tingut sempre la innegable virtut d’intercanviar l’astúcia per la mentida, afirmà que un dels principals beneficiats de l’amnistia seria el PP. Mas no es referia, òbviament, als policies que visitaren Catalunya per tustar la padrina i deixar inerts l’ull o la pebrotera d’algun conciutadà, ni tan sols als comandaments policials que els enviaren al Port de Barcelona amb aital missió; pensava, òbviament, en les altíssimes instàncies del PP i, encara més en concret, el cenacle de Mariano Rajoy.

Com us podeu imaginar, les declaracions del Molt Honorable 129 s’expliquen pel seu narcisisme malaltís de to victimista. Per resumir-ho de forma breu, l’antic president pensa que fins i tot una cosa tan encarcarada com el periodisme (i la justícia!) espanyol certificarà la guerra bruta de Rajoy contra la seva persona. Impartida la justícia divina, Mas podria dir finalment que Espanya va allunyar-lo de la Generalitat amb molt més frenesí que la CUP, amb la qual cosa es mostraria davant tot déu com una espècie de president restituït (al nostre país, tot i que ara sembli conya, els nostres polítics havien promès

Els noms dels periodistes còmplices de la triple pota del GAL a Catalunya

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

En la guerra bruta mediàtica, hi han participat molts mitjans, però la batuta la portava El Mundo de Pedro J. Ramírez, amb Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta

 

 


 

 

 

 

Redacció   

16.01.2024 - 21:40

 

 

 

La guerra bruta contra l’independentisme, coneguda com a operació Catalunya, té moltes cares conegudes en els estaments polítics i policíacs espanyols, però sovint es deixa de banda una tercera pota d’aquest GAL que és igual d’important, la mediàtica. En les noves revelacions del cas, publicades per La Vanguardia i El Diario, queda documentat que les filtracions als mitjans de proves falses eren un engranatge més de la conspiració. En aquesta història, hi ha tingut un paper clau el diari El Mundo, però també La Razón, entre més.

El govern espanyol va començar l’operació Catalunya després de la multitudinària Diada de l’Onze de Setembre de 2012. Amb el ministre Jorge Fernández Díaz al capdavant, uns quants grups policíacs es van arrenglar amb les ordres de fer tot el possible per a aturar l’independentisme. Així doncs, el 18 d’octubre, l’ex-comissari José Manuel Villarejo va remetre un primer informe sobre la suposada corrupció de CiU. En el cinquè apartat, sota l’epígraf “Informacions facilitades per una font fiable”, s’atribuïa falsament al president Artur Mas –que uns dies abans havia avançat les eleccions al parlament– un compte bancari a Liechtenstein i es vinculava el partit amb comptes a Suïssa.

“Tot l’staff de CDC tem un atac en ple procés electoral en mitjans de comunicació, on es facin públiques les greus corrupcions que afecten els seus dirigents. Fins ara

Un entramat d’empreses amb negocis arreu del món va finançar l’Operació Catalunya

 

 

AUDIOS VILLAREJO

 

 

Un informe policial ressegueix per Panamà, l'Uruguai i el Regne Unit els fons que utilitzava la brigada patriòtica de Rajoy contra l'independentisme  

 


El comissari José Manuel Villarejo i el seu advocat, Antonio Cabrera, arriben al Congrés per a una compareixença en una imatge del maig del 2023 /ACN


Quico Sallés

Barcelona/Madrid

16/01/2024 21:30

 



Era el 16 de desembre de 2021 quan el comissari jubilat Enrique García Castaño, El Gordo, excap de la poderosa la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO) del Cos Nacional de Policia, va detallar a l’Audiència Nacional com funcionava el finançament de les operacions clandestines de l’Estat amb la policia patriòtica de Mariano Rajoy. Va ser en la seva declaració com a imputat en el judici de tres peces separades de la macrocausa Tàndem, que instrueix el jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional sobre les investigacions del comissari d’intel·ligència José Manuel Villarejo, ara també jubilat. García Castaño va detallar que les operacions on participava Villarejo, a càrrec de la policia espanyola o del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), “s’autofinançaven amb les seves empreses”. 

Cinc mesos després, el comissari García Castaño patia un ictus de tanta gravetat que, el maig del 2023, el jutge va decidir arxivar la seva causa per incapacitat mental sobrevinguda. Tota una pèrdua en la causa, perquè per les seves mans havia passat tota la logística de les operacions clandestines de la policia patriòtica, fins i tot, els diners que s’haurien pagat a un confident pel fals número de compte corrent de Xavier Trias a Suïssa. Castaño va detallar al tribunal que els serveis de seguretat de l’Estat tenien policies en actiu que tenien empreses que facturaven. Un sistema que, segons el comissari, replicava el de la Guàrdia Civil i el del CNI.  

“Són empreses privades per a serveis estatals, són agents amb documentació falsa, o un membre del CNI que va sense el carnet del CNI, fan negocis de manera paral·lela en el sector en què s’hagi creat l’empresa”, va subratllar. A partir d’aquí, aquests policies, com Villarejo, avançaven els diners de l’operació i després els cobraven o per fons reservats o per fons obtinguts amb operacions mercantils fora de l’Estat o dins. Fonts policials asseguren a El Món, que amb aquest sistema els responsables polítics quedaven al marge de la disposició dels fons reservats, que solen ser escassos, i deixaven operar a canvi de no passar per caixa per cada operació. Per altra banda, això permetia finançar operacions a llarg termini, perquè “el calaix de fons reservats normalment està eixut”. 

 

Esquema de l’ofici policial on es desgranen els entramats d’empreses que servien per amagar els fons que rebien les empreses de Villarejo pels seus serveis de seguretat/QS

 

 

Un informe policial demolidor

Els condemnats d’Aturem el Parlament fan un pas important a Estrasburg contra Espanya

 

 

SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA

 

 

El TEDH ha fet un primer pas per a admetre la demanda de quatre encausats, condemnats a tres anys de presó arran de la doctrina de la violència ambiental de Marchena

 

 


 

 

 

Clara Ardévol Mallol

16.01.2024 - 17:23 Actualització: 17.01.2024 - 09:32

 

 

 

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha fet el primer pas per a admetre la demanda de quatre encausats del cas Aturem el Parlament que van denunciar vulneració de drets per part de la justícia espanyola. Malgrat que el seu recurs encara no ha estat formalment admès, ara el cas es troba en un tràmit en què el tribunal ha enviat una sèrie de preguntes a l’estat espanyol, a les quals ha tingut accés VilaWeb, sobre la legitimitat de les diverses sentències.

La defensa dels condemnats assenyala que la condemna constitueix una vulneració dels drets a la llibertat d’expressió, reunió i manifestació i que són víctimes d’una violació dels articles 10, 11 i 7 del Conveni Europeu de Drets Humans. “El nostre cas ha implicat una persecució explícita a la protesta i jurisprudència per a vulnerar drets posteriorment”, denuncia Rubén Molina, un dels condemnats que és present en aquesta demanda al TEDH.

Una protesta del 2011

Els fets es remunten a la manifestació del 15 de juny de 2011 davant del parlament, que volia aturar la sessió que havia d’aprovar noves retallades del govern d’Artur Mas. Uns quants diputats van ser insultats i increpats quan provaven d’arribar al parlament, mentre els Mossos s’enfrontaven amb els manifestants. Alguns diputats van entrar escortats per la policia o, directament, van aterrar en helicòpter, com el president Mas i l’ex-presidenta del parlament Núria de Gispert.

Vint manifestants van ser encausats per un delicte contra les institucions estatals arran d’aquells fets i dinou van acabar essent jutjats. En un primer moment, van ser absolts per l’Audiència espanyola –amb un vot particular en contra de Fernando Grande-Marlaska. Ara bé, un recurs del parlament i de la Generalitat, juntament amb la fiscalia i l’organització ultra Manos Limpias, va comportar que hi intervingués el Tribunal Suprem espanyol i finalment condemnés vuit dels dinou manifestants a tres anys de presó, una pena que resta suspesa fins que no es resolgui l’indult demanat, tot i que igualment ha quedat prescrita. Aquesta sentència va venir, entre més, del jutge Manuel Marchena i la seva doctrina de la violència ambiental, que d’alguna manera també va acabar essent útil en la sentència contra el procés. En el cas d’Aturem el Parlament, finalment, el Tribunal Constitucional espanyol va avalar la condemna del Suprem el 2021, i ara només falta el pronunciament d’Estrasburg.

Les preguntes d’Estrasburg: el darrer recurs